Sagnant en verd
La natura és obstinada, té molts recursos i és sorprenentment sàvia. Les espècies, per no extingir-se, muten, s'hibriden, s'adapten a les nostres agressions, hibernen, estiuegen, les millors i les més fortes sobreviuen. No tot està perdut.
dimecres, 1 de febrer de 2023
Passiflora alata, la fragància de l'Amazones
dissabte, 3 de desembre de 2022
Un record entranyable des meu padrí al cel sia
Com es feia una bosseta amb una fulla de figuera
Hi cabien moltes mores, que jo em menjava després una a una com si fossin flobietes de blat de les Índies de tornada cap a ca nostra, qualcant dins es carretonet estirat per na Margarita, una somereta petitona molt peluda de raça mallorquina, dolça i molt ximple, que jo estimava amb deliri.

Es meu padrí patern i jo fa seixanta-dos anys en es corral de sa casa on vaig néixer i em vaig criar.

Es seu ofici era fuster, que va aprendre com a mosso fent molins de vent en es poble de Sant Jordi. Quan va complir vint-i-tres anys, va considerar que ja estava preparat per obrir sa seva pròpia fusteria. Va dir adeu an es seu mestre, a qui apreciava com a un pare, fonent-se amb ell en una forta aferrada pes coll i ets ulls plens de llàgrimes de pur agraïment, i va tornar an es seu poble natal. Era tan habilidós i eixerit que ell mateix feia ses seves propies eines.
Cada any per sa fira venien pare i fill amb dos carros llargs ben carregats a vendre olles, greixoneres, pitxers, gerros, tassons, tasses, escudelles, xicres, copes, plats plans, plats fondos per menjar sopes de col borratxona, sopes de matances, sopes escaldines, escudella fresca, aguiat Pep, arròç brut, burballes de llebre i fideus de roter, palanganes rostidores rodones i llargueres per rostir mens, cabrits, pollastres, indiots i porcelles, salerets, setrills d'oli, alfàbies per salar olives, alfàbies per guardar ets ossos salats des porc de ses matances, alfàbies de coll ample pes saïm blanc i es vermell, alfàbies foradades per guardar caragols bovers, caragols de paret i caragoles de garriga de boca negra, cossiols, cossiolets, cossis, ribells i ribelles, gavetlins per fer segó a ses gallines, ets indiots, ses faraones i ses ànneres i beguedores i menjadores pes coloms.

Varen haver d'esperar tot un any que tornàs a ser sa fira per poder-se tornar a veure. Na Margalida ho tenia molt clar: "O em cas amb aquest oller tan garrit o em faig monja tancada".
Es dia de sa fira, a trenc d'alba, es va mudar i enllimonar lo millor que va sabre, es va perfumar es cabells amb oli de senyorida, es va fermar sa punta de sa llarga coa entrunyellada que li arribava fins a sa cinta amb un floquet color de cel, es va cobrir es cap amb so mateix vel blanc de fadrina farcit de roses vermelles, i au Margalideta, cap dret cap a sa parada dets ollers a bracet amb ta mare manca gent!
"Mumare, m'heu d'aidar. Vos ho deman per l'amor de Déu. S'oller jove ha de venir amb noltros dues a Son Fullana avui mateix, i hi ha de quedar com a missatge, surti de llevant, surti de ponent".
Bosseta plena de mores de romeguer feta amb una fulla d'una figuera africana de sa varietat bereber que a Mallorca anomenam Argelina. Com veis, a aquesta bossa li he posat dos bastonets, però amb un tot sol n'hi ha prou.
dissabte, 12 de novembre de 2022
COCA DE TREMPÓ AMB ESCLATA-SANGS
Sa coca de trempó és una de ses més apreciades a Mallorca i també una de ses més senzilles de fer. Aquí vos explic com l'he feta jo, recordant com la feia mumare al cel sia.
INGREDIENTS
(Més o manco per a dues racions)
PASTA
-150 grams de farina blanca de blat xeixa--50%.
-150 grams de farina integral de blat espelta--50%.
-Llevat fresc de forner (un trosset com s'ungla des dit gros).
-Aigua.
-Sal.
FARCIT
-Tres pebres mallorquins de trempó.
-Una ceba blanca mitjancera.
-Dues tomàtigues de ramellet.
-Dos esclata-sangs mitjancers (forasters)
-Tres fulles de julivert.
-Una culleradeta de pebre bord dolç.
-Mitja culleradeta de pebre bò.
-Oli d'oliva verge.
-Sal.
Jo l'he feta redona, perquè la coc dins un forn elèctric petit, però es pot fer quadrada, rectancular, etc. L'he cuita durant 45 minuts a 180 graus amb foc a damunt i a davall.