diumenge, 26 d’abril del 2020

Compatibilitats entre empelt i patró

Aquí teniu una llista dels patrons compatibles més comuns per als fruiters de clima mediterrani i subtropical. En tots els casos el millor patró és sempre, llevat de qualque excepció, l'arbre bord o franc nascut de llavor de la mateixa espècie que l'empelt. Les poques excepcions són, per exemple, el codonyer que és el millor patró per a la perera, la llimonera que és un bon patró per al cumquat i el limequat, la mata llentisclera i la cornicabra que són excel·lents patrons per al pistatxo o festuc, etc.. 

En el cas de discrepància entre el creixement nan del patró (per exemple l'aranyoner i el guinder) i el creixement vigorós de l'empelt (ametller, cirerer), amb molta de frequència el punt d'unió s'acaba trencant pel pes i el gruix exagerat de l'empelt respecte al patró o peu. A l'inrevés, en canvi, si l'empelt és nan (cumquat, limequat, caviar vegetal) i el patró és vigorós (llimonera), el resultat sol ser molt positiu, ja que el patró fa crèixer vigorós l'empelt nan.


Llista de compatibilitats:

...ALBERCOQUER es pot empeltar damunt:
-----Albercoquer franc.
-----Ametller.
-----Prunera.
-----Melicotoner.
-----Aranyoner.
-----Nectarina.
-----Paraguaier.

...ALVOCAT es pot empeltar damunt:
-----Alvocat franc (Persea gratisima o americana).
-----"Viñátigo" canari (Persea indica).

...ALZINA d'aglans dolços només damunt una altra alzina, encara que experimentalment es pot provar d'empeltar damunt un surer o un roure.

...AMETLLER es pot empeltar damunt:
-----Ametller franc, dolç o amarg.
-----Albercoquer.
-----Prunera de diverses varietats.
-----Melicotoner.
-----Nectarina.
-----Paraguaier.
-----Aranyoner (Prunus spinosa).

ARANGER o POMELO, TANGELO i CHIRONJA DE PUERTO RICO damunt qualsevol altre cítric, sobretot pomelo franc, llimonera i taronger amarg.

...ARANYONER damunt:
-----Albercoquer.
-----Ametller.
-----Prunera.
-----Melicotoner.
-----Nectarina.
-----Paraguaier.

...ATZEROLERA (Crataegus azarolus) es pot empeltar damunt:
-----Espinal, espinaler o cirerer de pastor (Crataegus monogyna).
-----Atzerolera franca.
-----Codonyer.
-----Perera.
-----Nesprer del Japó.
-----Perera Nashí.
-----Nesplera.
-----Servera.

...AVELLANER només damunt avellaner.

...CAQUI  comú (Diospyros kaki) només damunt caqui franc, caqui de Virginia (Diospyros virginiana), caqui euroasiàtic (Diospyros lotus) i caqui de Sharon i als tròpics també damunt altres ebenàcies del gènere Diospyros.

...CAQUI DE SHARON damunt caqui comú, caqui bord o franc, caqui de Virginia, caqui euroasiàtic i damunt altres ebenàcies tropicals.

...CASTANYER damunt qualsevol altra espècie del gènere Castanea: sativa, mollissima, dentata, etc... i damunt roures i alzines, és a dir, damunt fagàcies del gènere Quercus. Veure article---> Injerto de castaño sobre encina

...CIRERER, es pot empeltar damunt:
-----Cirerer bord o franc.
-----Guinder (Prunus cerasus).

CODONYER damunt:
-----Codonyer franc.
-----Perera.
-----Nesprer del Japó.
-----Perera Nashí.
-----Atzerolera.
-----Espinaler.
-----Nesplera.
-----Servera.

...CUMQUAT , LIMEQUAT i CITRANGEQUAT damunt qualsevol altre cítric, especialment la llimonera i el Poncirus trifoliata.

...FIGUERA només damunt una altra figuera o una cabrafiguera mascle.

...FINGER LIME o CAVIAR VEGETAL (Microcitrus australasica) damunt qualsevol altre cítric, especialment la llimonera amb la qual té una gran afinitat. Veure article---> Injerto de Corona bajo bolsa de plástico

...GINJOLER només damunt un altre ginjoler.

