-Activa gens ancestrals en el seu genoma i es fa resistent al fred.
El Nadal de 1986 una parella d'amics noucasats, en Toni i n'Avel·lina, varen volar a Kenya en viatge de noces. Abans de partir em demanaren què volia d'Àfrica i jo els vaig dir: "llavors d'arbres". Em dugueren un munt de fruits africans: unes beines de l'arbre del corall sud-africà, Erythrina caffra, un gran fruit de baobab ple de llavors, Adansonia digitata, que semblava un baló de rugbi, un pesat i allargat fruit de l'arbre de les salsitxes, Kigelia aethiopica, diverses càpsules de l'euphorbiàcia de sabana Croton dichogamus, un parell de fruits de la passió, Passiflora edulis i les beines d'una lleguminosa desconeguda, les llavors de la qual vaig sembrar de seguida convençut que es tractava d'una acàcia.
Ara, després de més de trenta anys, crec tenir per fi la resposta a aquestes preguntes. Com bé saben molts d'arboricultors forestals, el fong Armillaria mellea, malgrat que en general es comporta com un assassí arboricida en envair i podrir les arrels dels arbres sensibles, amb algunes espècies forestals també es pot comportar com un fong simbiont amb les funcions de micorriza, de manera que en lloc de matar-los es forma entre ells una associació molt profitosa per a tots dos, és a dir, una simbiosi. I això fou precisament el que li va passar al petit arbre moribund. Al clot que vaig cavar per sembrar-lo hi havia encara trossos d'arrels dels arbres que allà havien mort. Estaven blanques envaïdes pel miceli del fong i la terra feia olor de putrefacció, l'olor agra típica de l'Armillaria mellea. Coneixedor de la inutilitat de qualsevol mesura per erradicar aquesta plaga, no em vaig molestar ni tan sols en llevar els trossos d'arrels podrides.
Fa uns vint-i-dos anys a Mallorca es va produir una gran nevada en ple mes de novembre, la neu es va acumular damunt la capçada de l'arbre mundani que encara conservava les fulles i el pes va esqueixar una branca d'uns 4 centímetres de gruixa. En lloc de llançar-la al munt de llenya per cremar, li vaig retallar l'extrem més tendre, li vaig llevar les fulles i la vaig clavar profundament dins la terra al costat d'una paret de marge que mira al sud, on acabava d'arrabassar un Eucalyptus gunnii mort fulminantment per l'atac despietat del fong Armillaria mellea. Anteriorment havia mort allà mateix una savina mediterrània, Juniperus phoenicea subsp. turbinata. Varen passar els mesos, la branca va acabar amagada entre l'herba i em vaig oblidar d'ella.
Un dia de primavera, molt de temps després, vaig passar prop de la paret on estava clavada la branca del mundani i unes fulles vermelles que sobresortien per damunt l'herba em varen cridar l'atenció. Em vaig acostar i la meva sorpresa va ser majúscula. Era la branca que havia brostat després de vint-i-dos mesos! No m'ho podia creure. Era com un miracle, ja que les estaques de les lleguminoses arbòries solen ser molt reàcies a arrelar, i aquesta no només havia tret arrels i havia brostat, sinó que a més a més ho havia fet en un sòl infestat pel miceli del fong assassí. Novament quedava demostrada la simbiosi entre les arrels del mundani i el miceli de l'Armillaria mellea. En pocs anys la branca arrelada es va convertir en un arbre d'uns 7 metres, sa i vigorós. El fong ja tenia tot el que necessitava per viure i des de llavors ha respectat tots els arbres i arbustos que hi ha al costat del mundani: un Tilia cordata, una Feijoa sellowiana, un Brachychiton populneus, dues Livistona chinensis, diversos Citrus sinensis, un Anagyris foetida, un Agave attenuata, un Buxus balearica i un Buxus sempervirens.
Va coincidir que el fong Armillaria mellea acabva de matar de forma fulminant l'únic exemplar mascle de prunera de Sud-àfrica, Harpephyllum caffrum. Després d'arrabassar-la de socarrel i cremar-la, se'm va ocórrer sembrar al seu lloc l'estaca de mundani que no creixia. Per tercera vegada es va produir el miracle i el segon fill clònic de l'Acrocarpus fraxinifolius nascut d'una llavor kenyana va començar a brostar vigorosament i en pocs mesos es va tranformar en un arbret ple de vida. Novament quedava demostrada la simbiosi de les arrels del mundani amb el miceli del fong que tants d'arbres, arbustos i lianes m'ha mort en els trenta-tres anys que tenc l'hort-jardí.

Primeres bajoques madures d'Acrocarpus fraxinifolius als vint-i-cinc anys d'edat.

Bajoca madura d'Acrocarpus fraxinifolius recollida el setembre de 2012.

Bajoca anterior oberta mostrant les llavors del seu interior.

Detall de les primeres llavors madures del meu arbre mundani.
Un altre mètode més efectiu i barat, encara que més laboriós, consisteix en fer una petita osca a la part arrodonida de cada llavor amb un tallaungles o un petit ganivet.
L'Acrocarpus fraxinifolius és, per tant, un arbre per al futur. En les pròximes dècades les plantacions d'aquesta lleguminosa arbòria cobriran grans extensions a tots els països amb climes favorables, aportaran la fusta necessària per cobrir gran part de la demanda dels mercats de la fusta i permetran preservar els boscos i selves naturals de la tala indiscriminada, salvant de l'extinció milers d'espècies animals i vegetals.