Isoplexis canariensis, la cresta de gall canària

Aquesta bellíssima scrophulariàcia és una de les plantes més cridaneres dels boscos de Laurisilva canària. Sol créixer a les clarianes on rep la llum solar amb més intensitat, ja que prefereix els ambients lluminosos, podent viure també a mitja-ombra. En condicions òptimes pot assolir els dos metres d'altura. Té un port elegant amb les seves branques rectes cap amunt acabades en una inflorescència cònica d'un viu i lluminós color vermell-ataronjat que brilla amb llum pròpia. És endèmica de les illes de Tenerife, La Gomera i La Palma, on rep el nom de "Cresta de gallo".  

Bell exemplar de Isoplexis canariensis en una clariana molt il·luminada del Parque Rural de Anaga a la punta nord de l´Illa de Tenerife on rep freqüents boires marines, la humitat de les quals es condensa en les fulles de les plantes de Laurisilva i cau gota a gota com una vertadera pluja. És el fenomen de la pluja horitzontal, gràcies al com les Illes de la Macaronesia alberguen exuberants boscos d'arbres i arbustos perennifolios especialment adaptats a condensar la humitat de la brisa marina. Les Illes Canàries, sense aquesta aportació addicional d'aigua, per la seva escassa pluviometria, serien illes semidesèrtiques semblants a la costa atlàntica del Sàhara.

Inflorescència de Isoplexis canariensis amb la seva forma cònica de flors denses a l'extrem de cada branca. La seva gran bellesa i el costum de usar-la com a planta medicinal la fan molt vulnerable i està protegida per la llei.

Fulles de Isoplexis canariensis, ovado-lanceolades, coriàcies i molt brillants, d'un color verd fosc amb tints morats.

Flors de Cresta de gall vistes d'aprop. El seu nom popular sembla molt encertat. Doble clic damunt la foto per a ampliar-la i apreciar millor els detalls.

Part superior de les flors.

Part inferior de les flors.

Detall dels quatre estams i el pistil d´una flor de Isoplexis canariensis.

Senecio rodriguezii, un endemisme amenaçat de mort

El Senecio rodriguezii és un bellíssim endemisme de Mallorca i Menorca que estima el mar i creix damunt les roques litorals esquitxades per les ones. Malgrat la seva mida diminuta no passa desapercebut, ja que les seves cridaneres flors d'un viu color blanc i rosat ressalten com a estels sobre el marró grisenc de les roques cremades pel sol i la sal. Pertany a la gran família de les Compositae.

Flor de Senecio rodriguezii. Ampliant la foto amb un doble clic s'aprecia millor la seva bellesa.

Senecio rodriguezii a una encletxa rocosa a pocs metres del mar amb les seves floretes mirant al sol i les seves fulles carnoses que emmagatzemen aigua per a suportar el llarg, tòrrid i ressec estiu balear.

Floretes d'un poc més de dos centímetres de diàmetre. Vistes d'aprop semblen dues joies amb uns colors i un disseny que només la natura és capaç de crear. 

 

 En aquesta foto s'aprecia millor l'estructura rugosa i carnosa de les fulles, adaptades a la sequera i a la sal de les esquitxades de l'aigua marina. Al seu costat es veu un jove fonoll marí, Crithmum maritimum, que viu en el mateix hàbitat.

Hàbitat del Senecio rodriguezii a la costa nord-oest de Mallorca. Ampliant la foto amb un doble clic es pot apreciar la gran bellesa d'aquest lloc totalment verge. És la desembocadura d'un torrent que només porta aigua en els mesos de tardor i hivern. El Senecio creix damunt les roques en els últims metres de la desembocadura.

El petit Senecio rodriguezii sobreviu miraculosament a la cobdícia humana gràcies a la protecció dels penya-segats de Mallorca i Menorca, que dificulten o fan impossible la seva urbanització. No obstant això, també de la mà de l'home, en els últims anys ha arribat a Mallorca un fong australià que infecta a les compostes dels gèneres Senecio i Bellis, la Puccinia distincta, una plaga molt agressiva que pot posar en perill d'extinció a aquesta bellíssima herba litoral. Possiblement va entrar a la illa amb la importació de plantes cultivades de Bellis perennis.

Al principi la malaltia fúngica només afectava al Senecio vulgaris. Semblava molt dificil que arribés fins als penya-segats, però les seves espores transportades pel vent han aconseguit travessar els extensos boscos de pins i alzines que formen una barrera verda prelitoral i han començat a atacar als fràgils Senecio rodriguezii.

En aquesta fotografia feta al Cap de Formentor a la Illa de Mallorca es poden veure les dues espècies de Senecio infectades mortalment per la Puccinia distincta: a dalt un Senecio vulgaris molt malalt envoltat per l'endèmica Sibthorpia africana i a baix un Senecio rodriguezii pràcticament mort.

Tija de Senecio rodriguezii severament afectat per l'atac de la Puccinia distincta.

Revers d'una fulla de Senecio vulgaris atacada pel fong que té predilecció pel nervi central on troba els vasos nutricis de la fulla, de la saba de la qual s'alimenta.

Detall dels nòduls de la Puccinia distincta que desprenen milions d'espores grogues. Tant de bo el petit Senecio rodriguezii aconsegueixi sobreviure a aquesta plaga australiana.

Orchis robusta, reina de S'Albufera de Mallorca

Impressionant, magnífica, esplendorosa, la bellesa en el seu estat més pur. Així definiria la Orchis robusta, ja que aquesta és la forta impressió que em va causar veure-la per primera vegada al seu medi natural, l'aigua estancada i fangosa de S'Albufera de Mallorca. En una immensa catifa verda de joncs, canyes i ranuncles, aquí i allà aixequen el cap altives i orgulloses les llargues inflorescències rosades de l'orquídia de prat. Oscil·len a l'uníson amb la vegetació lacustre bressolades pel vent del nord-est com a flors surant damunt les ones d'un mar verd. El seu color viu brilla amb llum pròpia i atreu com un imant els amants de la natura, venguts de tot el món només per veure-la i rendir-se als seus peus de reina.  

Orchis robusta amb les seves lluminoses flors rosades i les llargues fulles creixent dins el llot al costat d'uns joncs. Fent doble clic damunt la foto s'aprecia millor la seva bellesa.

Dues orquídies de prat d'uns 60 cms d'alçada creixent al costat d'un canal de S'Albufera.

Les seves grans flors i la seva envergadura la diferencien de la Orchis palustris. Ambdues espècies són molt semblants, per la qual cosa fins no fa molt els botànics orquidòlegs la consideraven com una subespècie i li donaven el nom d´Orchis palustris subsp. robusta. Val la pena ampliar la foto amb un doble clic.

Llarga inflorescència d´Orchis robusta, l'exemplar de la qual ultrapassava els 60 cms. d'alçada.  

L´orquídia de prat és una vertadera raresa botànica a Europa, perquè només viu a S'Albufera de Mallorca. El nombre total d'exemplars ronda els 1200 peus. A la resta del món només es pot trobar a dues localitats del nord d'Àfrica: Algèria i el Marroc. 

Impressionants, veritat?. És molt dificil d'entendre l'obcecació i la falta absoluta de sensibilitat d'alguns polítics, hotelers i promotors urbanístics de Mallorca, incapaços de valorar el tresor d'aquesta i altres plantes úniques al món. La seva importància botànica i científica és enorme, certificada per notables orquidòlegs de renom internacional i, no obstant això, els que haurien de protegir-la la menyspreen, per a ells no és més que una herbota, una molèstia, una alimanya vegetal, un impediment per als seus negocis. Si estiguessin assessorats per vertaders professionals turístics, tendrien en compte els milers de visitants que venen a Mallorca només per veure aquesta orquídia. Per desgràcia els seus assessors no són professionals, no es guanyen el seu sou i els aconsellen arrasar l'hàbitat de la Orchis robusta, arrabassant de socarrel els pocs exemplars que sobreviuen amb prou feines envoltats d'urbanitzacions i hotels. El turisme ecològic va en augment en un món on la naturalesa en el seu estat més pur és cada vegada més escassa. És un valor en alça. Siguem positius i confiem que se'ls obrin els ulls i siguin capaços de tenir visió de futur. Jo els aconsellaria que acomiadassin els seus assessors.  

Mentre jo feia aquesta foto a aquesta preciositat, dos matrimonis alemanys feien coa al meu costat per agenollar-se davant la reina de S'Albufera i rendir-li homenatge. Les fotos que li varen fer volaran cap al seu fred país germànic gelosament guardades com el seu millor record de Mallorca.