Doncs sí, efectivament, per a tornar bojos. El que passa en aquesta família de falgueretes de la Vall de Sóller és el súmmum de l´incest. Segons resa el Diccionari català-valencià-balear incest és la còpula carnal entre parents dins els graus en què està prohibit el matrimoni. Exactament el que han fet la filla apomeiòtica de l'àvia i el nét apogàmic de l'àvia. El fruit de la seva relació és una bellíssima falguera molt vigorosa l´Asplenium X sollerense, endèmica de la Vall de Sóller a l´Illa de Mallorca.
Asplenium fontanum ( FF ) > > X < < < < Asplenium petrarchae ssp. bivalens ( PP )
v ( Hibridació interespecífica ) v
v v v
v v v
v Asplenium protomajoricum ( FP ) v
v v ( Duplicació cromosòmica per Apomeiosi )
v v v
v ( Apomeiosi i Apogamia ) v
v v v
v v v
> > > X < < Asplenium majoricum ( FFPP ) > > X < < Asplenium petrarchae ssp. petrarchae ( PPPP )
v v
v v
( Retrohibridació ) ( Retrohibridació indirecta )
v v
v v
Asplenium x reichsteinii ( FFP ) Asplenium x sollerense ( FPPP )
Així és el complicat arbre genealògic d'aquesta família que passa de convencionalismes, tabús i prohibicions. Qualsevol diria que els seus membres senten enveja dels faraons, que es casaven amb les seves germanes.
L´Asplenium x sollerense és doncs un híbrid alotetraploide amb el 75% del seu genoma procedent de l´Asplenium petrarchae ssp. bivalens ( la seva àvia ) i el 25% restant de l´Asplenium fontanum ( el seu avi ).
Vell exemplar d´Asplenium x sollerense, amb les seves llargues frondes pèndules d'un viu color verd clar, a una encletxa ombrívola orientada cap al nord-oest a 200 msnm. de la finca Can Gomila, molt aprop del nucli urbà de Sóller.
Un altre Asplenium x sollerense amb les seves llargues frondes noves més amples a la seva part distal i el raquis verd. Aquest exemplar creix orientat cap al nord a uns 500 msnm.
Exemplar més jove que creix a uns 300 msnm a un vell olivar del bellíssim Barranc de Biniaraix. Viu envoltat dels seus progenitors, l´Asplenium petrarchae ssp. petrarchae que és més fosc i més pilós i l´Asplenium majoricum, molt més petit i amb escassa pilositat. Em va cridar molt l'atenció pel seu viu color verd clar, herència del seu avi Asplenium fontanum i per l'amplària i el gran tamany de la làmina de les seves frondes.
La disposició pendular i la longitud de les seves frondes és una herència del seu avi Asplenium fontanum. Els de la foto mesuren uns 15 cms i tenen el pecíol de color negre més curt que la làmina, aquesta lanceolada i més estreta a la base, amb el raquis verd excepte en la seva part més proximal, àpex lleugerament allargat i obtús, pinnes amples, alternes i asimètriques de vora lobado-crenulada, més grosses les distals, amb pèls glandulosos unicel·lulars.
Tricomes o pèls glandulosos d´Asplenium x sollerense formats per una sola cèl·lula tubular acabada en un bulb excretor, per on s'excreten olis essencials urticants com a defensa contra els animals fitòfags. Tots els descendents de l´Asplenium petrarchae tenen aquests tricomes en major o menor nombre.
Els pèls glandulosos de les falgueres són els precursors evolutius dels pèls aferradissos de les plantes carnívores, els quals, a més de substàncies apegaloses, també excreten enzims digestius per a digerir les seves preses.
Una altra imatge microscòpica dels pèls glandulosos de l´Asplenium x sollerense amb les seves mesures en micres. ( Doble clic damunt la foto per a ampliar-la ).
Revers de diverses pinnes amb els sorus encara inmadurs coberts per l´indusi, disposats a cada costat de l'eix central de cada pinna. S'aprecia el raquis negre en els 2/5 proximals de la cara inferior de la làmina. En els 3/5 distals el raquis és verd. En canvi, a la cara superior del raquis predomina el color verd, només fosc a la part més proximal.
Espores obtingudes del vell i vigorós exemplar de Can Gomila. No se´n veu cap avortada, el seu aspecte és normal i de tamany més aviat gran com les de tots els tetraploides.
Com ocorre amb el seu cosí l´Asplenium x reichsteinii, l´Asplenium x sollerense, encara que teòricament estèril, també és capaç de generar espores viables i no és dificil trobar exemplars solitaris a les parets dels marges més ombrívols i humits de la Vall de Sóller. El que crida més l'atenció és el seu viu color verd clar, la disposició pendular de les seves llargues frondes i la forma de la seva làmina, cridanerament més ampla a la seva part distal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada