La Daldinia concentrica és un fong amb uns cossos fructífers o carpòfors en forma de bolla, que creix com a sapròfit damunt troncs i branques mortes de diferents arbres com alzines, eucaliptus, cítrics, fleixos, pins, castanyers, etc. Pertany a la família de les Xylariaceae. Quan és jove presenta un color marró vermellós que, en madurar, es va enfosquint fins a adquirir un color negre d'atzabeja. No té peu i es fixa directament damunr la fusta en descomposició. Es distribueix per Europa i Amèrica del Nord.
Diversos exemplars de Daldinia concentrica damunt un tronc de llimonera en diferents estadis de creixement, a baix molt joves i a dalt ja completament madurs, fotografiats a la Vall de Sóller de l'illa de Mallorca.
Visió propera dels bolets de Daldinia concentrica de la foto anterior. Els cossos fructífers o carpòfors solen mesurar entre 2 i 7 centímetres de diàmetre, encara que de vegades poden arribar als 12.
Els carpòfors de Daldinia concentrica han estat usats com a esca per encendre foc des de temps prehistòrics.
L'home de Cheddar, un fòssil humà anglès amb una antiguitat de més de 9.000 anys, trobat el 1998 a la cova de Gough a la regió de Cheddar, portava amb ell un parell de bolets de Daldinia concentrica molt secs que li servien per encendre foc amb facilitat amb una simple espurna d'una pedra foguera (Silex).
El famós home dels gels, Ötzi, trobat congelat el 1991 als Alps italians i al qui se li calcula una antiguitat de 5.300 anys, també duia un cos fructífer de Daldinia concentrica i unes pedres fogueres per encendre foc.
L'home de Cheddar, un fòssil humà anglès amb una antiguitat de més de 9.000 anys, trobat el 1998 a la cova de Gough a la regió de Cheddar, portava amb ell un parell de bolets de Daldinia concentrica molt secs que li servien per encendre foc amb facilitat amb una simple espurna d'una pedra foguera (Silex).
El famós home dels gels, Ötzi, trobat congelat el 1991 als Alps italians i al qui se li calcula una antiguitat de 5.300 anys, també duia un cos fructífer de Daldinia concentrica i unes pedres fogueres per encendre foc.
El mateix carpòfor de Daldinia pot servir per encendre foc moltes vegades. Se li tira a damunt una espurna fregant amb força dues pedres fogueres. L'estructura esponjosa molt eixuta de la Daldinia pren amb gran facilitat amb un foc sense flama difícil d'apagar. El tros de carpòfor encès es tira damunt herba molt seca, cotó natural com el de la Clematis, fullaraca de mata, agulles i escorça de pi o qualsevol altre material vegetal ressec fàcil de fer prendre. Es bufa a damunt per obtenir una flama i s'aconsegueix així un foc en només un parell de minuts.
Si xapam per la meitat un cos fructífer, veurem la seva característica estructura en capes concèntriques blanques i negres, cadascuna de les quals suposa una estació de reproducció. Comptant el nombre de capes es pot saber l'edat de cada bolet.
Detall del tall anterior amb les capes concèntriques, la darrera de les quals està plena d'espores negres que es van dispersant ajudades pel vent.
Microfotografia a 400 augments de les espores allargades de Daldinia concentrica mesurades en micres.
Molt interesan l´informacio, de ma surtu al camp a vuele si trovo algún.
ResponElimina