dimecres, 23 de maig de 2012

Cyclamen balearicum, reliquia del Miocè

El Cyclamen balearicum omple de flors blanques els boscos i roquissars ombrivols de les Illes Balears, la província de Girona i el sud de França. És especialment abundant a la Serra de Tramuntana de Mallorca on creix damunt un substrat calcari. Pertany a la família de les Primulaceae i és l'únic representant del gènere Cyclamen a territori espanyol.


La seva distribució actual ens parla clarament del seu origen miocènic. Com moltes de les plantes més guapes de les Illes Balears, aquest petit cyclamen va venir del sud d'Europa fa 6 milions d'anys durant la Gran crisi salina del Messiniense. La dessecació del mar Mediterrani va fer emergir les terres que separaven les illes mediterrànies de la Península Ibèrica, el sud de França, la Península Italiana i el nord d'Àfrica, transformant-les en grans muntanyes envoltades de valls resseques. 


Durant el milió d'anys que va durar aquella dessecació, moltes espècies de plantes europees i africanes vàren aprofitar per a expandir les seves poblacions a tota aquella vasta regió, saltant de muntanya en muntanya transportades per les aus, els mamífers, els rierols temporals que es formaven després d'alguna copiosa tempesta ocasional i els vents huracanats que provocaven espantoses tempestes de sorra molt salada en aixecar el gruixat sediment de l'antic mar de Tetis. Utilitzant qualsevol d'aquests mitjans, alguna llavor del Cyclamen balearicum europeu va aconseguir arribar fins a les que eren aleshores muntanyes balears, trobant en els seus frescos cims el clima ideal per a la seva colonització.


En finalitzar el milió d'anys del Període Messiniense el mar Mediterrani es va tornar a omplir d'aigua i la població del Cyclamen balearicum va quedar fragmentada en dues regions separades pel mar: una població continental al sud de França i a la província espanyola de Girona i una població insular a les Illes Balears.

 Típica flor de Cyclamen balearicum amb la seva posició lleugerament inclinada com si fos un fanal. Crida l'atenció l'intens color morat del pedicel que sosté la flor.

 
 La flor és molt fragant i té cinc pètals d'un intens color blanc immaculat, encara que de vegades poden presentar un lleuger tint rosat i fins i tot estar recorreguts per estries violàcies. A diferència de les altres primulàcies, els pètals dels cyclamens es dirigeixen cap a enrere adoptant la forma d'un capell de xef de cuina.

Els òrgans reproductors de la flor, és a dir, els cinc estams i el pistil, es troben amagats dins del tub format pels 5 pètals soldats a la seva base. La pol·linització és mirmecòfila, és a dir, duita a terme per les formigues, les quals també són les encarregades de la dispersió de les llavors per mirmecocoria. Existeix doncs una estreta simbiosi entre el petit Cyclamen balearicum i les formigues. La flor les atreu amb la seva fragància i els regala una goteta de nèctar a canvi dels grans de pol·len aferrats al seu cos procedents d'una altra flor. Una vegada les llavors han madurat les formigues les recol·lecten com a aliment, però ocorre que alguna es perd camí del formiguer ( per exemple si la formiga és caçada per algun insecte, aranya o sargantana) i aconsegueix germinar lluny de la seva mare. Pot ocórrer també que siguin tantes les llavors recol·lectades que no arribin a ser consumides totes i algunes aconsegueixin germinar. Una altra possible forma de dispersió seria la pluja torrencial que després de desprendre les llavors del fruit madur les portaria aigües a baix, quedant retingudes entre les encletxes de les roques calcàries, com veurem més avall.

 Les fulles del Cyclamen balearicum solen tenir taques blanques a la seva cara superior encara que no resulta difícil trobar alguna planta amb les fulles completament verdes.

Detall de les fulles anteriors.

A la cara inferior les fulles tenen un cridaner color morat. Aquest color és una adaptació del Cyclamen balearicum a l'escassa llum que arriba al sotabosc i a les ombrívoles encletxes rocoses on creix. Quan els rajos solars incideixen sobre les fulles, penetren en els seus teixits verds on estan els orgànuls anomenats cloroplasts que capten la seva energia lumínica i realitzen la fotosíntesi dels nutrients que necessita la planta. En les fulles normals els rajos solars que no són captats pels cloroplasts travessen les fulles i es perden. En les fulles del Cyclamen balearicum, en canvi, aquests rajos que s'anaven a perdre es troben amb la capa de cèl·lules riques en antocians morats del revers de les fulles i són reflectits com si d'un mirall es tractés, de manera que passen novament pels teixits verds de la fulla i els cloroplasts els aprofiten per a realitzar una segona fotosíntesi. És una intel·ligent optimització del procés.


Curiosa imatge amb una fulla adulta a l'esquerra al costat de nombroses fulles molt més petites, cadascuna de les quals correspon a un petit Cyclamen balearicum recent nascut. Les llavors haurien quedat retingudes a l´encletxa després de ser arrossegades per la pluja.

Mateixes fulletes anteriors amb una forma més arrodonida que les adultes. Aquests petits exemplars desenvolupen un tubercle subterrani que va acumulant aigua i nutrients durant diversos anys. A finals de la primavera les fulles s'assequen i el Cyclamen balearicum entra en estivació, esperant pacientment en forma de tubercle a que arribin les primeres pluges de la tardor. Llavors desperta de la seva letargia i brosta fulles noves i a finals de l'hivern o principis de la primavera emet un llarg pedicel de fins a 20 centímetres amb una única flor al seu extrem.

Cara inferior d'una de les fulletes anteriors amb el seu típic color morat. Si ens miram el dit índex ens farem una idea del seu diminut tamany. Encara que un podria pensar que es tracta d'una espècie nana diferent, la veritat és que són simplement exemplars joves en el seu primer any de vida procedents de llavors recent germinades. 



Cap comentari:

Publica un comentari