D'aquest fantàstic arbre asiàtic, que va sobreviure misteriosament a la
letal radiació de les bombes atòmiques que vàren assolar Hiroshima i
Nagasaki, s'ha parlat llargament en llibres i internet. No vull repetir
les seves virtuts ja conegudes, només compartir amb vosaltres una
curiositat en les llavors d'aquesta meravella de la natura.
El meu jove Ginkgo biloba amb les seves cridaneres fulles grogues
preparant-se per a la hibernació al desembre. Recoman ampliar les fotos
amb un doble clic.
Com ja tothom sap, el ginkgo és dioic, té peus masculins i peus
femenins. Als parcs i jardins se solen sembrar exemplars masculins, doncs
els femenins produeixen uns fruits la polpa dels quals emet una olor
nauseabunda quan està ben madura per la seva riquesa en Àcid butíric.
Brostació primaveral al maig.
La immensa majoria d'arbres dioics produeixen llavors el sexe de les
quals no es pot saber fins que els arbres sorgits d'elles han crescut
prou per a florir. El Ginkgo biloba és una excepció. Les seves llavors
tenen formes diferents segons el sexe de l'embrió que contenen.
Fruits d'un arbre femení.
Aquí podeu veure clarament la diferència que permet distingir les
llavors del que serà un arbre femení (a dalt) i un arbre masculí (a
baix). La clovella de les llavors femenines té només dues valves, mentre que
la de les llavors masculines en té tres.
Llavor femenina bivalva a l'esquerra i llavor masculina trivalva a la dreta.
D'aquesta manera es pot saber el sexe dels futurs arbres sense haver
d'esperar entre 20 i 30 anys a que donin les primeres flors. Un altre detall curiós d'aquest arbre
que duu 270 milions d'anys damunt la Terra és l'exagerada desproporció entre les llavors femenines amb aproximadament el 95%-98% i les masculines que representen només entre el 2% i el 5% del total. La natura és molt savia i sab que el pol.len de les flors d'un sol mascle és suficient per a polinitzar les flors d'un centenar de femelles. Per a perpetuar l'espècie, doncs, resulta molt més intel.ligent gastar energia produint llavors femelles.