La planta asiàtica Curcuma longa de la família de les Zingiberaceae és  un dels components bàsics del condiment oriental més universalment  conegut, el Curri.  No obstant això no vàren ser les seves qualitats  culinàries el motiu pel qual els asiàtics començàren a conrear-la fa  ja més de 3.000 anys, sinó les propietats tintòries de la curcumina, el  principal principi actiu del seu rizoma. La llana tenyida adquiria un  atractiu color groc llimona. També s'utilitzava per a tenyir la pell de la  cara i les mans en els rituals religiosos.
Inflorescència de Curcuma longa amb les primeres flors a mitjan estiu. 
Rizomes de Curcuma longa.
La Índia és el major productor i consumidor d'aquest rizoma. La ciutat de  Sangli, situada al sud de la Índia, és la major productora d'aquesta  espècia. La cúrcuma en pols es barreja amb altres espècies i plantes  aromàtiques per a elaborar el curri, tals com alfàbrega, comí, safrà,  canyella, cardamom, api, coriandre, ceba dessecada en pols, gingebre,  nou moscada, pebre, pebre de caiena, polpa de tamarind, alcaravea,  etc.. variant els components i la proporció entre ells segons els gustos  de cada regió asiàtica. Juntament amb el safrà, la cúrcuma en pols  confereix al curri el seu característic color groc intens. El nom  d'aquest condiment hindú procedeix de la paraula Kari que significa  salsa en idioma tamil.
Polpa d'un intens color ataronjat per la seva riquesa en curcumina, que a la Unió Europea està catalogada com a colorant amb el codi alimentari E-100. A més de formar part del curri, també s'utilitza per donar el  color característic a la salsa de mostassa. Afegida als guisats de carn,  arròs, verdures i tubercles els confereix un apetitós color groc  semblant al safrà. Per aquest motiu a Colòmbia, on és una espècia molt apreciada, reb el nom de safrà d´arrel.
Vigoroses plantes de cúrcuma de dos anys d'edat en ple estiu, cultivades a  Mallorca a partir de rizomes. Malgrat ser una planta estrictament  tropical contra tot pronòstic viu molt bé en clima mediterrani. Les  gelades no l´afecten ja que passa l'hivern sota terra en forma de  rizomes hivernants. Ja ben entrada la primavera de les gemmes dels  rizomes brosten tiges noves amb unes fulles aromàtiques molt boniques,  riques en cèl·lules excretores que contenen olis essencials,  fenilpropanoides i terpenoides. Viuen a ple sol. Les reg dues o tres  vegades a la setmana en els mesos més secs. A mitjan estiu del centre de  cada tija surten unes inflorescències molt boniques, però no  produeixen llavors, tal vegada per l'absència a Mallorca dels seus  pol·linitzadors naturals: insectes com les abelles i les papallones i  algunes aus asiàtiques dels gèneres Hornstedtia i Nicolaia.  
  
Fa 6 anys la meva afició per l'exòtic em va portar a comprar una safata  de rizomes de Curcuma longa procedents de Tailàndia a un supermercat de  Palma de Mallorca. Era la primera vegada que els veia i no sabia res  sobre aquesta planta. Ja a casa vaig cercar informació a internet i  vaig descobrir la seva relació amb el curri. Em va picar la curiositat i  vaig voler tastar el seu sabor. Aleshores se'm va ocórrer preparar un  plat amb els ingredients exòtics que acabava de comprar: tubercles de Malanga, rizomes de Cúrcuma, rizomes de Galanga menor, fruits de  Balsamina o Meló amarg i Okra xinesa. Aquí teniu la recepta. Us  assegur que em va saber a glòria.
Malanga a la Cúrcuma amb Okra xinesa.
Plat exòtic amb tubercles de malanga, Colocasia esculenta,  pelats i bullits amb aigua, sal, trossets de rizomes de cúrcuma,  Curcuma longa, galanga menor, Alpinia officinarum i balsamina o meló  amarg, Momordica charantia, per a donar color, sabor i aroma. Una vegada  està tendre la malanga es retiren els trossets de meló amarg que ja li han  donat el seu sabor. En una paella amb oli d'oliva es fregeixen rodanxetes  molt fines de okra xinesa, Luffa acutangula, que serveixen per a adornar  el plat i tot això s'acompanya amb dos ous bullits.

Inflorescència en espiga de Curcuma longa iniciant la floració a l´agost.
Des de l´antiguitat es coneixen les seves propietats medicinals. Ha  estat usada per a tractar la malària, les hepatitis B i C, les  dermatomicosis per la seva activitat antifúngica, la psoriasis, la  diabetis, les immunodeficiències, el càncer cervical, l´hepatocarcinoma  i el càncer de mama. També s'ha utilitzat com a antioxidant per a frenar  l'envelliment, com antiinflamatori en l´artritis i com a antidepressiu  i ansiolitic en les dolències mentals i psicosomàtiques. Durant la  dècada de 1990 a 2000 es vàren realitzar intensos estudis a l'Hospital  M.D. Anderson (Houston, Texas) per a aïllar els seus principis actius i  demostrar experimentalment la seva activitat terapèutica, especialment  contra el càncer i la Sida. Les seves propietats anticancerígenes  semblen derivar de la capacitat de la cúrcuma per a induir l'apoptosi o  mort cel·lular de les cèl·lules canceroses, respectant les cèl·lules  sanes.
L´espiga de la inflorescència está formada per bràctees blanques  disposades en espiral entre les quals sorgeixen les flors grogues.
La cúrcuma comparteix família botànica amb altres plantes utilitzades  com a espècies com el gingebre, Zingiber officinale, el cardamom,  Elettaria cardamomum i la galanga menor, Alpinia officinarum. Les  Zingiberaceae són plantes herbàcies amb fulles alternes, simples i  dístiques, és a dir, inserides o col·locades en dues files i disposades  de manera que cada fila forma aproximadament un plànol. Les seves flors  tenen un únic estam funcional amb dues teques i un gran label petaloide   de color groc format per la fusió de dos estaminodis. Són molt  efímeres, doncs duren un sol dia, però l'abundant nèctar que produeixen  facilita la fecundació en atreure als pol·linitzadors.
Flor de Curcuma longa amb el detall del label petaloide semblant al de  les orquídies del gènere Ophrys i les dues teques de l'únic estam al  seu interior. La part femenina, el gineceu, està format per un ovari  trilocular i un estil recte, filiforme i sencer amb glàndules  nectaríferes a la seva base, reposant sobre l'estam funcional i envoltat  per les dues teques a la seva part superior. El fruit és una càpsula  plena de llavors envoltades per un aril.






 
akesta pagian esta super be
ResponEliminagracies
ma ajudat molt;)