...GUAIABER damunt qualsevol espècie del gènere Psidium.

...GUINDER damunt:
-----Guinder franc o bord.
-----Cirerer.

...KIWI, Actinidia chinensis, damunt kiwi de llavor i kiwi nan, Actinia arguta.

...KIWI DEL NORD o KIWI NAN, Actinidia arguta, damunt kiwi, Actinidia chinensis, tant cultivat com de llavor i kiwi nan de llavor.

...LLIMERA damunt qualsevol altre cítric.

...LLIMONERA també damunt qualsevol altre cítric, especialment la llimonera franca i el taronger amarg.

...LÚCUMA DEL PERÚ, Pouteria lucuma, només damunt una altra lúcuma, llevat dels tròpics on hi ha espècies de Pouteria compatibles.

...MAGRANER només damunt un altre magraner, tant dolç com bord.

...MANDARINER  i CLEMENTINER damunt qualsevol altre cítric, especialment el taronger amarg.

...MANGO només damunt un altre mango, a excepció dels països tropicals on també es pot empeltar damunt altres anacardiàcies tropicals del gènere Mangifera.

...MELICOTONER damunt:
-----Melicotoner franc.
-----Ametller.
-----Nectarina.
-----Paraguaier.
-----Prunera.
-----Albercoquer.
-----Aranyoner.

...MORERA BLANCA (Morus alba i Morus alba var. pendula) damunt:
-----Morera negra (Morus nigra).
-----Morera vermella (Morus rubra).

...MORERA NEGRA (Morus nigra) damunt:
-----Morera blanca (Morus alba i Morus alba var. pendula).
-----Morera vermella (Morus rubra).

...MORERA VERMELLA damunt:
-----Morera blanca (Morus alba i Morus alba var. pendula).
-----Morera negra (Morus nigra).

 ...MURTERA DE FRUITS GROSSOS, Myrtus communis, ja siguin negres o blancs, només damunt una altra murtera.

NESPLERA (Mespilus germanica) damunt:
-----Codonyer franc o bord nascut de llavor.
-----Nesplera franca.
-----Perera.
-----Nesprer del Japó.
-----Perera Nashí.
-----Atzerolera.
-----Espinaler.
-----Servera.

...NESPRER DEL JAPÓ damunt:
-----Nesprer del Japó franc.
-----Perera.
-----Perera Nashí.
-----Codonyer.
-----Atzerolera.
-----Espinaler, espinal o cirerer de pastor.
-----Nesplera.
-----Servera.

...NOGUER damunt:
-----Noguer cultivat o noguer bord (Juglans regia)
-----Noguer negre nord-americà (Juglans nigra).

...OLIVERA damunt:
-----Olivera (Olea europea var. europea).
-----Ullastre (Olea europea var. sylvestris).

...PARAGUAIER damunt:
-----Melicotoner.
-----Ametller.
-----Nectarina.
-----Paraguaier bord.
-----Prunera.
-----Albercoquer.
-----Aranyoner.

...PERERA es pot empeltar damunt:
------Perera borda.
------Codonyer (Cydonia oblonga).
------Atzerolera (Crataegus azarolus).
------Espinal (Crataegus monogyna).
------Nesprer del Japó (Eryobotria japonica).
------Nesplera (Mespilus germanica).
------Servera (Sorbus domestica).
------Perera Nashí (Pyrus pyrifolia).

PERERA NASHÍ damunt:
------Perera xinesa silvestre (Pyrus betulaefolia).
------Perera borda.
------Codonyer.
------Atzerolera.
------Espinal.
------Nesprer del Japó.
------Nesplera.
------Servera.

...PI PINYONER, Pinus pinea, damunt qualsevol altra espècie del gènere Pinus, en especial el seu propi franc i el Pinus halepensis.

...PISTATXER O FESTUC damunt:
-----Mata llentisclera (Pistacia lentiscus).
-----Cornicabra (Pistacia terebinthus).
-----Pistatxer franc.

...POMERA es pot empeltar només damunt un altra pomera, dolça o borda. Damunt altres rosàcies arbòries pot aferrar, però més prest que tard, el patró l'acaba rebutjant, forma un teixit de dehiscència entremig que bloqueja el pas de la saba i l'empelt s'asseca.

...PRUNERA damunt:
-----Prunera franca.
-----Ametller.
-----Albercoquer.
-----Melicotoner.
-----Aranyoner.
-----Nectarina.
-----Paraguaier.

...SAPOTE BLANC DE MÈXIC , Casimiroa edulis, només damunt un altre sapote blanc, llevat dels tròpics on hi ha altres espècies de Casimiroa compatibles. 

...SERVERA damunt:
-----Servera borda o de pinyol.
-----Perera.
-----Perera Nashí.
-----Codonyer.
-----Nesplera.
-----Nesprer del Japó.
-----Atzeroler.
-----Espinaler.

...TARONGER es pot empeltar damunt qualsevol altre cítric, especialment taronger amarg.

...VINYA, Vitis vinifera, només damunt vinya dolça (sembrada d'estaca) o damunt vinya de pinyol o borda.

...XIRIMOIER només damunt un altre xirimoier, excepte als països tropicals, on també es pot empeltar damunt altres annonàcies tropicals: "guanabaner, Annona squamosa, Annona reticulata, etc...

Etc.........la llista es interminable.........


diumenge, 12 d’abril del 2020

Parc Natural de Llevant, un trosset de Paradís

La seva riquesa en endemismes botànics és extraordinària.

El Parc Natural de Llevant està situat a la costa est de l'illa de Mallorca. Les seves pendents rocoses batudes per l'incessant vent càlid i sec del sud-est, el xaloc que bufa directament des del Desert del Sàhara, els vertiginosos penya-segats verticals que s'enfonsen bruscament dins l'embravida mar Mediterrània i les meravelloses i paradisíaques platges de Cala Mesquida i Cala Torta amb la seva finíssima arena blanca com la neu converteixen aquest parc natural en un trosset de Paradís. La seva inaccessibilitat l'ha protegida de la insaciable cobdícia humana, i es conserva intacte en tota la seva puresa com una de les zones verges més belles, salvatges i autèntiques de Mallorca.

Veure sortir el sol en aquest meravellós lloc de somni, en aquest trosset de Paradís anomenat Cala Mesquida és una experiència absolutament impactant i inoblidable. Davant tanta bellesa les neurones segreguen endorfines a roll i omplen la nostra ànima de felicitat.

En les assolellades pendents rocoses creix una planta adaptada a les esquitxades de les ones, el Limonium minutum. La rosada matutina deixada damunt les roques i les pedres i damunt la mateixa planta per la condensació de la brisa marina i les esquitxades salades de les ones de la mar són gairebé la seva única aportació d'aigua en una costa semidesèrtica on la pluja és més aviat escassa.

Limonium minutum amb la seva forma típica de coixinet de monja, arrodonit, aplanat i amb les branquetes molt compactades, que li faciliten la supervivència en un lloc tan inhòspit.

Fulles carnoses de Limonium minutum. Es veuen les tiges seques de les inflorescències de l'any anterior sobresortint per damunt les fulles.

Flor de Limonium minutum a finals de juny.

 Aquest magnífic exemplar de Hyoseris radiata creix arrelat dins l'estret espai entre dues grans pedres.

Bellíssim exemplar de Senecio rodriguezii, un endemisme balear de la família de les compostes, estratègicament protegit per les espines de la també endèmica Launaea cervicornis.

Vigorós Senecio rodriguezii devora un exemplar de Limonium minutum.

Lluminoses floretes de Senecio rodriguezii devora un exemplar de l'endèmica camamil·la de Maó, Santolina chamaecyparissus subsp. magonica.

Launaea cervicornis, endèmica de Mallorca, Menorca i Dragonera, amb la seva típica forma de coixinet de monja devora un exemplar jove d'Euphorbia paralias.

Fulles i espines de Launaea cervicornis. Aquest endemisme de la família de les compostes va aprendre a defensar-se de l'incessant brostejar de l'extint antílop nan Myotragus balearicus, transformant les seves tiges en temibles espines semblants a les banyes dels cérvols i adoptant una forma arrodonida arran de terra que al mateix temps el protegeix de l'assot constant del vent.

Floretes de Launaea cervicornis al maig, protegides igual que les fulles per les espines que cobreixen tot l'arrodonit coixinet de monja. Un exemplar en plena floració pareix un firmament farcit d'estels.

El Cyclamen balearicum, única espècie de cyclamen en territori espanyol, també viu entre les pedres de Cala Mesquida. L'exemplar de la imatge creix astutament protegit per les espines d'un altre endemisme, l'aritja balear, Smilax aspera subsp. balearica.

Euphorbia paralias i Limonium minutum. L'evolució convergent els fa créixer amb la mateixa forma arrodonida i aplanada que els protegeix del vent, la sequera i la forta insolació.

 Magnífic exemplar d'Euphorbia paralias

Fulles lanceolades i rígides d'Euphorbia paralias.

Flors d'Euphorbia paralias al juny.

Em vaig dur una gran sorpresa en veure aquestes belles flors de Narcissus tazetta, perquè mai abans havia vist aquest narcís creixent en un espai natural, sempre conreat als jardins.

A les pendents amb una mica de terra de Cala Mesquida creix aquesta vegetació estepària que és l'hàbitat de la bellíssima Paeonia cambessedesii, endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera.

Magnífica Paeonia cambessedesii en plena floració a principis d'abril.

Espectacular flor de Paeonia cambessedesii.

Ovaris acabats de fecundar de Paeonia cambessedesii iniciant la maduració de les nombroses llavors del seu interior.

Pendent rocosa que acaba bruscament a la mar amb exemplars de l'endèmica camamil·la de Maó, Santolina chamaecyparissus subsp. magonica, que viu a Mallorca, Menorca, Eivissa i Cabrera. Com la majoria de plantes d'aquestes pendents rocoses batudes pel vent incessant, ara de llevant, suara de xaloc, la camamil·la de Maó també adopta una forma de coixinet de monja.

 
Criden l'atenció les diferents coloracions de les fulles de la camamil·la de Maó amb aproximadament un 60% d'exemplars de color gris clar quasi blanc, un 35% de color verd grisenc i un 5% d'un color intermedi.

Inflorescències de Santolina chamaecyparissus subsp. magonica al juny.

Aquestes pendents rocoses assotades pel vent marí són l'hàbitat d'un dels endemismes més guapos de Mallorca i Menorca, l'Aristolochia bianorii, una planteta diminuta i gairebé invisible que s'amaga entre les esquerdes de les roques. Les seves floretes tubulars vistes de prop impacten pel seu bellíssim i alhora estranyíssim disseny.


A Cala Torta l'aigua del mar mediterrani adquireix un intens i espectacular color blau turquesa que impacta per la seva bellesa i deixa un record inesborrable a la memòria..

 De camí cap a la paradisíaca platja de Cala Torta la vegetació es fa una mica més frondosa encara que persisteix la forma arrodonida i aplanada de les plantes. En aquesta imatge veim un dels més cridaners i típics coixinets de monja de Mallorca, Menorca i Cabrera, la lleguminosa Astragalus balearicus.

Les temibles espines sobresurten per damunt les fulles i les flors per protegir-les del brostejar de l'antílop Myotragus balearicus, que després de la seva extinció fa uns 4.000 anys va ser substituït per les cabres i les ovelles.

Detall de les flors, les fulles i les espines de l'Astragalus balearicus.

Una altra lleguminosa que ha adoptat la forma de coixinet de monja per convergència adaptativa, encara que en aquest cas sense espines, és el Dorycnium pentaphyllum de la imatge. Aquesta planta en un hàbitat sense vent creix més alta i amb les branques menys compactes.

Un altre exemple de convergència adaptativa són aquests exemplars d'aladern de fulla estreta, Phillyrea angustifolia, que han adoptat la forma de coixinet de monja per poder soportar el vent incessant.

En el cas de la Phillyrea angustifolia la convergència ja no és només adaptativa (fenotípica a causa de la influència del medi) sinó que ha donat un pas més i ja és evolutiva (genotípica o gravada als gens), perquè els extrems de les branques s'han transformat en espines més o manco punxants. Els exemplars d'aquesta mateixa espècie que creixen a les garrigues mediterrànies no tenen els extrems de les tiges transformats en espines.

 Aquesta planteta és una de les més petites de Mallorca. La seva estratègia de supervivència es basa a créixer arran de terra a la mateixa altura que les pedretes que l'envolten. És la diminuta Evax pygmaea, una composta parenta dels cards. La seva necessitat de sol intens i directe l'ha obligada a adaptar-se a les zones de pas d'animals, fa mil·lennis als caminois oberts pel Myotragus balearicus en la seva deambulació per les garrigas, estepes i roques litorals, i en l'actualitat als caminois creats per les peülles de les ovelles i les cabres assilvestrades i pels peus dels senderistes humans, de manera que ser trepitjada no la perjudica en res, pel fet de no tenir tija i estar enrevoltada de pedretes que esmorteeixen el pes de la trepitjada. Sempre l'he vista a camins i caminois a ple sol, perquè no suporta la més mínima ombra.

 Una altra planta diminuta que creix arran de terra a la mateixa zona rocosa litoral és la Frankenia hirsuta.

 Les seves flors petitíssimes són una passada de guapes vistes de prop. Els pels fins no aplanats ni espatulats i les flors agrupades a l'extrem de les tiges la identifiquen.

Damunt les roques litorals, molt a prop de l'arena, creix aquest Rumex bucephalophorus amb les inflorescències vermelloses.

Una altra planta que viu arran de terra, companya d'hàbitat de les anteriors, és aquesta Sideritis romana.

Ja a la platja, a pocs metres de l'aigua, creix aquesta Calystegia soldanella amb les seves fulletes guaitant per damunt l'arena.

Detall de les fulles de Calystegia soldanella.

Flor de Calystegia soldanella al maig.

Mesclades amb les restes de Posidonia oceanica arrossegades per les ones damunt la finíssima arena blanca de la platja hi havia nombroses algues arrodonides com a pilotes verdes de l'espècie Codium bursa.

I per acabar aquí teniu aquest vídeo casolà gravat ara fa set anys amb la meva vella càmera Cànon PowerShot SX200. M'he de disculpar per endavant per la seva mala qualitat, però crec que amb ell us fareu una idea de la bellesa paradisíaca de Cala Torta. Tant de bo les noves generacions que ens substituiran en l'administració del nostre planeta puguin continuar gaudint d'aquest trosset de Paradís!
(El vídeo es veu molt millor sense ampliar).


dimecres, 1 d’abril del 2020

Beneïda sigui la mare que em va parir!

A MUMARE, IN MEMORIAM

Beata mater quae me genuit
Beneïda sigui la mare que em va parir
Bendita sea la madre que me parió
Bendita é a nai que me deu
Bedeinkatu amak nor aspertzeko me da 
Bendita é a mãe que me deu 
Bénie soit la mère qui m'a enfanté
Blessed is the mother who bore me
Selig ist die Mutter, die mich gebar
Benedetta è la madre che mi ha partorito
Gezegend is de moeder die me te vervelen
Välsignad är mamman som födde mig 
Ευλογημένος είναι η μητέρα που με γέννησε
Heri ni mama ambaye alichukua mimi
Ferice de mama care ma plictisesc

LA MEVA FAEDORA, LA MEVA CREADORA, MUMARE, amb 78 anys l'octubre de 2007, donant un manat de morella a una somera del veïnat. Ella em va ensenyar a estimar les plantes i la vida.

Si amics, mater, mare, madre, nai, amak, mâe, mère, mother, mutter, moeder, mamman, mháthair, matka, majka, майката, мать, мати, μητέρα, mama, mor, ... el vocable, ja sigui monosíl·lab, disíl·lab o com a molt trisíl·lab, es repeteix amb escasses variacions en pràcticament la immensa majoria d'idiomes descendents del sànscrit indoeuropeu ancestral, la llengua original de la qual procedeixen alguns dels idiomes més parlats de la Terra. En l'actual idioma hindi, hereu directe del sànscrit, l'antiga paraula indoeuropea MÁTA (mare) ha donat lloc a MÁDER. En l'idioma armeni la paraula sona com a MAIE. Fins i tot en àrab, quan un nin vol cridar sa mare, diu OM (mamà) que és un diminutiu de AMBA (mare). En llengua maltesa amb una forta influència de l'àrab la paraula és OMM. En alguns dels idiomes més parlats d'Àfrica subsahariana, com el swahili i el zulú, es repeteix la m, MAMA i UMAMA. En xinès sona com a MO, en vietnamita com a ME, en coreà OMEÑ. Es repeteix quasi invariable la M amb escasses excepcions, com en gallec actual, en el qual s'ha imposat el diminutiu col·loquial NAI (mamà) procedent del llatí vulgar MATRE amb substitució fonètica de la m per una n, mentre que en el seu idioma germà portuguès es conserva la m MÂE. En altres idiomes també predomina la N, com en el tagal de Filipines, NANAY, en turc ANNE, en hongarès ANYA, etc, etc...

Però no només compartim vocables semblants per referir-nos a la dona que ens va donar la vida. La nostra mare ens va ensenyar la primera paraula del nostre vocabulari perquè sabéssim com anomenar-la, però d'ella vàrem obtenir molt més que paraules. Heretàrem 23 cromosomes, la meitat del seu genoma i també altres coses tan importants com els seus gens per sobreviure: el seu metabolisme a través del cromosoma mitocondrial que només es troba a l'òvul femení, i els seus microbis, si amics, ELS SEUS MICROBIS, la seva flora vaginal i calostral, l'anomenat MICROBIOMA. Es calcula que entre un quilo i mig i dos quilos del nostre pes corporal a la vida adulta corresponen al microbioma. (De fet, el 40% de la massa fecal dels nostres excrements són bacteris digestius).

Quan en un esforç titànic la nostra mare aconsegueix fer passar el nostre evolucionat i enorme cap humà i les nostres amples espatlles humanes pel seu estret canal del part simiesc de mona en evolució, el nostre cosset estèril roman impregnat amb una mostra completa dels microbis simbionts de la seva vagina, principalment lactobacilus semblants als del iogurt, és a dir, obtenim d'ella la nostra primera flora cutània, que viurà damunt nosaltres durant tota la nostra vida, ens donarà la nostra olor personal característica igual a la dels nostres germans i ens defensarà de l'atac i/o invasió de microorganismes patògens.

Els estudiosos del microbioma humà, un camp fascinant i nou del qual encara s'ignora quasi tot, han observat que els nins nascuts per cesària i que per tant no han passat pel canal del part presenten més tendència a patir al·lèrgies i asma i diverses patologies dermatològiques, perquè, just després de néixer, la seva pell estèril no ha estat colonitzada pels beneficiosos i protectors microbis materns sinó pels dels metges i infermeres i els de l'aire del paritori. A alguns hospitals molt avançats han començat a impregnar la pell, boca, genitals i anus del bebè nascut per cesària amb els microbis de la vagina de sa mare, en la qual se li ha introduït prèviament una gasa dins la seva vagina per recollir una mostra de la seva flora íntima. S'ha constatat que durant les darreres setmanes d'embaràs els lactobacilus vaginals proliferen de manera frenètica, formant una gruixada capa microbiana dins el canal del part tot esperant l'infant que naixerà. La naturalesa ho té tot previst.

Ginecòlegs amb idees noves recomanen a les seves pacients afectades de freqüents infeccions vaginals o fins i tot de vaginitis crònica, causada, per exemple, per cepes del fong Candida albicans resistents als antimicòtics, que s'introdueixin iogurt natural ric en lactobacilus dins la seva vagina, aconseguint així la curació ràpida i quasi miraculosa de la seva dolorosa malaltia.

Els nostres microbis materns han evolucionat amb nosaltres i a dins i a damunt nosaltres durant milions d'anys. Formen part del nostre ésser, sense ells no podríem sobreviure. Les nostres cel·lules i els nostres microbis formam tots plegats una simbiosi perfecta. A canvi de la seva protecció nosaltres els alimentam amb la nostra suor, els nostres greixos cutanis, les nostres cèl·lules escatades, les nostres feromones. Per aquest motiu una higiene exagerada i obsessiva de la nostra pell és més un inconvenient que un avantatge. Ens hem de rentar amb regularitat, clar que sí, però deixant sempre una mostra de microbis suficient per mantenir una flora cutània equilibrada i SANA. La higiene excessiva destrueix la nostra flora protectora i afavoreix la invasió de microorganismes inadequats, alguns clarament agressius per a la nostra pell. Després d'una dutxa normal, en la qual s'elimina entre un 40 i un 80% de la nostra flora cutània simbiont, en poques hores la nostra pell torna a ser colonitzada pels microorganismes que han sobreviscut amagats dins les nostres glàndules sudorípares, sebàcies i apocrines, i recuperam de bell nou l'equilibri i la protecció. 

 Un servidor dins el redòs amorós de mumare  a principis de l'any 1959. Ella tenia trenta-un anys.

Com vos deia, la nostra pell té una olor personal i característica que depèn molt de la proporció entre els diferents microorganismes simbionts que formen la nostra flora, heretats de la vagina de la nostra mare. Però el que fa olor no són els nostres microbis, són les seves dejeccions, les substàncies de deixalla que ells eliminen després d'alimentar-se de les nostres secrecions sudorípares i sebàcies i de les nostres cèl·lules cutànies mortes, que per elles mateixes són pràcticament inodores per al nostre atrofiat olfacte humà, perquè ni tan sols som capaços d'olorar d'una manera conscient les nostres feromones humanes. Els animals manco evolucionats, que conserven un rinencèfal poderós, sí que oloren les seves feromones i lògicament també les nostres, com ocorre amb els nostres cans i moixos domèstics, que ens reconeixen perfectament sense necessitat de veure'ns ni sentir-nos gràcies a la nostra olor personal i sobretot a les nostres feromones personals.

I parlant d'animals, les femelles reconeixen com a propis els seus fills per la seva olor característica, la mateixa que desprèn la seva pròpia vagina. L'exemple més típic són els ramats de nyus, zebres, búfals, antílops, gaseles i elefants, com també els de cabres i ovelles domesticades. Cada femella reconeix sense cap dubte el seu propi fillet, inclús estant envoltats per milers d'altres petits. Just després del part, tant la mare com el fill el primer que fan és ensumar-se mútuament per gravar a la seva memòria l'empremta de la seva olor. Quan durant les migracions un poltret de zebra se separa de sa mare i la cerca desesperat entre els milers de femelles del ramat, totes, en ensumar-lo, el rebutgen a vegades amb violència, fins i tot si elles mateixes han perdut el seu propi fill. Sa mare el cerca amb la mateixa angoixa ensumant tots els poltrets que topa, però no n'accepta cap que no faci l'olor del seu fillet.

Lògicament amb el pas dels anys la flora cutània d'una persona va canviant subtilment per la interacció amb altres humans. Així per exemple els dos membres d'un matrimoni arriben a compartir exactament la mateixa flora cutània i també la seva olor personal, que comparteixen també amb els seus fills. Segur que molts de nosaltres hem notat com tots els membres d'una mateixa família fan la mateixa olor, i no és degut al gel de bany que comparteixen, sinó a la combinació única dels seus microbis simbionts.

 Mumareta amb vuitanta-sis anys. Què és de cruel el deteriorament físic pel pas del temps!

 I aquí la teniu seixanta-sis anys més jove a la foto que es va fer per obrir el llibre de família just després de casar-se amb mon pare a principis de gener de 1949 amb vint anys acabats de complir. Què ho és de formosa i efímera la joventut!

 I aquí amb un parell d'anys més, guapíssima. Pareix una actriu de cine dels anys cinquanta, no ho trobau?

I aquest jove tan curro és mon pare amb vint-i-cinc anys a la foto del llibre de família. El seu microbioma amb els anys i la convivència es va mesclar amb el de mumare i es va formar un microbioma híbrid, el mateix que duim els seus quatre fills.

És molt típic el tòpic que les dones tenen un sisè sentit, una intuïció especial, un olfacte perillós i la veritat és que és molt cert. Malgrat tenir el rinencèfal tan atrofiat com els homes, conserven, com a femelles-mare que són, la capacitat olfactòria suficient per reconèixer els seus fills per la seva olor, encara que no en siguin conscients, com tampoc són conscients del motiu pel qual sospiten que el seu home els ha estat infidel, en detectar una subtil diferència en la seva olor personal per haver-se "contaminat" amb la flora cutània d'una altra dona.

Els meus pares el dia de les seves noces acompanyats dels quatre consogres. Enmig hi ha el vicari don Miquel Joia que els va casar (1949). Jo naixeria set anys després.

I no acaba aquí la generositat de la nostra mare. Després de suportar amb paciència i resignació els nou mesos d'embaràs amb totes les seves innombrables molèsties: nàusees, vòmits, reflux gastroesofàgic, polaquiuria, marejos, lumbàlgies, ciatàlgies, varius, hemorroides, estries... i les doloroses potadetes del fetus contra el fetge, la vesícula biliar, l'estómac i els ronyons, una vegada s'ha girat i s'ha col·locat cap per avall tot esperant ser expulsat, ve el dolorós part, molt més penós i difícil que el de qualsevol altra femella de mamífer, perquè, per desgràcia, l'evolució del nostre gran cervell i les nostres amples espatlles va uns passos més avançada que l'evolució dels ossos de la pelvis femenina, i això ocasiona que sigui molt complicat fer passar el fetus per l'estret canal del part. Haurien de transcórrer uns centenars de milers d'anys més perquè la pelvis de les femelles humanes s'eixamplàs a bastament i deixàs de ser a vegades mortal per a elles una cosa tan natural com parir infants.

Sentiràs l'esqueix de les teves entranyes,
femella humana.
El sentiràs a l'ànima.
I de tu sorgirà com encanteri de fades bones
moltes vegades,
o de males bruixes,
altres vegades,
un fruit de carn i sang,
que plorarà moltes vegades
i riurà poques vegades.
Pariràs els teus fills amb dolor,
femella humana.
 
Segons un estudi austríac les cesàries van en augment pel fet que les mares amb la pelvis estreta aconsegueixen reproduir-se per cesària i transmeten a les seves filles els gens de l'estretor dels ossos del canal del part, de tal manera que amb l'ajuda de la medicina tot fa preveure que la pelvis femenina no s'eixamplarà, sinó tot el contrari. Fins fa poc més d'un segle les dones que no podien infantar de manera natural morien al part juntament amb el fetus.

També en uns quants mil·lennis segurament perdrem la capacitat simiesca de separar els dits dels peus, els quals es faran cada vegada més curts, i també els queixals extremers, els tercers molars, que deixaran de turmentar els nostres descendents, desapareixent per sempre de les mandíbules humanes. És també més que probable que els mascles humans siguin cada vegada menys peluts i que la barba acabi desapareixent de les seves cares, en no ser necessària la seva funció de caràcter sexual secundari identificatiu de la seva maduresa reproductiva.

Com vos deia, la generositat de la nostra mare va més enllà d'engendrar-nos, parir-nos i regalar-nos la nostra primera flora cutània. Durant l'embaràs les glàndules mamàries es van preparant per alimentar el fill que naixerà, però no es limiten a produir llet sense res més, sinó que l'enriqueixen amb anticossos, perquè el nounat es pugui defensar de l'atac dels microbis patògens més freqüents que es trobarà defora de sa mare i també, inclosa en la primera llet o calostre, li regala la seva primera flora digestiva molt rica en lactobacilus simbionts, que poblaran la seva boca i tot el seu tub digestiu fins a l'anus, l'ajudaran a digerir la llet fent-la més assimilable i el protegiran de l'atac de microorganismes patògens que pretenguin envair la seva boca i els seus intestins.

ADÉU, MUMARETA ESTIMADA, DESCANSAU EN PAU!!!

Algaida, illa de Mallorca, día 5 de desembre de 1928---Palma de Mallorca, día 1 de febrer de 2018.