diumenge, 23 de setembre de 2012

Les Cactàcies i les seves flors: 2ª part.

Dues de les característiques que millor defineixen als cactus són la suculencia de les seves tiges que acumulen aigua i nutrients com a adaptació a l´hàbitat extremadament àrid on viuen i la presència d'espines protectores que dissuadeixen als depredadors herbívors en la majoria d'espècies i en unes altres s'allarguen com a pèls llanosos i formen un càlid i sedós abric que els protegeix del sol abrasador durant el dia i del fred intens típic dels deserts a la nit, com ocorre amb alguns cactus de la Patagonia.

Bellíssima flor de Neobuxbaumia polylopha de Mèxic (Recoman ampliar aquesta i les següents fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls).

Neobuxbaumia polylopha de més de tres metres d'altura al magnífic Jardí botànic de Sóller a Mallorca amb una interessant col·lecció de cactus i suculentes d'ultramar.

Flor solitària de Neobuxmania polylopha, fotografiada a mitjan setembre.

Àpex de la llarga tija de la Neobuxbaumia polylopha amb nombroses poncelles i flors.

En aquesta imatge es veu una flor ja seca que va florir la nit anterior i una poncella que s´obrirà quan es pongui el sol i s'assecarà a mitjan matí del dia següent, la qual cosa ens recorda que els seus pol·linitzadors són nocturns, amb tota probabilitat ratapinyades o papallones nocturnes.

  La planta protegeix amb gran zel les seves flors i fruits amb nombroses i temibles espines.

 
La bellesa del disseny estructural i cromàtic de la flor és insuperable.

Cleistocactus jujuyensis, anomenat "cola de cordero", amb les seves tiges cobertes d'un sedós abric d'espines llanoses, l'hàbitat natural del qual és el desert de la Patagonia argentina. L'exemplar de la imatge forma part del magnífic jardí botànic de palmeres i suculentes anomenat Hort del Cura situat a la ciutat alacantina d'Elx.

 Poncella floral d´Opuntia aciculata obrint-se al juny.

Poncella d´Opuntia amyclaea d´un bonic color salmó. Recoman llegir l´article que vaig escriure sobre aquesta figuera de moro:  La corona d´espines de Medina Sidònia.

Amb el pas de les hores els pètals de l´Opuntia amyclaea van perdent el color salmó i adquireixen un intens color groc llimona.

Flor d´Opuntia bergeriana amb uns pètals d'un viu color vermell. Com es veu al fons els fruits també són vermells. Forma part de la magnífica col·lecció de cactus i suculentes del Botanicactus de Ses Salines situat a Mallorca.

Flor d´Opuntia engelmannii al setembre. Aquest cactus rep el nom de chumbera de Texas, d'on és originària.

Una altra flor d´Opuntia engelmannii visitada per un insecte pol.linitzador, una petita abella. 

Opuntia ficus-indica, també anomenada Opuntia maxima, la típica figuera de moro els fruits de la qual són una vertadera llepolia.

Flor d´Opuntia inamoena del Brasil, fotografiada al maig a l´extraordinari Jardín botánico de la Orotava situat a Tenerife.

Detall del sistema reproductor de la flor anterior.

Flors d´Opuntia linguiformis iniciant l'obertura dels seus pètals a mitjan juny.

Com ocorre en l´Opuntia amyclaea, les flors de l´Opuntia linguiformis en plena floració adquireixen un intens color groc.

Dues poncelles d´Opuntia monacantha var. albovariegata en distintes fases de la floració.

 Flor d´Opuntia monacantha var. albovariegata. Les pales d´aquesta opuntia estàn tacades de blanc.

Detall del sistema reproductor de la flor anterior.

Flor d´Opuntia picardoi al juny protegida per espines temibles.

 Flor d´Austrocylindropuntia subulata amb nombroses formigues que en aquest cas realitzen la funció de pol.linitzadores, atretes pel regal del dolç nèctar del fons de la flor.

Bellíssims pètals rosats a contrallum de la flor anterior. Aquest exemplar creix assilvestrat al costat de l´Oratori de Castellitx situat al centre de Mallorca.

Cylindropuntia tunicata amb unes flors molt cridaneres damunt un mar d'espines blanques.

Una de les flors anteriors vista de costat amb el detall de les perilloses espines d'un color blanc immaculat.

Flor de Trichocereus grandiflorus, sinònim de Equinopsis huascha, d'una bellesa exquisida i una vida molt efímera, doncs només dura 12 hores. Aquest cactus és originari del nord-oest de l´Argentina (provincies de Catamarca i La Rioja)

Sistema reproductor de la flor anterior amb els pètals d'un viu color vermell sang i el cridaner pistil amb l'estigma ramificat que es tanca una vegada la flor ha estat pol.linitzada.,

Flor d'un altre cultivar de Trichocereus grandiflorus amb el calze cobert de pèls llanosos i els pètals d'un intens color vermell escarlata, fotografiat a mitjan mes de setembre. Pertany a la col·lecció de cactus i suculentes del Jardí botànic de Sóller.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada