Sa mare va néixer als camps que circumden la ciutat peruana de Trujillo i ells, els meus lúcumos, sobrevolaren en forma de llavor tota Amèrica del Sud per damunt les exuberants selves de l'Amazones, després travessaren l'immens Oceà Atlàntic i arribaren després de moltes hores de vol a Europa.
Varen fer una parada a Sevilla, però no pogueren veure la meravellosa llum encegadora d'Andalusia, perquè estaven gelosament guardades dins la maleta del meu amic Luís, peruà ell, que me les duia com un regal viu, un trosset del seu estimat Perú. "Què vols que et dugui de la meva terra?" —m'havia demanat abans de partir de viatge de noces. "Llavors d'arbres" —li havia contestat jo.
Fruit madur de lúcumo de palo.
Varen fer una parada a Sevilla, però no pogueren veure la meravellosa llum encegadora d'Andalusia, perquè estaven gelosament guardades dins la maleta del meu amic Luís, peruà ell, que me les duia com un regal viu, un trosset del seu estimat Perú. "Què vols que et dugui de la meva terra?" —m'havia demanat abans de partir de viatge de noces. "Llavors d'arbres" —li havia contestat jo.
Des de Sevilla varen continuar el seu llarg viatge i volaren cap a llevant, cap al sol, cap a la vella mar Mediterrània, on una petita illa de roques blanques i grises i un cel lluminós intensament blau els esperava amorosa per adoptar-los i ser la seva nova mare d'ultramar.
Flor de lúcumo de seda.
El Lúcumo del Perú, de nom científic Pouteria lucuma, Lucuma obovata, Lucuma mammosa o Achras lucuma, és un fruiter subtropical de les valls andines, especialment abundant al Perú, on creix entre els 1000 i els 3000 msnm. També viu de manera natural a l'Equador, Colòmbia, nord de Xile i Bolívia. Pertany a la família de les Sapotaceae i encara és pràcticament desconegut a la resta del món. S'està conreant amb més o menys èxit a Costa Rica, Mèxic i Hawaii. També s'ha intentat el seu cultiu a Florida i Califòrnia, però els fruits obtinguts han estat de mala qualitat i alguns arbres han mort per les gelades. Els primers resultats de la seva sembra experimental a Austràlia i Nova Zelanda semblen prometedors. Donada la seva bona adaptació a climes de tipus mediterrani lliures de gelades, el seu cultiu podria ser exitós a Sud-àfrica i a les zones costaneres del Mediterrani. El seu nom procedeix de la paraula quítxua lucma o rucma. Es coneixen dues varietats: el lúcumo de palo i el lúcumo de seda. Les diferències entre tots dos són escasses i es limiten a la forma dels fruits, la textura de la polpa i les fulles.
Fulles de Lúcumo de Seda. És molt cridanera la seva gran semblança amb les fulles del llorer.
El lúcumo del Perú és un arbre de fulla perenne que pot assolir fins a 20 metres d'alçada en condicions òptimes de creixement, encara que en general no sol superar els 8 o 9 metres. Les fulles mesuren entre 12 i 25 centímetres de longitud. Són lanceolades i senceres i estan disposades en forma alterna sobre la tija. En algunes cultivars tenen els marges ondulats. Els brots nous i els calzes de les flors són pubescents, coberts d'una suau llanositat marró.
Anvers de les fulles de les dues varietats de lúcumo. Les fulles del lúcumo de seda són allargades, acabades en punta i més amples a la seva meitat distal, mentre que les del lúcumo de palo són més arrodonides i més amples a la part central. Ambdues tenen entre 10 i 14 nervacions disposades obliquament a cada costat de l'eix central del limb.
Revers de les dues fulles anteriors d'un color verd més pàl·lid que l'anvers.
Flors i poncelles de lúcumo de seda.
Les llavors que em va regalar en Luís varen germinar sense problemes al cap de poques setmanes. Em feia por que el fred de l'hivern mallorquí pogués matar els arbrets acabats de néixer, però resultaren ser més resistents a les baixes temperatures i a les gelades que els tarongers i llimoneres del meu jardí. També em preocupava que la terra calcària de Mallorca els pogués cremar les arrels, però novament em va sorprendre la seva perfecta adaptació a la terra mallorquina. Han passat trenta-set anys i s'han convertit en arbres molt frondosos de prop de 5 metres d'alçada amb una soca de 30 centímetres de diàmetre, ramificat a partir dels 50-70 centímetres d'alçada.
Flors ja fecundades de lúcumo de palo.
Per pròpia experiència he comprovat que, en contra del que asseguren alguns agricultors nord-americans, el lúcumo del Perú resisteix perfectament temperatures inferiors a +5º C, fins i tot curtes gelades de fins a -3º C. Com a exemple tenim el mes de febrer de 2012 que va ser excepcional a Mallorca per les fortes nevades que s'anaren repetint al llarg de dues setmanes. Al meu jardí es va arribar a acumular una capa de neu de fins a 8 centímetres, que es va mantenir durant tres dies seguits, cobrint els lúcumos amb un gruixat mantell blanc. Al llarg d'aquelles dues setmanes de nevades contínues cada nit les temperatures varen davallar per sota dels 0º C i els lúcumos varen superar la dura prova sense presentar cap dany aparent. Una vegada fosa la neu lluïen magnífics.
També he comprovat la seva excel·lent resistència a les elevades temperatures del tòrrid estiu mallorquí, suportant perfectament els 40º C d'alguns dies d'agost. Tampoc els ha perjudicat el vent ressec carregat de finíssima sorra roja procedent del desert del Sàhara, l'anomenat Sirocco (Xaloc en català) que bufa diverses vegades a l'any portant les elevades temperatures del nord d'Àfrica cap al Mediterrani.
Encara que en estat silvestre creix per damunt dels 1000 msnm, al meu jardí viu estupendament a tan només 80 msnm. També al Perú i a Xile es conrea a nivell del mar sense cap problema. Igual que els cítrics, al lúcumo li agrada viure a ple sol, suportant bé una ombra parcial durant els primers anys.
També he comprovat la seva excel·lent resistència a les elevades temperatures del tòrrid estiu mallorquí, suportant perfectament els 40º C d'alguns dies d'agost. Tampoc els ha perjudicat el vent ressec carregat de finíssima sorra roja procedent del desert del Sàhara, l'anomenat Sirocco (Xaloc en català) que bufa diverses vegades a l'any portant les elevades temperatures del nord d'Àfrica cap al Mediterrani.
Encara que en estat silvestre creix per damunt dels 1000 msnm, al meu jardí viu estupendament a tan només 80 msnm. També al Perú i a Xile es conrea a nivell del mar sense cap problema. Igual que els cítrics, al lúcumo li agrada viure a ple sol, suportant bé una ombra parcial durant els primers anys.
Tres flors de lúcumo de seda. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per apreciar millor els detalls.
Les flors són nombroses i creixen a les aixelles de les fulles en grups de dues a tres. Són bastant petites, hermafrodites, actinomorfes i tubulars amb cinc pètals de color verd clar o groguencs, soldats per la seva base. L'androceu està format per diversos estams soldats a la corol·la per la cara interna dels pètals. Amb freqüència entre els estams hi pot haver un o dos verticils addicionals reduïts a estaminodis sense cap antera al seu extrem. El gineceu està format per un únic pistil compost i un ovari en general amb 4 o 5 lòculs, encara que n'hi pot haver d'un a catorze, cadascun amb un únic òvul axil·lar.
Detall dels òrgans reproductors de dues flors de lúcumo de seda.
Els meus lúcumos es torbaren entre dotze i quinze anys a florir per primera vegada i un parell d'anys més a madurar els primers fruits. Em va sorprendre molt la seva època de floració a principis d'estiu, coincidint amb l'estació més seca de Mallorca. Encara que resisteix molt bé la sequera, la falta de pluges estivals perjudica molt la producció de fruits, ja que l'arbre sofreix molt precisament en el moment que més aigua necessita. Els dos regs setmanals amb degoteig no són suficients i el 90% de les flors cauen just després de la pol·linització o bé quan comença a engreixar l'ovari dels nous fruits.
Fruit de lucumo de seda iniciant el creixement de l'ovari just després de la fecundació de la flor.
Fruit madur de lúcumo de palo.
A les valls andines el lúcumo floreix i fructifica durant tot l'any. A Mallorca floreix a principis d'estiu i els fruits maduren a la tardor. El fruit és una baia. A la varietat lúcumo de seda els fruits tenen una forma arrodonida, ovada amb l'àpex agut. A la varietat lúcumo de palo són aplatats, basalment comprimits amb l'àpex rom. La pell o exocarpi és fina i delicada i canvia de verd fosc a verd clar i posteriorment a groc a mesura que el fruit va madurant. Els indis del Perú esperen que els fruits caiguin a terra, moment en què encara no es poden menjar perquè la seva polpa és molt dura i conté làtex molt amarg. Per a accelerar la maduració els enterren dins palla, fullaraca o gra emmagatzemat fins que es reblaneixen. Llavors la polpa desprèn un agradable aroma dolcenc i ja poden ser consumits.
Polpa i llavors del fruit anterior.
La polpa o mesocarpi té un color groc intens amb un gust molt dolç i un aroma molt agradable. A la varietat lúcumo de seda la polpa és farinosa de consistència molt suau. A la varietat lúcumo de palo la polpa té una consistència dura i ferma. En tots dos casos la polpa representa el 60% del pes total del fruit.
L'endocarpi és una membrana molt fina de color groc que embolica diverses llavors de color marró fosc amb una cutícula dura molt brillant, el nombre de les quals pot oscil·lar entre una i cinc, encara que en general són dues. Amb freqüència les llavors comencen a germinar dins el fruit, com es veu a la foto anterior.
Lúcumo de seda caigut ja madur de l'arbre a principis d'octubre.
Als països andins la polpa és molt apreciada pels indígenes des de l'antiguitat, encara que no sol consumir-se en fresc donada la seva consistència farinosa. S'han trobat restes arqueològiques de ceràmica als cementeris indígenes de la costa del Perú amb representacions d'aquest fruit. A mi personalment m'agrada menjar els fruits molt madurs directament a mossegades sense pelar, però als Andes prefereixen consumir la polpa en forma de gelats, batuts de llet, coques, pastissos, postres, farciments de galetes, aliments infantils, afegida al iogurt, etc. Al Perú la polpa es deshidrata i es redueix a pols i després s'afegeix com a additiu a tota casta de preparacions culinàries.
El lúcumo del Perú és un fruit amb un gran futur. És previsible que en les dècades vinents vagi guanyant nous mercats i nous consumidors a tot el món. Seria interessant fomentar el seu cultiu entre els pagesos andins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada