dissabte, 14 de juliol de 2012

Pericartiellus durieui, paràsit de l´Umbilicus rupestris

La seva larva segrega hormones que provoquen tumoracions vegetals anomenades agalles.

El coleòpter Pericartiellus durieui (Lucas, 1846) depèn tant de l´Umbilicus rupestris per a la seva reproducció que si aquesta crassulàcia desaparegués, ell també ho faria.

Agalles provocades per les larves del Pericartiellus durieui a les tiges de l´Umbilicus rupestris. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic).

El seu nom científic, com ocorre amb moltíssimes espècies animals i vegetals, no està exempt de controvèrsia entre els entomòlegs. Molts d'ells li donen altres noms: Nanophyes durieui i Nanophyes lucasi, però sembla ser que el nom internacionalment acceptat com a vàlid és el de Pericartiellus durieui. Veure European Environment Agency.

Diversos exemplars d´Umbilicus rupestris amb agalles. Totes les fotos d´agalles es vàren fer a principis de maig a una paret de pedra seca del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja a Alcoi, Alacant. L'exuberància i la diversitat de la flora d'aquest parc és espectacular.

La femella de l´escarabatet, una vegada ha estat fertilitzada per un mascle, cerca plantes d´Umbilicus rupestris sanes i diposita els seus ous a l'interior de les tiges carnoses, just davall la cutícula vegetal. Després de fer la posta, a finals d´estiu, els adults moren. Acaba així el seu cicle vital i en comença un de nou.

Agalles anteriors amb el detall de l´inflorescència de l´Umbilicus rupestris que amb prou feines s'ha pogut desenvolupar, doncs les larves del paràsit segreguen hormones inhibidores de la floració, per a assegurar així a les seves agalles l'aportació de pràcticament la totalitat de l'aigua i nutrients que pugen des de les arrels de l´hoste.

Dues plantes d´Umbilicus rupestris amb agalles.

Agalles anteriors amb el detall de l´inflorescència inhibida per les hormones del paràsit.


En aquesta imatge d´Umbilicus rupestris sans amb les seves llargues inflorescències i les seves tiges sense agalles s´aprecien molt bé les diferències amb les plantes parasitades. 

Diverses agalles xapades per la meitat per a veure el seu contingut.

A principis de la tardor els ous eclosionen a l'interior de les tiges de l´Umbilicus rupestris i la larva comença a segregar hormones que provoquen un creixement exagerat i anormal dels teixits vegetals que l'envolten, com si fossin vertaders tumors cancerosos, anomenats agalles. Aquest teixit tumoral serveix com a aliment a la larva i al mateix temps la protegeix de la depredació de les aus insectívores i li permet suportar el fred del llarg hivern.

A la meitat dreta d'aquesta agalla es veu el cap d'una larva de Pericartiellus durieui i a la meitat esquerra es transparenta una altra larva rera els teixits tumorals.

Les larves van creixent durant la tardor, hivern i primavera alimentades pels sucosos teixits de l´agalla, excavant galeries en ella a mesura que s'alimenten. A principis de l'estiu la larva sofreix una metamorfosi i es transforma en nimfa.

 Larva anterior senyalada amb una fletxa.

A la part superior de la meitat dreta d´aquesta altra agalla es pot veure una petita larva blanca.

Larva anterior d´uns 3 mil.límetres de longitud y 1 mil.límetre de gruixa amb el caperrí de color marró i el cos blanc.

Durant les primeres setmanes de l'estiu la nimfa va metamorfosant a poc a poc els seus òrgans interns i al setembre es transforma en un coleòpter adult, un escarabatet diminut d'uns pocs mil·límetres, que obre una sortida a la cutícula de l´agalla i emergeix a l'exterior. Aleshores la femella emet feromones sexuals per a atreure als mascles que volen cap a ella, copulen i fertilitzen els ous. Després de la còpula els mascles moren i la femella fecundada vola a la recerca d´Umbilicus rupestris sans per a dipositar els seus ous, després de la qual cosa ella també mor. I una altra vegada comença el peculiar cicle de la seva vida.

Insecte adult de Pericartiellus durieui. Aquesta imatge és propietat de la magnífica pàgina web:



2 comentaris: