dissabte, 1 de desembre de 2012

Kiwano del Kalahari, la llepolia dels elefants, rinoceronts, girafes y...humans.

El kiwano, meló espinós, cogombre africà, kino, milú, gaka o gakachika és una cucurbitàcia de nom científic Cucumis metuliferus, adaptada al capritxós cicle de les pluges del Desert del Kalahari.

El fruit de Cucumis metuliferus en madurar adquireix un bonic color verd ataronjat amb uns curiosos dibuixos geogràfics que recorden les pintures dels aborígens australians. És ovalat i està cobert d'espines en forma de banyes de rinoceront. S'utilitza per això com element decoratiu als centres de taula i barrejat amb altres fruites a les paneres de fruites. Es consumeix pelat i tallat en daus o rodanxes especialment en amanides. També es pot esprémer com una llimona obtenint un deliciós suc molt ric en vitamines i antioxidants que pot ser consumit al natural o bé congelar-se i transformar-lo en un refrescant sorbet estiuenc.

La polpa del kiwano del Kalahari té un aspecte apetitós es talli com es talli. És molt sucosa, amb un punt àcid molt refrescant que fa riure als altres comensals ja que obliga a fer carusses en mastegar-la. No fa falta retirar les llavors, tasca bastant difícil, donat el seu petit tamany i la seva escassa consistència. De fet és així com aquesta planta aconsegueix dispersar les seves llavors, viatjant dins els budells dels animals del desert que es mengen els seus fruits, especialment els elefants, rinoceronts i girafes, pels quals és una petita llepolia, una sucosa delícia que els refresca i calma la gargamella de tanta herba resseca i coriàcia que és el seu aliment al desert.

La planta original silvestre és molt rica en cucurbitacines, unes substàncies extremadament amargues i irritants per al tub digestiu dels mamífers, provocant-los nàusees, vòmits, dolors còlics i diarrea. Als elefants, girafes i rinoceronts aquest efecte purgant els va de meravella. Consumir uns pocs kiwanos no només no els fa mal, sinó que els aporta vitamina C i en irritar el seu tub digestiu els facilita el trànsit intestinal i l'evacuació de les nombroses fibres vegetals entrevessades als plecs del seu llarguíssim còlon.

  En contrapartida el kiwano aconsegueix que les seves llavors siguin escarificades amb els sucs digestius d'aquests grans herbívors i posteriorment defecades lluny de la planta mare, caient sobre la sorra immerses en un magnífic compost natural que els serveix d'abonament. Així poden romandre mesos i fins i tot anys, fins que per fi una esporàdica pluja torrencial tan típica dels deserts els permet germinar, florir i fructificar en tan sols tres mesos, aprofitant al màxim l'efímera humitat del sòl sorrenc. Els seus llargs sarments típics de les cucurbitàcies s'estenen de forma radial sobre la sorra o bé s´enfilen damunt algun arbust o arbre proper i a cada entrenús es desenvolupa un fruit que en madurar adquireix un cridaner color ataronjat i exhala un irresistible perfum que atreu de nou als elefants, rinoceronts i girafes i així es repeteix el cicle de la seva vida.

Els fruits conreats per a consum humà són una varietat mutant seleccionada des de l´antiguitat que no té cucurbitacines, per la qual cosa no són ni amargs ni purgants. A Àfrica es conreen per a amanida especialment a Zimbabue on reben el nom de gaka o gakachika. Fora del seu continent d'origen el seu cultiu s'ha estès a tots els països del món amb un clima favorable, especialment a Israel, Xile, Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia, Brasil, Itàlia i el sud d'Espanya (Almuñecar). El nom kiwano l'hi vàren posar els agricultors de Nova Zelanda en al·lusió al seu altre cultiu més conegut, el kiwi. Tots dos fruits, un africà i l'altre xinès, són àmpliament conreats en aquest país austral on s'han anat seleccionant cultivars cada vegada més sucosos i aromàtics.

Flor femenina de Cucumis metuliferus amb l´ovario cobert de protuberàncies que en madurar es transformaran en espines còniques.

Flor masculina de kiwano. Les tiges i el pecíol de les fulles estan coberts de tricomes.

I per a acabar aquí teniu una deliciosa amanida amb un gust àcid tan especial que fa entrar en gana. Es pot consumir com a primer plat o bé acompanyar uns bistecs de vedella, unes costelles de be o de porc, un conill, unes guatlles, unes sardines, uns calamars o unes sèpies a la brasa. També combina perfectament amb unes broquetes morunes o uns llagostins.

Amanida de Kiwano del Kalahari.
Refrescant amanida elaborada amb la polpa de dos kiwanos ben madurs tallats en rodanxes, acompanyant-los amb tomàquet, olives farcides d´anxova i fulles d´enciam vermell arrissat, tot amanit amb oli d´oliva verge extra, farigola en pols i sal. Us puc assegurar que és tan aperitiva i deliciosa que te queden ganes de repetir.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada