Tamarillo de Colòmbia, la tomàtiga dels Andes

El Tamarillo de Colòmbia, Cyphomandra betacea o Solanum betaceum, també anomenat tomate de árbol, sachatomate, chilto i tomate andino, és un fruiter arbustiu de la família de les Solanaceae. En realitat és una tomatiguera geganta que arriba a assolir els tres metres d'altura i a superar els 7 anys de vida. És originari dels Andes on es poden trobar petites poblacions silvestres a Argentina i Bolívia. Es conrea com a hortalissa al Perú, Xile, Argentina, Colòmbia, Bolívia i Equador. En les últimes dècades s'ha estès el seu cultiu al sud d'Europa, Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda.

Fruits madurs de Cyphomandra betacea, molt rics en vitamines, minerales i antioxidants.

Tamarillo de Colòmbia adult de tres metres d'altura conreat a un hort de tarongers a pocs quilòmetres del mar a l´Illa de Mallorca. A diferència de la tomatiguera, el tamarillo de Colòmbia resisteix bé el fred moderat amb escasses gelades de les zones costaneres mediterrànies. Als hiverns especialment freds es comporta com a caducifoli, perd les fulles i aguanta en hibernació fins que pugen les temperatures a la primavera i llavors brosta de nou. Com totes les hortalisses agraeix l'aportació de matèria orgànica ben descomposta ja sigui en forma de fems o de compost. S'adapta a qualsevol tipus de sòl, sempre que sigui fèrtil i ben drenat. Als estius sense pluges necessita uns quants regs setmanals per a mantenir ben hidratades les seves grans fulles de fins a 30 centímetres. Es reprodueix amb facilitat a través de llavors que germinen ràpidament i a l'any ja pot començar a donar fruits.

 Les seves flors surten en raïms. Tenen cinc pètals blancs i cinc estams grocs. Les fulles són molt grans i tenen les nervacions molt marcades. La seva làmina és sencera i cordada amb la punta acuminada i no està subdividida en folíols com en les tomatigueres. El pecíol és llarg i gruixat. Les fulles, sobretot les més tendres, estan cobertes de tricomes glandulífers per ambdues cares que exhalen una forta olor a tomatiguera.

Els fruits pengen de llargs peduncles sense espines. Tenen la forma i la grandària d'un ou de gallina. El color dels fruits varia des d'un groc ataronjat fins a un vermell intens lleugerament amoratat. La pell és llisa, gruixada i molt resistent.

Davall la pell hi ha una capa prima de polpa ataronjada que envolta les nombroses llavors englobades en una gelatina molt sucosa i translúcida de vegades tenyida de vermell al voltant de cada llavor. La polpa d'aquests fruits es pot menjar a culleradetes com si fos un flam. Una vegada pelats també es poden consumir en amanides com si fossin tomàtigues o es poden afegir a una macedònia de fruites tropicals. Amb la seva polpa es pot preparar un bon sofregit per a afegir a arrossos, pastes i guisats de carn, conferint un intens sabor a tomàtiga molt peculiar. En rebosteria es poden preparar deliciosos pastissos amb la melmelada feta amb la seva polpa, com per exemple un braç de gitano. Els gelats, sorbets i còctels de tamarillo andí són també deliciosos i molt exòtics.