divendres, 21 de gener de 2011

Mata als maorís de Nova Zelanda

La seva bellesa és enganyosa i traïdora, ja que el seu aspecte d'innocent falguera amaga substàncies altament cancerígenes, que causen diferents càncers tant en animals com en humans. Estic parlant del Pteridium aquilinum, una falguera de la família Hypolepidaceae, àmpliament distribuïda per tot el món, excepte a l'Antàrtida. En el gènere Pteridium es distingeix una sola espècie: aquilinum, dues subespècies: aquilinum i caudatum i dotze varietats.
 
Vigoroses frondes noves en un ejemplar de Pteridium aquilinum a la platja de Los Cancajos de l´Illa canaria de la Palma al maig.

Els maorís de Nova Zelanda el conreen pels seus rizomes, dels quals obtenen una farina amb la qual elaboren pa per a alimentar-se. Les substàncies cancerígenes dels rizomes són les responsables de l'elevada taxa de càncer gàstric entre aquests aborígens de fins a dues vegades i mitja superior a la resta de la població neozelandesa.

 Pteridium aquilinum creixent a l´alta muntanya a uns 1000 msnm al Plà de Cúber de la Serra de Tramuntana de l´Illa de Mallorca en plè mes de Juliol. 

A Veneçuela i Costa Rica, on aquesta falguera creix formant grans pasturatges a les zones altes, que allà anomenen "potreros", el bestiar s'alimenta de les frondes, les substàncies cancerígenes de les quals són les causants de la malaltia anomenada Hematúria enzoòtica bovina, comunment coneguda com "orinadera de sangre", culpable de la mort d'un gran nombre de vaques, bous i toros sementals, en els quals ocasiona depressió de la medul·la òssia amb leucopènia, trombocitopenia i anèmia severa, agreujada pels tumors vesicals que sagnen abundantment. També produeix càncer a la bufeta dels búfals d'aigua i a l'intestí i bufeta de les ovelles que s'alimenten en aquests "potreros" envaïts per la falguera, que es comporta com una planta invasora i desplaça la vegetació normal.

L'Hematúria enzoòtica bovina s'ha observat en nombrosos països tan diversos com Nova Zelanda, Brasil, Suècia, Anglaterra, Canadà i les illes Fiji, encara que les més afectades són Veneçuela i Costa Rica.

Els humans que consumeixen la llet contaminada de les vaques que s'alimenten de les frondes de Pteridium aquilinum tenen una alta taxa de càncer d'estómac, molt major de l'esperada en qualsevol població humana. Costa Rica ocupa el tercer lloc al món en incidència i mortalitat per càncer gàstric. Les substàncies cancerígenes trobades a la llet són l'àcid shikímic, la quercetina, l´aquílide A i sobretot el ptaquilòsid, que és considerat el principal principi tòxic i es troba en major concentració a les frondes tendres. Fou aïllat el 1983 i la seva toxicitat carcinogènica en animals de laboratori, com  rates, ratolins, guatlles, cans, hamsters, etc.. , als quals provoca neoplàsies malignes d'intestí, bufeta i pulmó i leucèmies limfàtiques, fou demostrada el 1984. També es va demostrar experimentalment la seva toxicitat en el bestiar. En ser ingerit es descompon en un segon derivat químic anomenat dienona, que és el tòxic vertader i causa dany directe a l'ADN i activació de oncogens.

Les vaques que pasturen als "potreros" on no creix el Pteridium aquilinum no pateixen la malaltia hematúrica i la seva llet està lliure de contaminants cancerígens, la qual cosa repercuteix en la salut dels humans que s'alimenten de la seva llet, que presenten una molt baixa taxa de càncer gàstric, semblant a l'esperada en qualsevol població humana.
  
Pastura envaïda per Pteridium aquilinum a una clariana del Parque Natural Sierra de Grazalema a la província de Cadis a mitjan maig.

Pteridium aquilinum també conté grans quantitats de l'enzim tiaminasa, que destrueix la tiamina o vitamina B1, ocasionant una avitaminosi severa similar al Beriberi, amb descoordinació motora, paràlisi i convulsions, arribant fins i tot a causar la mort per asfíxia motora si s'han consumit grans quantitats de falguera. Aquest problema afecta principalment a animals no remugants, com porcs, cavalls, muls i ases, no afectant als remugants per les grans quantitats de tiamina sintetitzades per la flora ruminal.

Exemplar de Pteridium aquilinum a una roureda del Parque Natural de Los Alcornocales a la província de Cadis.

En les ovelles causa ceguesa progressiva per degeneració de la retina i necrosi cerebrocortical, morint d'inanició al no ser capaces de beure ni alimentar-se ni seguir al ramat en els seus desplaçaments.

      Pteridium aquilinum brostant a principis de maig als afores de la ciutat de Horta a la Illa de Faial de l'Arxipèlag de les Açores. 

Al Japó, on existeix el costum a certes regions d'alimentar-se de les frondes tendres del Pteridium aquilinum, s'ha trobat una clara relació entre el seu consum i la incidència de neoplàsies d'esòfag i estómac. En aquestes regions és considerada una verdura i se l´anomena warabi. Es pot veure a la venda als mercats. Les famílies que surten a passejar pel camp tenen el costum de recol·lectar les frondes tendres d'aquesta falguera, per  a cuinar-les després a casa seva.
              
Pteridium aquilinum creixent com epifita damunt el tronc d´una palmera canaria, Phoenix canariensis, a la ciutat de Barlovento de l´Illa de la Palma.

Al Brasil, a les regions on abunda, també es mengen les seves frondes tendres com a verdura i s'està estudiant la clara relació entre el seu consum i l'alta incidència de càncer d'estómac i esòfag.

      Revers d´una fronda de Pteridium aquilinum amb els sorus madurs.    

Certs estudis a Àsia han assenyalat que la cocció de les frondes tendres a altes temperatures en els tradicionals woks neutralitza les substàncies cancerígenes, podent-se consumir així sense perill. Solament es desaconsella el seu consum en cru o amb una cocció lleugera. No obstant això aquestes afirmacions es contradiuen amb l'elevada taxa de càncer dels maorís que s'alimenten de pa fet amb farina de rizomes, lògicament cuit al forn a altes temperatures.

Els sorus estan coberts a la seva part externa per un pseudoindusi format per la vora revoluta de la pinna i a la seva part interna per un indusi vertader membranaci de color marró i vora fimbriada.
   
Alguns estudis també suggereixen que la simple inhalació de les seves espores pot provocar càncer de pulmó, però no ha estat demostrat. El que sí ha estat demostrat experimentalment en ratolins de laboratori és la carcinogenicitat de les espores afegides a l'aliment i a l'aigua de beguda. Els ratolins obligats a beure aigua amb espores varen sofrir leucèmia limfàtica, càncer d'estómac i càncer de mama i els que varen ser alimentats amb menjar amb espores varen sofrir adenomes de pulmó i càncer de mama.

A Gal·les, a l'oest d'Anglaterra, on creix en abundància aquesta falguera, s'ha observat una inusual incidència de càncer entre la població humana. Al no ser consumit com a aliment, s'ha culpat a la contaminació de l'aigua de pou per exhudats de les arrels de la falguera i la incorporació de les seves espores a l'aigua en els aqüeductes de superfície, però encara no ha pogut ser demostrada cap relació.

Als països on aquesta falguera es comporta com una mala herba invasora, desplaçant a la pastura normal, s'estan estudiant diversos mètodes d'eradicació, els quals fins avui han resultat massa costosos i poc efectius.

I per a acabar queda en l'aire una pregunta: perquè tanta toxicitat?. La resposta tal vegada podria ser la mateixa que per a les diminutes granotes verinoses de les selves de l'Amazones: la falguera Pteridium aquilinum concentra grans quantitats de substàncies tòxiques en els seus teixits simplement per a no ser menjada, per a protegir-se, per a eliminar d'una manera lenta i cruel als seus depredadors, en definitiva, per sobreviure i a la vista dels resultats, la seva estratègia no li ha anat gens malament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada