Chrozophora tinctoria, una invasora càustica

La Chrozophora tinctoria és una planta mediterrània de la família de les Eurphorbiaceae. Fins no fa molts anys era relativament escassa a Mallorca. De fet jo la vaig veure per primera vegada l'any passat al Parc Natural de Cala Mondragó, situat al sud-est de l'illa. Per algun factor desconegut, tal vegada pel canvi climàtic, en els últims anys la seva població està augmentant a gran velocitat, comportant-se com una vertadera invasora a la seva pròpia terra. Cada vegada és més freqüent trobar-la creixent ben ufanosa a les cunetes de camins i carreteres i com a mala herba entre les verdures i hortalisses dels horts. Té apetència pels sòls alcalins rics en calç. Com veurem més a baix arrencar aquesta planta amb les mans sense protecció pot causar un seriós disgust a l'hortolà.

Chrozophora tinctoria amb el típic aspecte cendrós de les seves fulles i tiges. (Búger. Foto Rafel Mas).

En català rep els noms de Girassol, Mirassol i Tornassol per la seva capacitat d'orientar les seves fulles cap al sol, seguint-lo des de que surt per l'est fins que es pon per l'oest, amb la finalitat de captar el màxim de rajos solars per a realitzar la fotosíntesi amb una eficiència insuperable.

 Una altra Chrozophora tinctoria prop del mar a finals de juny. (Cala Mondragó. Foto Joan Bibiloni)

Tota la planta és rica en glucoflavonoides, com la rutina, l' acacetin-7-O-rutinòsid, l'apigenin-7-O-β-D-[(6-p-cumaroil)]-glucopiranòsid, l'apigenin-O-β-D-glucopiranòsid i la crozoforina. Com veiem comparteix la rutina i un rutinòsid amb la planta de la ruda. Aquests alcaloides són altament fotosensibilitzadors, de manera que si la saba lletosa de la Chrozophora tinctoria, igual que ocorre amb la de la ruda, entra en contacte amb la pell i aquesta és exposada als rajos ultraviolats del sol es produeix una forta reacció càustica, una cremada química severa amb butllofes que poden deixar una cicatriu indeleble a la pell en casos greus o un tatuatge fosc en casos més lleus.

D'altra banda en ser una euphorbiàcia la seva saba lletosa és càustica per si mateixa, de manera que a la cremada per fotosensibilització se li afegeix la cremada química i la lesió a la pell és molt més greu.

Un altre exemplar de Chrozophora tinctoria. (Cala Mondragó Foto Joan Bibiloni)

Poncelles florals de Chrozophora tinctoria. (Búger. Foto Rafel Mas)

La seva saba lletosa ha estat utilitzada des de l'antiguitat per a tenyir seda, llana i lli. Els àrabs d'Al-Andalus la sembraven prop dels cursos d'aigua per a aprofitar les seves propietats tinctòries. En l'actualitat és usada als laboratoris com a indicador àcid-base, és a dir, com tornasol per a mesurar el ph de qualsevol solució, doncs es torna blava en un medi alcalí o vermella en un medi àcid.

Vigorós exemplar de Chrozophora tinctoria creixent a la cuneta d'una carretera. (Santa Eugènia. Foto Joan Bibiloni)

Flors i fulles cendroses de la Chrozophora tinctoria anterior. Aquesta planta és de cicle anual i floreix de juny a setembre. (Santa Eugènia Foto Joan Bibiloni)

Les diminutes flors poden ser masculines i femenines. Tenen cinc pètals grocs soldats per la base, més punxeguts, grans i aparents a les flors masculines. Com ocorre a la majoria de euphorbiàcies les flors femenines tenen un ovari trilocular amb un rudiment seminal a cada lòcul. (Cala Mondragó. Foto Joan Bibiloni)

Detall d'una flor masculina de Chrozophora tinctoria. (Santa Eugènia. Foto Joan Bibiloni)

Fruits immadurs de Chrozophora tinctoria amb la superficie berrugosa-tuberculada. (Santa Eugènia. Foto Joan Bibiloni)

 Detall dels tubercles berrugosos i les escates cendroses i fimbriades que recobreixen els fruits. (Santa Eugènia. Foto Joan Bibiloni).

Fruts quasi madurs en forma de càpsules triloculars amb una llavor a cada lòcul. (Cala Mondragó. Foto Joan Bibiloni)

A l'antiguitat fins al segle XVIII va ser utilitzada com a planta medicinal, especialment les llavors que s'ingerien senceres per "guarir" múltiples afeccions: febre, vòmits, etc.. Donada la seva toxicitat i els seus nuls efectes beneficiosos en l'actualitat no es recomana el seu ús amb finalitats medicinals.

 

La Chrozophora tinctoria es confon a simple vista amb l'Heliotropium europaeum, doncs tots dos comparteixen el mateix aspecte cendrós. A la imatge veim les dues plantes creixent juntes. (Búger. Foto Rafel Mas)

Heliotropium europaeum en plena floració. Pertany a la familia de les Boraginaceae. (Búger. Foto Rafel Mas)

Flors blanques d'Heliotropium europaeum que permeten diferenciar-lo facilment de la Chrozophora tinctoria. (Sóller. Foto Joan Bibiloni)

Trichomes estrellats que recobreixen les fulles i les tiges de la Chrozophora tinctoria i donen a tota la planta el seu típic aspecte cendrós. (Santa Eugènia. Foto Joan Bibiloni)

Cicatriu d'una severa cremada càustica de segon grau per contacte amb la saba de Chrozophora tinctoria al dors del canell de  l'hortolana S. Quintanilla. (Manacor. Foto Rafel Mas)

Rafel Mas i Joan Bibiloni