Passiflora alata, la fragància de l'Amazones

La Passiflora alata és una liana tropical originària de l'Amazones brasiler, que creix enfilant-se als arbres propers amb els seus llarguíssims sarments a les clarianes més il·luminades de la selva. Els indis l'anomenen ouvaca, que significa estrella vermella, pels deu pètals de la flor d'un intens color vermell vinós a l'anvers i blanc rosat pel revers. Al Brasil és una planta molt apreciada, tant per les flors com pels fruits que són comestibles. En anglès li diuen Red passion flower. Pertany a la família  de les Passifloraceae.

Les flors de la Passiflora alata són espectaculars. El seu disseny i els seus colors són el súmmum de la bellesa. El perfum intens que desprenen es percep des de lluny. Jo el definiria com a embriagador, delicat, intens, tant que quan acostes el nas a una d'aquestes flors no pots evitar exclamar: hummm, quina meravella! És una fragància tan plaent que alegra i serena l'ànima com el millor dels tractaments antidepressius de l'aromateràpia. Vaig fer la fotografia d'aquestes dues flors l'any 2003 a finals d'octubre. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic.

 Flor d'ouvaca al juny. Vaig comprar aquesta planta  a un viver de Mallorca l'any 2002. Record que la venien bastant cara. Va ser un caprici i no em penedesc d'haver-la comprada, a pesar que només vaig poder gaudir d'ella durant tres anys. Tant ella com la seva filla clònica, que vaig aconseguir per amurgonament aeri simple, varen morir fulminades per l'atac despietat del fong Armillaria mellea.

Fruit immadur de Passiflora alata l'agost de 2005. Aquest fruit va ser l'únic que va produir la meva Passiflora alata abans de morir amb les arrels podrides del fong.

Fruit anterior ja madur el setembre. Desprenia una aroma molt suau de meló.

 Detall de la polpa del fruit anterior. Me la vaig menjar a culleradetes com si fos un flam. Era dolça. Em va recordar el gust de la fruita del maracujà. Vaig guardar les llavors que vaig sembrar la primavera vinent, però no en va germinar cap. Ara estic temptat de comprar llavors per internet per tornar a gaudir d'aquesta meravella amazònica, malgrat saber que en un parell d'anys morirà fulminada per l'atac despietat del fong.

Amurgonament simple d'un sarment de Passiflora alata. La meva primera ouvaca no va produir cap fruit, així que se'm va ocórrer fer un amurgonament a un dels seus sarments enterrant-lo en un cossiol amb terra vegetal comercial mesclada amb terra calcària mallorquina al 50% i perquè no es mogués de dins el cossiol li vaig posar una pedra a  damunt. Un parell de mesos després ja havia tret arrels. El sarment s'havia convertit en una nova planta, una filla clònica que va ser la que va fer el fruit. Han passat set anys i el record de la fragant aroma de les seves flors roman gravat de manera indeleble al meu rinencèfal.