Suncus etruscus, la mussaranya més petita del món

La mussaranya nana, Suncus  etruscus, comparteix la seva mida diminuta amb la ratapinyada-papallona endèmica de Cuba, Nyctiellus lepidus. Amb un pes d'entre 2 i 3 grams ambdós animalets són considerats els dos mamífers més petits que habiten la Terra. També comparteixen el tipus d'alimentació, que és 100% carnívora.

 Musaranya nana trobada morta el dia 17 d'abril de 2014 al vessant d'una muntanya de Sóller, en plena Serra de Tramuntana de Mallorca. Fixau-vos en la seva mida comparada amb la meva mà. Al dors el color del seu pèl és marró-grisenc, per a mimetitzar-se millor amb el medi en què viu.

Se sospita que va ser introduïda a Mallorca el segle passat, però no hi ha evidències científiques d'això. També hi hauria la possibilitat que fos autòctona. En tot cas seria una introducció intencionada, donada la seva imperiosa necessitat d'aliment. Només podria arribar viva a l'illa sent alimentada constantment durant el llarg viatge.

 

 El seu cos mesura 6'8 cms. del musell fins a la punta de la coa.

 En ser tan petita i tenir una superfície corporal molt grossa respecte a la seva grandària gasta molta energia per mantenir-se calenta. Té un metabolisme tan elevat que el seu cor arriba als 1200 batecs per minut, la qual cosa fa que el seu cos tremoli quan es passeja a la recerca d'aliment.

La seva gana és voraç. Es veu forçada a tenir-la, perquè si està més de tres hores sense menjar, mor literalment d'inanició.

Presenta un llarg musell punxegut amb un nas extremadament sensible, tant en l'olfacte com en el tacte, tot això complementat amb llargues vibrises molt sensibles a la més petita vibració de les seves preses: insectes, aràcnids i cucs, que són el seu principal aliment.

La seva part ventral amb un color blanc-grisenc és més clara que la dorsal. Presenta unes potetes diminutes de rosegador.

La seva coeta de 3 cms. és gairebé tan llarga com el seu cos.

I aquí teniu un altre exemplar de Suncus etruscus trobat nou anys i mig després, el dia 19 de novembre de 2023, a uns escassos 50 metres de l'anterior.

 

SOPES DE COL BORRATXONA AMB OUS ESCLOVELLATS PER DAMUNT

 Ses sopes de col, ses d'espinacs i ses de bledes són ses que més m'agraden, tan llises (rònegues, sense acompanyament) com amb ous esclovellats per damunt. Són molt senzilles de fer.

INGREDIENTS PER A DUES PERSONES

-Mitja col borratxona

-Quatre tomàtigues de ramellet 

 -Una talladeta de sobrassada vella

 -Llesques molt primes de pa moreno (sopes)

 -Una ceba grosseta

-Deu grans d'all

-Pebre bord dolç

-Quatre ous 

-Oli d'oliva

-Sal 

INGREDIENTS OPCIONALS

-Un brotet de moraduix

-Una fulla de llorer

-Un polsí de pebre bo

-Saïm blanc o vermell en lloc d'oli

-Una talladeta de xulla adobada a trossets

-Un botifarró trossejat

-Una llenca de camaiot trossejada

-Una llenca de llom adobat a trossets

-Cama-roges (Cichorium intybus)

-Pastanagó (Daucus carota ssp.sativus)

-Safranària morada (Daucus carota ssp. sativus) 

-Porros (Allium ampeloprasum var. porrus)

-Esclata-sangs (Lactarius sanguifluus)

-Esclata-sangs forasters (Lactarius deliciosus)

-Picornells de Costix (Cantharellus alborufescens)

-Picornells de càrritx (Cantharellus lutescens)

-Picornells peluts (Hydnum repandum)

-Cogomes (Russula delica)

-Blaves (Amanita vaginata)

-Carlets (Hygrophorus russula)

etc.

 ELABORACIÓ DE SA RECEPTA

Tirau un raig d'oli ò una cullerada de saïm —millor si és vermell— dins una greixonera. Quan faci fumet hi tirau ets alls sense pelar amb un xapet perquè no rebentin i sa ceba tallada en juliana i quan estigui estormeiada, hi afegiu ses tomàtigues de ramellet pelades i tallades a daus, una talladeta de sobrassada vella i, a gust des cuiner o des comensals, un botifarró o una talladeta de xulla adobada o una llenca de camaiot o una llenca de llom adobat, tot a trossets, i deixau que sofregeixi a poc a poc. (En aquest moment també hi podeu afegir una fulla de llorer i un brotet de moraduix).

En estar llest es sofregit, hi tirau un tassó d'aigua per començal i una cullerada de pebre bord dolç. Esperau que prengui es bull i tot seguit, hi tirau ses fulles de col borratxona esbocinades amb sos dits o trossejades amb una ganiveta. Les deixau bullir fins que estiguin ben estormeiades. 

Llavors ho cobriu tot amb ses sopes de pa moreno, les pitjau amb una giradora o un cullerot fins que estiguin ben amerades i seguidament, feis cocons i dins cada un hi esclovellau un ou.

Assaonau es vermell de cada ou amb un polsí de sal i un altre de pebre bord dolç.

Quan es blanc dets ous sigui cuit, ja es poden servir ses sopes i, perquè siguin més bones, s'hi pot afegir un bon raig d'oli verge cru per damunt. 

 

BON PROFIT!

Nelumbo nucifera, la bellíssima flor de Lotus

És la flor sagrada dels faraons, l'hinduisme i el budisme

  No havia vist mai ni la seva bellíssima flor ni el seu impactant i insòlit fruit en forma de vesper. Fa setze anys, en una de les meves visites al fantàstic Jardí botànic de Sóller, situat en plena Serra de Tramuntana de Mallorca, de sobte va aparèixer davant els meus ulls una gran flor a mig obrir que s'enlairava altiva i orgullosa cap al sol mediterrani, sorgint, com si és tractàs d'un ocell fènix aquàtic, directament de la tèrbola aigua d'un estany. Als seus peus, grans fulles arrodonides d'un verd intens l'escortaven com a fidels súbdits a la seva reina o com a sacerdotesses consagrades a la seva deessa.

 

Era la mítica, sagrada i venerada Flor de Lotus, la Rosa del Nil, el Seient del déu Ganges, el Llombrígol del déu Vishnú on, agombolat pels pètals, s'hi amaga Brahma, el déu creador. Representa la puresa divina nascuda del pestilent brou llotós. D'allò més baix, repulsiu i menyspreable a la bellesa absoluta, de les tenebres a la llum encegadora, de la carnalitat a la divinitat, de la maldat a la bondat infinita, de les cadenes dels desitjos mundans a la pau i l'assossec alliberador, del sofriment físic i espiritual a la felicitat, del no-res al més gran. Els seus pètals es despleguen com ho fa l'ànima quan assoleix la perfecció. És l'essència del budisme: convertir-se en RES per a ser-ho TOT.

A l'interior d'aquests bellíssims pètals que llueixen amb llum pròpia s'hi amaga l'ànima humana empresonada pels desitjos, les febleses, les temptacions, els egoismes, una ànima que desitja alliberar-se de la imperfecció i assolir el nirvana, la perfecció i la felicitat absolutes.

Davant la bellesa i la puresa d'una Flor de Lotus a mig camí d'obrir-se a hom li entren ganes d'asseure's al seu costat en posició de lotus, tancar els ulls, alliberar-se del cos fins a arribar a la relaxació total i llavors obrir els pètals que esclavitzen l'ànima i deixar-la volar, treure-la de la presó de la carn amb un llarg i profund Om perquè voli lliure i es fongui amb l'Univers sencer, amb el Tot.


Planta de Lotus en ple agost amb una poncella elevant-se com una fletxa cap al sol que li dona la vida. Les fulles més velles suren sobre l'aigua completament esteses per captar el màxim de rajos solars i sintetitzar els nutrients que necessita la planta per produir les llavors de la següent generació. Mesuren entre 25 i 100 centímetres de diàmetre. La seva flotabilitat és deguda al fet que estan cobertes de ceres hidròfobes que repel·leixen l'aigua. Les fulles més noves properes a la flor es mantenen sobre elevades.

  Una altra planta de Lotus amb una flor oberta i diversos fruits iniciant la maduració.

Una altra imatge de la planta anterior en la qual es veu la flor, diverses poncelles i un fruit encara immadur, tots ells elevats per damunt el nivell de l'aigua sobre llargues tiges d'entre 50 i 70 centímetres. Als països asiàtics d'on és originària les flors s'enlairen fins a gairebé dos metres.

  Hom no sap si és el sol que il·lumina la flor o és la flor que brilla amb llum pròpia.

Detall de l'aparell reproductor de Nelumbo nucifera. Un gran receptacle cònic en forma de vesper o carxofa de regadora conté els carpels (entre 12 i 30), cadascun d'ells separat dels altres, amb un estigma tubular que treu el cap en la superfície plana del receptacle i contínua cap a dins amb un canal descendent que acaba a l'ovari. Al voltant del receptacle, que representa la part femenina o gineceu, es troba l'androceu masculí format per nombrosos estams, entre 200 i 400, acabats al seu extrem per anteres grogues carregades de pol·len.

Després de la pol·linització de la flor, els pètals i els estams cauen, i el receptacle amb els ovaris fecundats al seu interior s'inclina cap a un costat i comença a créixer.

  Una altra planta de Lotus amb els fruits quasi madurs.

Sorprèn el gran paregut del fruit del lotus amb un vesper o la carxofa cònica d'una regadora.

Cada carpel produeix una única llavor que treu el cap pel foradí deixat pel tub de l'estigma, el qual es va eixamplant a mesura que madura com si fos la dilatació del coll de l'úter d'una partera, fins que per fi la llavor aconsegueix sortir i cau a l'aigua. Llavors el corrent la porta surant lluny de la planta mare fins a encallar en una zona llotosa on germina i torna a començar el cicle de la seva vida.

Llavor de Lotus.

Els rizomes, els fruits immadurs i les llavors són comestibles i es venen als mercats asiàtics.

Fascinant la Flor de Lotus, no ho trobau?