És la flor sagrada dels faraons, l'hinduisme i el budisme
No havia vist mai ni la seva bellíssima flor ni el seu impactant i insòlit fruit en forma de vesper. Fa setze anys, en una de les meves visites al fantàstic Jardí botànic de Sóller, situat en plena Serra de Tramuntana de Mallorca, de sobte va aparèixer davant els meus ulls una gran flor a mig obrir que s'enlairava altiva i orgullosa cap al sol mediterrani, sorgint, com si és tractàs d'un ocell fènix aquàtic, directament de la tèrbola aigua d'un estany. Als seus peus, grans fulles arrodonides d'un verd intens l'escortaven com a fidels súbdits a la seva reina o com a sacerdotesses consagrades a la seva deessa.
Era la mítica, sagrada i venerada Flor de Lotus, la Rosa del Nil, el Seient del déu Ganges, el Llombrígol del déu Vishnú on, agombolat pels pètals, s'hi amaga Brahma,
el déu creador. Representa la puresa divina nascuda del pestilent brou
llotós. D'allò més baix, repulsiu i menyspreable a la bellesa absoluta,
de les tenebres a la llum encegadora, de la carnalitat a la divinitat,
de la maldat a la bondat infinita, de les cadenes dels desitjos mundans a
la pau i l'assossec alliberador, del sofriment físic i espiritual a la
felicitat, del no-res al més gran. Els seus pètals es despleguen
com ho fa l'ànima quan assoleix la perfecció. És l'essència del
budisme: convertir-se en RES per a ser-ho TOT.
A l'interior d'aquests bellíssims pètals que llueixen amb llum pròpia
s'hi amaga l'ànima humana empresonada pels desitjos, les febleses, les
temptacions, els egoismes, una ànima que desitja alliberar-se de la
imperfecció i assolir el nirvana, la perfecció i la felicitat
absolutes.
Davant la bellesa i la puresa d'una Flor de Lotus a mig camí d'obrir-se a hom li entren ganes d'asseure's al seu costat en posició de lotus, tancar els ulls, alliberar-se del cos fins a arribar a la relaxació total i llavors obrir els pètals que esclavitzen l'ànima i deixar-la volar, treure-la de la presó de la carn amb un llarg i profund Om perquè voli lliure i es fongui amb l'Univers sencer, amb el Tot.
Planta de Lotus en ple agost amb una poncella elevant-se com una fletxa cap al sol que li dona la vida. Les fulles més velles suren sobre l'aigua completament esteses per captar el màxim de rajos solars i sintetitzar els nutrients que necessita la planta per produir les llavors de la següent generació. Mesuren entre 25 i 100 centímetres de diàmetre. La seva flotabilitat és deguda al fet que estan cobertes de ceres hidròfobes que repel·leixen l'aigua. Les fulles més noves properes a la flor es mantenen sobre elevades.
Davant la bellesa i la puresa d'una Flor de Lotus a mig camí d'obrir-se a hom li entren ganes d'asseure's al seu costat en posició de lotus, tancar els ulls, alliberar-se del cos fins a arribar a la relaxació total i llavors obrir els pètals que esclavitzen l'ànima i deixar-la volar, treure-la de la presó de la carn amb un llarg i profund Om perquè voli lliure i es fongui amb l'Univers sencer, amb el Tot.
Planta de Lotus en ple agost amb una poncella elevant-se com una fletxa cap al sol que li dona la vida. Les fulles més velles suren sobre l'aigua completament esteses per captar el màxim de rajos solars i sintetitzar els nutrients que necessita la planta per produir les llavors de la següent generació. Mesuren entre 25 i 100 centímetres de diàmetre. La seva flotabilitat és deguda al fet que estan cobertes de ceres hidròfobes que repel·leixen l'aigua. Les fulles més noves properes a la flor es mantenen sobre elevades.
Una altra planta de Lotus amb una flor oberta i diversos fruits iniciant la maduració.
Una altra imatge de la planta anterior en la qual es veu la flor,
diverses poncelles i un fruit encara immadur, tots ells elevats per damunt el nivell de l'aigua sobre llargues tiges d'entre 50 i 70 centímetres.
Als països asiàtics d'on és originària les flors s'enlairen fins a gairebé dos
metres.
Hom no sap si és el sol que il·lumina la flor o és la flor que brilla amb llum pròpia.
Detall de l'aparell reproductor de Nelumbo nucifera.
Un gran receptacle cònic en forma de vesper o carxofa de regadora conté
els carpels (entre 12 i 30), cadascun d'ells separat dels altres, amb
un estigma tubular que treu el cap en la superfície plana del receptacle
i contínua cap a dins amb un canal descendent que acaba a l'ovari. Al
voltant del receptacle, que representa la part femenina o gineceu, es
troba l'androceu masculí format per nombrosos estams, entre 200 i 400,
acabats al seu extrem per anteres grogues carregades de pol·len.
Després de la pol·linització de la flor, els pètals i els estams cauen, i
el receptacle amb els ovaris fecundats al seu interior s'inclina cap
a un costat i comença a créixer.
Una altra planta de Lotus amb els fruits quasi madurs.
Sorprèn el gran paregut del fruit del lotus amb un vesper o la carxofa cònica d'una regadora.
Cada carpel produeix una única llavor que treu el cap pel foradí
deixat pel tub de l'estigma, el qual es va eixamplant a mesura que
madura com si fos la dilatació del coll de l'úter d'una partera, fins
que per fi la llavor aconsegueix sortir i cau a l'aigua. Llavors el
corrent la porta surant lluny de la planta mare fins a encallar en una
zona llotosa on germina i torna a començar el cicle de la seva vida.
Llavor de Lotus.
Els rizomes, els fruits immadurs i les llavors són comestibles i es venen als mercats asiàtics.
Fascinant la Flor de Lotus, no ho trobau?
Els rizomes, els fruits immadurs i les llavors són comestibles i es venen als mercats asiàtics.
Fascinant la Flor de Lotus, no ho trobau?
