..............NOMÉS FORES UN MIRATGE..............

Com la flaire que s'esfuma,
com el núvol que passa,
com l'estela fugaç,
així et vaig viure jo.
Només fores un miratge.

I fou llavors que es va fer la llum
i les clucales que em cegaven
descomparegueren i es feu tot clar.
I fou llavors que vaig entendre,
per fi, que no eres més que fum,
una il·lusió fal·laç, una enganyifa,
un despietat tim del destí.

I fou llavors que vaig intuir,
boig de dolor, la cruel realitat,
la duresa del teu cor gelat,
el fàstic que en veure'm senties,
i això em destrossà la vida.

I fou llavors que l'ànima se'm va esqueixar
en sagnants ferides que jamai sanaran
i ma gargamella al buit llançà
un crit esquinçat que mai escoltaràs:

«Adeu per sempre, adeu,
ningú mai t'estimarà tant com jo!»

Saber que mai més veuré el teu somriure

esquartera mon cor i omple els meus ulls
de torrenteres de llàgrimes.

 

Adeu, amor, adeu.