diumenge, 11 de maig de 2014

..............NOMÉS FORES UN MIRATGE..............


Com flaire que s'esfuma,
com nuvolada que passa,
com estrella fugaç,
així et vaig viure jo.
Només fores un miratge.


I fou llavors que es va fer la llum,
que les cucales que em cegaven
descomparegueren i ho vegí clar.
I fou llavors que vaig entendre,
per fí, que no eres més que fum,
una il.lusió fal.laç, una enganyifa,
un despietat tim del destí.

I fou llavors que vaig intuir,
boig de dolor, la cruel realitat,
la duresa del teu cor gelat,
el fàstic que en veure'm senties
i això em destroçà la vida.



I fou llavors que l'ànima se'm va esqueixar
en sagnants ferides que jamai sanaràn
i ma gargamella al buit llançà
un crit desgarrat que mai escoltaràs:
"Adéu per sempre, adéu,
ningú mai t'estimarà tant com jo!"

Saber que mai més veuré el teu somriure
destroça mon cor i omple els meus ulls
de torrenteres de llàgrimes.

Adéu per sempre, adéu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada