diumenge, 9 de desembre de 2012

Feijoa sellowiana, li encanta el Mediterrani

Feijoa sellowiana, Acca sellowiana, Orthostemon sellowianus, aquests són alguns dels noms científics d'aquesta planta sud-americana, adaptable, rústica, bella i amb deliciosos fruits, virtuts que l'han portat a conquistar el Mediterrani de la mà de l'home. Es conrea principalment com a planta ornamental per la seva floració espectacular i també pels seus fruits verds de la grandària d'un ou de gallina l'exòtic sabor de la qual recorda a la pinya tropical. El seu nom popular més estès és guaiaber del Brasil.

Feijoa sellowiana coberta de flors a finals de maig. Quan surt el sol aquestes cridaneres flors són un reclam irresistible per a les abelles que són les seves principals pol.linitzadores al Mediterrani, encara que a la seva Sud-amèrica natal també són visitades i pol.linitzades pels colibrís, atrets per les gotetes del dolç nèctar situat a la base dels estams.

Les flors són espectaculars amb els seus nombrosos estams disposats en forma de brotxa típics de totes les Myrtaceae. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic).

Els filaments dels estams són d´un viu color vermell sang i les anteres carregades de pol·len dels seus extrems d´un suau color blanc groguenc. El pistil femení és lleugerament més llarg i més fosc que els estams i acaba en un estigma punxegut. Els pètals en nombre de quatre són rosats per l´anvers i d'un lluminós blanc immaculat pel revers. La seva vora revoluta cap amunt fa més visible el revers blanc que l´anvers rosat. Per sota dels pètals es troben quatre sèpals molt més petits de color marró-vermellós per damunt i verds per davall.

Brotació primaveral a principis d'abril. Es poden veure algunes poncelles incipients que s'obriran a finals de maig. Aquest arbust és de fulla perenne, encara que de vegades en ple estiu si plou poc perd bastantes fulles. El mateix li ocorre en ple hivern si fa molt de fred.

Fulles de feijoa de color verd-grisenc i brillants per l´anvers a principis de desembre. A la primavera i estiu les fulles són més fosques.

Flors recent fecundades iniciant el creixement dels ovaris. S'aprecia el revers blanquinós de les fulles i els quatre sèpals de les flors que persisteixen a l'extrem dels fruits una vegada madurs.

Fruit de guaiaber del Brasil de la varietat "Mammuth" amb les restes dels sèpals a l´extrem, detall típic de tots els fruits de les Myrtaceae.

Fruits de Feijoa sellowiana de la varietat "Triumph", més petits i ovalats que els de la varietat anterior.

Fruit de guaiaber del Brasil "Triumph" xapat en sentit longitudinal.

La sucositat de la polpa s'aprecia millor d´aprop. Es veuen algunes llavors immerses a la part central de la polpa que té un aspecte hialí per contenir més aigua i més sucres. Aquesta sucositat de la polpa que envolta les llavors és una estratègia de les plantes que depenen gairebé exclusivament de les aus per a la dispersió de les seves llavors. Els ocells perforen els fruits amb els seus becs a la recerca del centre sucós ric en sucres on estan les llavors. Una vegada digerida la polpa, l'au excreta les llavors ja ben escarificades pels àcids digestius lluny de la planta mare.

Polpa d'una altra feijoa "Triumph" tallada en sentit transversal. A més de ser una excel·lent fruita de taula, amb la seva polpa rica en vitamina C i antioxidants es poden preparar sucs, gelees, melmelades, gelats, sorbets i pastissos.

Els quatre compartiments de l'ovari de la flor es transformen en aquesta cridanera creu sucosa. Les llavors es troben als extrems dels quatre braços de la creu.

Feijoa sellowiana de 15 anys nascuda de llavor. Pertany a la varietat "Mammuth". A l'esquerra es veu un lúcumo del Perú de 26 anys i a la dreta un alvocat carregat de fruits que vaig empeltar fa uns 10 anys.

El guaiaber del Brasil és un arbust de no més de 4 metres d'altura amb el tronc ramificat des de la base. Aquest fruiter creix de forma natural a les zones muntanyenques del sud del Brasil, nord d'Argentina, Colòmbia, Uruguai i est de Bolívia. És resistent al fred moderat, però mor fulminat a temperatures inferiors a -12ºC. No és apropiat per a ser conreat en zones excessivament àrides i caloroses. Viu molt a gust en clima mediterrani proper al mar. A Europa es conrea des de fa molts anys al sud de França.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada