GREIXONERA DE PORC AMB ESPÀRECS

A Mallorca deim greixonera a un recipient rodó i poc fondo d'argila cuita, sinònim de cassola. També anomenam greixonera a un pastís de carn amb ous típic de l'illa, com el que vos present avui. I finalment, també deim greixonera a un pastís dolç de brossat amb ous (semblant al flaó d'Eivissa). 

 En el cas de la greixonera salada els ingredients bàsics són carn de porc previament bullida i ous. Els altres ingredients varien segons el costum de cada poble i dins cada poble a gust de cada cuiner/a. Tradicionalment es fa dins una greixonera, però si el vostro forn és petit, com en el meu cas, qualsevol recipient resistent a la calor d'un forn serveix.

Mumare al cel sia la feia amb aquests ingredients:

—Carn de porc (peus, orella, cara, xulla, coa, carn magre...)

—Ous a bastament per amarar bé els ingredients

—Grells de ceba tendra, com més n'hi poseu, millor

—Julivert abundant

—Alls a gust

—Pebre bo

—Sal

—i si era temps d'espàrecs, n'hi posava una bona manada, com he fet jo avui.

Primera manada d'espàrecs d'enguany. Amb les darreres pluges han brostat vigorosos.

Es trossegen tots els ingredients, es mesclen bé, se salpebren, i tot seguit s'hi van afegint ous fins que estigui tot ben amarat o si voleu, fins que els ingredients nedin en ou. Si vos passau posant ous, no passarà res, simplement serà més compacta.

 

Mitja hora de foc a davall a 220 ºC i mitja hora més amb foc a damunt i davall, perquè quedi gratinada amb una crosta torradeta, com la de la foto, i serà ben cuita. Si el vostro forn no té massa força, l'hi podeu tenir un poc més. Per assegurar-vos que és cuita, hi ficau un escuradents i si surt eixut, ja la podeu treure del forn.

 

La deixau refredar un poc i ja la podeu tastar. Sol sortir tan compacta que es pot tallar com si féssiu llesques de pa. Hi ha gent que freda li agrada més. Això va a gust del consumidor.

En el meu cas l'he feta de xulla, que abans he bullit mitja hora amb una fulla de llorer perquè quedàs més flonja i gustosa.

Quina gola que fa, no ho trobau?

Ha estat melassa. He sopat com un rei.

 Bon profit, amics!

Suncus etruscus, la mussaranya més petita del món

La mussaranya nana, Suncus  etruscus, comparteix la seva mida diminuta amb la ratapinyada-papallona endèmica de Cuba, Nyctiellus lepidus. Amb un pes d'entre 2 i 3 grams ambdós animalets són considerats els dos mamífers més petits que habiten la Terra. També comparteixen el tipus d'alimentació, que és 100% carnívora.

 Musaranya nana trobada morta el dia 17 d'abril de 2014 al vessant d'una muntanya de Sóller, en plena Serra de Tramuntana de Mallorca. Fixau-vos en la seva mida comparada amb la meva mà. Al dors el color del seu pèl és marró-grisenc, per a mimetitzar-se millor amb el medi en què viu.

Se sospita que va ser introduïda a Mallorca el segle passat, però no hi ha evidències científiques d'això. També hi hauria la possibilitat que fos autòctona. En tot cas seria una introducció intencionada, donada la seva imperiosa necessitat d'aliment. Només podria arribar viva a l'illa sent alimentada constantment durant el llarg viatge.

 

 El seu cos mesura 6'8 cms. del musell fins a la punta de la coa.

 En ser tan petita i tenir una superfície corporal molt grossa respecte a la seva grandària gasta molta energia per mantenir-se calenta. Té un metabolisme tan elevat que el seu cor arriba als 1200 batecs per minut, la qual cosa fa que el seu cos tremoli quan es passeja a la recerca d'aliment.

La seva gana és voraç. Es veu forçada a tenir-la, perquè si està més de tres hores sense menjar, mor literalment d'inanició.

Presenta un llarg musell punxegut amb un nas extremadament sensible, tant en l'olfacte com en el tacte, tot això complementat amb llargues vibrises molt sensibles a la més petita vibració de les seves preses: insectes, aràcnids i cucs, que són el seu principal aliment.

La seva part ventral amb un color blanc-grisenc és més clara que la dorsal. Presenta unes potetes diminutes de rosegador.

La seva coeta de 3 cms. és gairebé tan llarga com el seu cos.

I aquí teniu un altre exemplar de Suncus etruscus trobat nou anys i mig després, el dia 19 de novembre de 2023, a uns escassos 50 metres de l'anterior.

 

SOPES DE COL BORRATXONA AMB OUS ESCLOVELLATS PER DAMUNT

 Ses sopes de col, ses d'espinacs i ses de bledes són ses que més m'agraden, tan llises (rònegues, sense acompanyament) com amb ous esclovellats per damunt. Són molt senzilles de fer.

INGREDIENTS PER A DUES PERSONES

-Mitja col borratxona

-Quatre tomàtigues de ramellet 

 -Una talladeta de sobrassada vella

 -Llesques molt primes de pa moreno (sopes)

 -Una ceba grosseta

-Deu grans d'all

-Pebre bord dolç

-Quatre ous 

-Oli d'oliva

-Sal 

INGREDIENTS OPCIONALS

-Un brotet de moraduix

-Una fulla de llorer

-Un polsí de pebre bo

-Saïm blanc o vermell en lloc d'oli

-Una talladeta de xulla adobada a trossets

-Un botifarró trossejat

-Una llenca de camaiot trossejada

-Una llenca de llom adobat a trossets

-Cama-roges (Cichorium intybus)

-Pastanagó (Daucus carota ssp.sativus)

-Safranària morada (Daucus carota ssp. sativus) 

-Porros (Allium ampeloprasum var. porrus)

-Esclata-sangs (Lactarius sanguifluus)

-Esclata-sangs forasters (Lactarius deliciosus)

-Picornells de Costix (Cantharellus alborufescens)

-Picornells de càrritx (Cantharellus lutescens)

-Picornells peluts (Hydnum repandum)

-Cogomes (Russula delica)

-Blaves (Amanita vaginata)

-Carlets (Hygrophorus russula)

etc.

 ELABORACIÓ DE SA RECEPTA

Tirau un raig d'oli ò una cullerada de saïm —millor si és vermell— dins una greixonera. Quan faci fumet hi tirau ets alls sense pelar amb un xapet perquè no rebentin i sa ceba tallada en juliana i quan estigui estormeiada, hi afegiu ses tomàtigues de ramellet pelades i tallades a daus, una talladeta de sobrassada vella i, a gust des cuiner o des comensals, un botifarró o una talladeta de xulla adobada o una llenca de camaiot o una llenca de llom adobat, tot a trossets, i deixau que sofregeixi a poc a poc. (En aquest moment també hi podeu afegir una fulla de llorer i un brotet de moraduix).

En estar llest es sofregit, hi tirau un tassó d'aigua per començal i una cullerada de pebre bord dolç. Esperau que prengui es bull i tot seguit, hi tirau ses fulles de col borratxona esbocinades amb sos dits o trossejades amb una ganiveta. Les deixau bullir fins que estiguin ben estormeiades. 

Llavors ho cobriu tot amb ses sopes de pa moreno, les pitjau amb una giradora o un cullerot fins que estiguin ben amerades i seguidament, feis cocons i dins cada un hi esclovellau un ou.

Assaonau es vermell de cada ou amb un polsí de sal i un altre de pebre bord dolç.

Quan es blanc dets ous sigui cuit, ja es poden servir ses sopes i, perquè siguin més bones, s'hi pot afegir un bon raig d'oli verge cru per damunt. 

 

BON PROFIT!