Minador dels cítrics: la natura aprengué a controlar-lo

Per a l'ullet de bou les seves larves són un menjar de déus

El Minador dels cítrics és un insecte de nom científic Phyllocnistis citrella que en fase larvària viu com a paràsit davall la cutícula de les fulles i brots tendres dels cítrics de qualsevol espècie, alimentant-se de les cèl·lules vegetals a les quals buida perforant la seva membrana citoplasmàtica i xupant el seu contingut líquid. Excepcionalment, en absència de fulles, també pot parasitar els fruits verds.

 Minador dels cítrics al revers de la fulla d'un mandariner molt afectat a mitjan juliol de l'any 2006. La plaga estava en el moment àlgid de la seva expansió. S'aprecia com l'eruga va amb compte de no trencar la cutícula que li serveix de protecció. Avança desenganxant-la de les cèl·lules i després de perforar la membrana cel·lular absorbeix tot el seu contingut citoplasmàtic.

Aquest fitoparàsit és originari del sud-est asiàtic, on ha conviscut amb els seus hostes, els cítrics, durant milions d'anys. A causa de l'auge del comerç i intercanvi de plantes i animals a escala mundial a finals del segle XX va començar a expandir-se cap a Austràlia, Orient Pròxim i Àfrica, arribant al sud de la península Ibèrica l'agost de 1993, sent detectat per primera vegada a Màlaga. En els següents mesos es va anar estenent cap a totes les regions costaneres de clima subtropical i mediterrani de la conca mediterrània on es conreen cítrics i l'any 1994 va arribar a Mallorca. A la Vall de Sóller, famosa per les seves grans plantacions d'excel·lents cítrics, en pocs mesos es va convertir en una plaga molt nociva, impedint als arbres renovar les seves fulles en destruir els brots nous.

Detall de l'eruga del minador que va deixant darrere ella un fil de defecacions. A l'altra meitat de la fulla es veu un altre minador.

 Quan l'eruga assoleix la grandària adequada després de passar per quatre fases de creixement, realitza la darrera muda i es transforma en pupa, la boca de la qual en forma de tub segrega fils de seda per formar la càmera pupal, en general molt prop de la vora de la fulla. Acabat el seu treball de teixidora, els fils de seda s'assequen i retreuen, la qual cosa provoca que la fulla es doblegui damunt la càmera pupal, quedant així protegida i fora de la vista dels seus depredadors. Uns dies després surt l'adult alat i després de la fecundació la femella cerca brots tendres i pon els seus ous transparents damunt les futures fulles que encara s'estan formant.

 Càmera pupal ja buida al setembre després de la sortida de l'adult. Es veu bé la vora de la fulla que es va doblegar cap a dins per a protegir la nimfa mentre s'estava metamorfosant.

Les fulles molt afectades es deformen, la part menjada s'asseca i l'arbre acaba per desprendre's d'elles. Quan l'atac és molt intens el cítric no aconsegueix brostar fulles noves i ha de sobreviure amb les velles, és a dir, les que ja tenia abans de l'inici de la plaga, que aguanten sense caure més temps del normal perquè l'arbre no mori ofegat per falta de fulles que són els seus pulmons i la seva fàbrica d'aliment a través de l'energia del sol. Quatre anys després de l'inici de la plaga molts arbres estaven pràcticament defoliats, realitzant la fotosíntesi a través de l'escorça verda de les seves tiges més tendres. Estaven condemnats a una mort segura en dos o tres anys.

Els agricultors hortofructícoles de Sóller s'espantaren davant la virulència de la plaga i varen cercar remeis a la Cooperativa. Ningú sabia res d'aquesta nova malaltia dels cítrics. Al principi provaren amb insecticides clàssics, però no funcionaven. Després va arribar d'USA un suposat pesticida específic per a aquest paràsit a un preu prohibitiu per a la malmenada economia de subsistència de la majoria d'agricultors. Es varen gastar milers de les antigues pessetes sense cap resultat. La frustració i la sensació d'impotència varen ser molt grans, fins al punt que molts d'hortolans es donaren per vençuts i varen acceptar amb molta de tristesa perdre per sempre els seus magnífics tarongers, llimoneres, mandariners i arangers. Deixaren aleshores de fumigar els seus cítrics amb pesticides inútils amb la convicció que en realitat tot havia estat un muntatge per treure'ls els doblers, inclosa la sobtada aparició i la inexplicable expansió fulminant de la plaga, com si qualque multinacional de productes pesticides estigués al darrere de tot. 

Fulles tendres del cítric Severina buxifolia atacat pel minador dels cítrics. Al meu jardí vaig poder comprovar com el minador no tenia cap preferència especial per una espècie determinada de cítric, sinó que les atacava a totes per igual sempre que intentàven brostar noves fulles. A part dels tarongers, llimoneres, mandariners, clementiners, arangers i la Severina de la foto, també afecta la Fortunella margarita o Kumquat, la pampelmusa, la chironja de Puerto Rico, el poncemer "Buddha's hand", l'Atalantia citroides, el citrangequat, el limequat i el calamondí.

 Fulles del cítric australià Microcitrus australasica, anomenat caviar vegetal, mig seques després de ser parcialment menjades pel minador dels cítrics.

Fulla de taronger "sanguinelli" a mitjan octubre coberta en la seva totalitat pel caminet en forma de laberint deixat per una eruga de minador. Es veu com després d'alimentar-se de la meitat de la fulla saltà a l'altra meitat per damunt el nervi central. 

Una altra fulla de taronger "sanguinelli" en la qual es veu molt bé la cutícula transparent aixecada en foma de tenda de campanya i la defecació de l'eruga com una llarga corda que la segueix a mesura que es va alimentant.

Detall del laberint anterior.

I va arribar llavors el moment de l'actuació magistral de la natura. A partir de l'any 2000, uns sis anys després de la seva arribada a l'illa, la plaga va començar a minvar inexplicablement. Cada primavera hi havia menys brots afectats, moltes fulles aconseguien créixer senceres i els cítrics a poc a poc es cobriren de nou amb una esplèndida capçada de fulles sanes intensament verdes. Què estava passant?

Els científics de la Universitat de les Illes Balears juntament amb els tècnics de la Conselleria d'Agricultura varen estudiar l'estrany fenomen i descobriren que uns quants insectes autòctons depredadors d'altres insectes, com les vespetes Dacnusa sibirica i Diglyphus isaea, havien proliferat exageradament i s'havien especialitzat a alimentar-se del minador dels cítrics. Sense necessitat dels caríssims pesticides de les multinacionals, la saviesa de la natura havia aconseguit reduir a uns límits tolerables la plaga del minador. Em vaig alegrar molt en llegir aquesta notícia i també per haver resistit la temptació de comprar insecticides a multinacionals. Al meu jardí no vull usar pesticides ni abonaments. M'estalvii molts diners i molta feina, la terra està molt sana plena de cucs i em puc menjar la fruita dels meus arbres directament de l'arbre a mossegades sense necessitat de pelar-la ni rentar-la per llevar cap verí. La majoria de "plagues" dels meus arbres estan perfectament controlades per la mateixa natura.

Un dia, fa uns set anys, passejant pel meu jardí em va cridar l'atenció un ocellet diminut, l'ullet de bou, de nom científic Phylloscopus collybita, que saltava de branqueta en branqueta damunt una vella llimonera i mirava davall cada fulla. De tant en tant trobava un cuquet, l'aixafava un poc amb el seu petitíssim bec d'insectívor i se l'enviava com si fos un menjar deliciós. L'animalet desbordava alegria i realitzava una espècie de ball amb botets i moviments de la coa cada vegada que s'empassava un cuquet. El vaig estar observant una bona estona i no semblava molestar-li la meva presència, tan absort estava amb la seva vega de cuquets. Quan va estar sadoll se'n va anar volant fins a l'abeurador de les oques, va beure un parell de glopets d'aigua i va desaparèixer. Sospitant que s'havia alimentat de larves de minador, vaig mirar davall les fulles on havia estat l'ullet de bou i efectivament totes tenien la cutícula trencada i la larva havia descomparegut.

Després de desset anys de l'inici de la plaga avui he volgut comprovar l'estat dels brots nous d'aquest any dels tarongers, llimoneres i mandariners i només he estat capaç de trobar dues fulles afectades. La intel·ligent actuació de la natura ha estat espectacular, un èxit rotund.