El kiwano, meló espinós, cogombre africà, kino, milú, gaka o gakachika és una cucurbitàcia de nom científic Cucumis metuliferus, adaptada al capritxós cicle de les pluges del Desert del Kalahari.
El fruit de Cucumis metuliferus, en madurar, adquireix un bonic color verd
ataronjat amb uns curiosos dibuixos geogràfics que recorden les
pintures dels aborígens australians. És ovalat i està cobert d'espines
en forma de banyes de rinoceront. S'utilitza per això com a element decoratiu als centres de taula i barrejat amb altres fruites a les paneres
de fruites. Es consumeix pelat i tallat en daus o rodanxes especialment
en amanides. També es pot esprémer com una llimona obtenint un deliciós
suc molt ric en vitamines i antioxidants, que pot ser consumit al natural
o bé congelar-se i transformar-lo en un refrescant sorbet estiuenc.
La polpa del kiwano del Kalahari té un aspecte apetitós es talli com es
talli. És molt sucosa, amb un punt àcid molt refrescant que fa riure als
altres comensals, ja que obliga a fer carusses en mastegar-la. No fa falta
retirar les llavors, tasca força difícil donada la seva petitesa i la seva escassa consistència. De fet, és així com aquesta
planta aconsegueix dispersar les seves llavors, viatjant dins els budells dels animals del desert que es mengen els seus fruits,
especialment els elefants, rinoceronts i girafes, pels quals és una
petita llepolia, una sucosa delícia que els refresca i calma la gargamella de
tanta herba resseca i coriàcia que és el seu aliment al desert.
La planta original silvestre és molt rica en cucurbitacines, unes substàncies extremadament amargues i irritants per al tub digestiu dels mamífers, provocant-los nàusees, vòmits, dolors còlics i diarrea. Als elefants, girafes i rinoceronts aquest efecte purgant els va de meravella. Consumir uns pocs kiwanos no només no els fa mal, sinó que els aporta vitamina C i, en irritar el seu tub digestiu, els facilita el trànsit intestinal i l'evacuació de les nombroses fibres vegetals entrevessades als plecs del seu llarguíssim còlon.
En contrapartida el kiwano aconsegueix que les seves llavors siguin escarificades amb els sucs digestius d'aquests grans herbívors i posteriorment defecades lluny de la planta mare, caient sobre l'arena immerses en un magnífic compost natural que els serveix d'abonament. Així poden romandre mesos i fins i tot anys, fins que per fi una esporàdica pluja torrencial tan típica dels deserts els permet germinar, florir i fructificar en tan sols tres mesos, aprofitant així l'efímera humitat del sòl arenós. Els seus llargs sarments típics de les cucurbitàcies s'estenen de forma radial sobre l'arena o bé s´enfilen damunt algun arbust o arbre proper i en cada entrenús es desenvolupa un fruit que, en madurar, adquireix un cridaner color ataronjat i exhala un irresistible perfum, que atreu de bell nou als elefants, rinoceronts i girafes i així es repeteix el cicle de la seva vida.
Els fruits conreats per a consum humà són una varietat mutant seleccionada des de l´antiguitat que no té cucurbitacines, per la qual cosa no són ni amargs ni purgants. A Àfrica es conreen especialment a Zimbabue on reben el nom de gaka o gakachika. Fora del seu continent d'origen el seu cultiu s'ha estès a tots els països del món amb un clima favorable, sobretot a Israel, Xile, Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia, Brasil, Itàlia i el sud d'Espanya (Almuñecar). El nom kiwano l'hi varen posar els agricultors de Nova Zelanda en al·lusió al seu altre cultiu més conegut, el kiwi. Tots dos fruits, un africà i l'altre xinès, són àmpliament conreats en aquest país austral, on s'han anat seleccionant cultivars cada vegada més sucosos i aromàtics.
La planta original silvestre és molt rica en cucurbitacines, unes substàncies extremadament amargues i irritants per al tub digestiu dels mamífers, provocant-los nàusees, vòmits, dolors còlics i diarrea. Als elefants, girafes i rinoceronts aquest efecte purgant els va de meravella. Consumir uns pocs kiwanos no només no els fa mal, sinó que els aporta vitamina C i, en irritar el seu tub digestiu, els facilita el trànsit intestinal i l'evacuació de les nombroses fibres vegetals entrevessades als plecs del seu llarguíssim còlon.
En contrapartida el kiwano aconsegueix que les seves llavors siguin escarificades amb els sucs digestius d'aquests grans herbívors i posteriorment defecades lluny de la planta mare, caient sobre l'arena immerses en un magnífic compost natural que els serveix d'abonament. Així poden romandre mesos i fins i tot anys, fins que per fi una esporàdica pluja torrencial tan típica dels deserts els permet germinar, florir i fructificar en tan sols tres mesos, aprofitant així l'efímera humitat del sòl arenós. Els seus llargs sarments típics de les cucurbitàcies s'estenen de forma radial sobre l'arena o bé s´enfilen damunt algun arbust o arbre proper i en cada entrenús es desenvolupa un fruit que, en madurar, adquireix un cridaner color ataronjat i exhala un irresistible perfum, que atreu de bell nou als elefants, rinoceronts i girafes i així es repeteix el cicle de la seva vida.
Els fruits conreats per a consum humà són una varietat mutant seleccionada des de l´antiguitat que no té cucurbitacines, per la qual cosa no són ni amargs ni purgants. A Àfrica es conreen especialment a Zimbabue on reben el nom de gaka o gakachika. Fora del seu continent d'origen el seu cultiu s'ha estès a tots els països del món amb un clima favorable, sobretot a Israel, Xile, Estats Units, Nova Zelanda, Austràlia, Brasil, Itàlia i el sud d'Espanya (Almuñecar). El nom kiwano l'hi varen posar els agricultors de Nova Zelanda en al·lusió al seu altre cultiu més conegut, el kiwi. Tots dos fruits, un africà i l'altre xinès, són àmpliament conreats en aquest país austral, on s'han anat seleccionant cultivars cada vegada més sucosos i aromàtics.
Flor masculina de kiwano. Les tiges i el pecíol de les fulles estan coberts de tricomes.
Flor
femenina de Cucumis metuliferus amb l'ovario cobert de
protuberàncies que, en madurar, es transformaran en espines còniques.
Fruit de kiwano just després de la fecundació a mitjan agost.
Detall de les protuberàncies que en madurar s'enduriran i es convertiran en espines.
Fruit de kiwano a finlas d'agost iniciant la seva maduració. En pocs dies adquirirà un cridaner color ataronjat, moment en què ja podrà ser consumit.
Les llavors de kiwano del Kalahari es poden comprar fàcilment online a webs de venda de llavors. La millor època per sembrar-les és de maig a agost.
I per a acabar, aquí teniu una deliciosa amanida amb un gust àcid tan especial que fa entrar en gana. Es pot consumir com a primer plat o bé acompanyar uns bistecs de vedella, unes costelles de be o de porc, un conill torrat, unes guatlles, unes sardines, uns calamars o unes sèpies a la brasa. També combina perfectament amb unes broquetes morunes o uns llagostins.
Amanida
de Kiwano del Kalahari.
Refrescant amanida elaborada amb la polpa de dos kiwanos ben madurs tallats en
rodanxes, acompanyant-los amb tomàtiga, olives farcides d´anxova i fulles d´enciam vermell arrissat, tot amanit amb oli d´oliva verge extra, farigola
en pols i sal. Vos puc assegurar que és tan apetitosa i deliciosa que et queden ganes de repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada