Feijoa sellowiana, Acca sellowiana, Orthostemon sellowianus, aquests són
alguns dels noms científics d'aquesta planta sud-americana, adaptable, rústica, bella i amb deliciosos fruits, virtuts
que l'han portat a conquistar el Mediterrani de la mà de l'home. Es conrea
principalment com a planta ornamental per la seva floració espectacular i
també pels seus fruits verds de la grandària d'un ou de gallina
l'exòtic sabor de la qual recorda a la pinya tropical. El seu nom
popular més estès és guaiaber del Brasil.
Feijoa sellowiana coberta de flors a finals de maig. Quan surt el sol
aquestes cridaneres flors són un reclam irresistible per a les abelles
que són les seves principals pol.linitzadores al Mediterrani, encara que a la seva Sud-amèrica natal també són visitades i pol.linitzades pels
colibrís, atrets per les gotetes del dolç nèctar situat a la base dels
estams.
Les flors són espectaculars amb els seus nombrosos estams disposats en
forma de brotxa típics de totes les Myrtaceae. (Recoman ampliar les
fotos amb un doble clic).
Els filaments dels estams són d´un viu color vermell sang i les anteres
carregades de pol·len dels seus extrems d´un suau color blanc groguenc. El
pistil femení és lleugerament més llarg i més fosc que els estams i
acaba en un estigma punxegut. Els pètals en nombre de quatre són rosats
per l´anvers i d'un lluminós blanc immaculat pel revers. La seva vora
revoluta cap amunt fa més visible el revers blanc que l´anvers rosat. Per sota dels pètals es troben quatre sèpals molt més petits de color
marró-vermellós per damunt i verds per davall.
Brotació primaveral a principis d'abril. Es poden veure algunes poncelles
incipients que s'obriran a finals de maig. Aquest arbust és de fulla
perenne, encara que de vegades en ple estiu si plou poc perd bastantes
fulles. El mateix li ocorre en ple hivern si fa molt de fred.
Fulles de feijoa de color verd-grisenc i brillants per l´anvers a principis
de desembre. A la primavera i estiu les fulles són més fosques.
Flors recent fecundades iniciant el creixement dels ovaris. S'aprecia
el revers blanquinós de les fulles i els quatre sèpals de les flors que
persisteixen a l'extrem dels fruits una vegada madurs.
Fruit de guaiaber del Brasil de la varietat "Mammuth" amb les restes dels
sèpals a l´extrem, detall típic de tots els fruits de les
Myrtaceae.
Fruits de Feijoa sellowiana de la varietat "Triumph", més petits i ovalats que els de la varietat anterior.
Fruit de guaiaber del Brasil "Triumph" xapat en sentit longitudinal.
La sucositat de la polpa s'aprecia millor d´aprop. Es veuen algunes
llavors immerses a la part central de la polpa que té un aspecte
hialí per contenir més aigua i més sucres. Aquesta sucositat de la
polpa que envolta les llavors és una estratègia de les plantes que
depenen gairebé exclusivament de les aus per a la dispersió de les seves
llavors. Els ocells perforen els fruits amb els seus becs a la recerca
del centre sucós ric en sucres on estan les llavors. Una vegada digerida
la polpa, l'au excreta les llavors ja ben escarificades pels àcids
digestius lluny de la planta mare.
Polpa d'una altra feijoa "Triumph" tallada en sentit transversal. A més
de ser una excel·lent fruita de taula, amb la seva polpa rica en
vitamina C i antioxidants es poden preparar sucs, gelees, melmelades,
gelats, sorbets i pastissos.
Els quatre compartiments de l'ovari de la flor es transformen en aquesta cridanera creu sucosa. Les llavors es troben als extrems dels quatre
braços de la creu.
Feijoa sellowiana de 15 anys nascuda de llavor. Pertany a la varietat
"Mammuth". A l'esquerra es veu un lúcumo del Perú de 26 anys i a la
dreta un alvocat carregat de fruits que vaig empeltar fa uns 10 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada