Pericartiellus durieui, paràsit de l'Umbilicus rupestris

La seva larva segrega hormones que provoquen tumoracions vegetals anomenades agalles.

El coleòpter Pericartiellus durieui depèn tant de l'Umbilicus rupestris per a la seva reproducció que si aquesta crassulàcia desaparegués, ell també ho faria.

Agalles provocades per les larves del Pericartiellus durieui a les tiges de l'Umbilicus rupestris. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic).

El seu nom científic, com ocorre amb moltíssimes espècies animals i vegetals, no està exempt de controvèrsia entre els entomòlegs. Molts d'ells li donen altres noms: Nanophyes durieui i Nanophyes lucasi, però sembla ser que el nom internacionalment acceptat com a vàlid és el de Pericartiellus durieui. Veure European Environment Agency.

Diversos exemplars d'Umbilicus rupestris amb agalles. Totes les fotos d'agalles es vàren fer a principis de maig a una paret de pedra seca del Parc Natural del Carrascar de la Font Roja a Alcoi, Alacant. L'exuberància i la diversitat de la flora d'aquest parc és espectacular.

La femella de l'escarabatet, una vegada ha estat fertilitzada per un mascle, cerca plantes sanes d'Umbilicus rupestris i diposita els seus ous a l'interior de les tiges carnoses, just davall la cutícula vegetal. Després de fer la posta, a finals d´estiu, els adults moren. Acaba així el seu cicle vital i en comença un de nou.

Agalles anteriors amb el detall de l'inflorescència de l'Umbilicus rupestris que amb prou feines s'ha pogut desenvolupar, ja que les larves del paràsit segreguen hormones inhibidores de la floració, per assegurar així a les seves agalles l'aportació de pràcticament la totalitat de l'aigua i nutrients que pugen des de les arrels de l'hoste.

Dues plantes d'Umbilicus rupestris amb agalles.

Agalles anteriors amb el detall de l´inflorescència inhibida per les hormones del paràsit.


En aquesta imatge d'Umbilicus rupestris sans amb les seves llargues inflorescències i les seves tiges sense agalles s'aprecien molt bé les diferències amb les plantes parasitades. 

Diverses agalles xapades per la meitat per a veure el seu contingut.

A principis de la tardor els ous eclosionen a l'interior de les tiges de l'Umbilicus rupestris i la larva comença a segregar hormones que provoquen un creixement exagerat i anormal dels teixits vegetals que l'envolten, com si fossin vertaders tumors cancerosos, anomenats agalles. Aquest teixit tumoral serveix com a aliment a la larva i al mateix temps la protegeix de la depredació de les aus insectívores i li permet suportar el fred del llarg hivern.

A la meitat dreta d'aquesta agalla es veu el cap d'una larva de Pericartiellus durieui i a la meitat esquerra es transparenta una altra larva darrere els teixits tumorals.

Les larves van creixent durant la tardor, hivern i primavera alimentades pels sucosos teixits de l'agalla, excavant galeries en ella a mesura que s'alimenten. A principis d'estiu la larva sofreix una metamorfosi i es transforma en nimfa.

 Larva anterior senyalada amb una fletxa.

A la part superior de la meitat dreta d´aquesta altra agalla es pot veure una petita larva blanca.

Larva anterior d'uns 3 mil.límetres de longitud y 1 mil.límetre de gruixa amb el caperrí de color marró i el cos blanc.

Durant les primeres setmanes d'estiu la nimfa va metamorfosant a poc a poc els seus òrgans interns i el setembre es transforma en un coleòpter adult, un escarabatet diminut d'uns pocs mil·límetres, que obre una sortida a la cutícula de l'agalla i emergeix a l'exterior. Aleshores la femella emet feromones sexuals per atreure els mascles que volen cap a ella, copulen i fertilitzen els ous. Després de la còpula els mascles moren i la femella fecundada vola a la recerca d'Umbilicus rupestris sans per dipositar els seus ous. Després també mor. I una altra vegada comença el peculiar cicle de la seva vida.