El Blechnum spicant ssp. spicant és potser sense exagerar una de les  falgueres més rústiques, adaptables i resistents de la família de les  Blechnaceae. És capaç de viure tant a ple sol com a la més fosca de la  penombres, tant en zones permanentment humides amb les arrels entollades  durant tot l'any com en sòls ressecs que només reben la humitat de la  rosada aportada per la pluja horitzontal. La seva adaptabilitat li  permet fins i tot suportar el fred polar del sud d'Islàndia. No obstant  això, on millor se sent, és en l'agradable clima subtropical de la  Macaronesia. Prefereix créixer com a rupícola sobre parets verticals amb  les seves frondes estèrils orientades cap a la llum.  
Nombrosos exemplars de Blechnum spicant creixent damunt una paret vertical a una clariana d'un bosc de laurisilva proper a la ciutat de Funchal de l´Illa de Madeira. A la part superior es veuen algunes frondes fèrtils  verticals en contrast amb les frondes estèrils que tenen un hàbit  horitzontal. Recoman ampliar les fotos amb un doble clic per a apreciar  millor els detalls.
Vigoroses frondes estèrils de Blechnum spicant fotografiades a la  Caldeira do Faial de l'Arxipèlag de les Açores. A la part superior de  la imatge es veuen algunes fulles de la alòctona assilvestrada Hydrangea  macrophylla, vulgarment anomenada Hortènsia.
Davall les frondoses capçades dels arbres de laurisilva del caminoi de les  Voltes de Taganana en ple Parc Rural d´Anaga de l´Illa de Tenerife  creixen aquests exemplars de Blechnum spicant en un ambient d'intensa  penombra. La fotografia es va fer amb flaix a mitjan mes de maig.
El Blechnum spicant té una àmplia distribució. A més de la Macaronèsia, a  excepció de les Illes de Cap Verd, també viu a Europa, Islàndia, nord  de Africa, Àsia Menor i el Caucas. 
Presenta dues varietats: el Blechnum spicant subsp. spicant var. spicant té les frondes fèrtils i estèrils molt diferents, unes erectes amb les pinnes separades i les altres pèndules amb les pinnes molt juntes, mentre que el Blechnum spicant subsp. spicant var. homophyllum té totes les frondes erectes amb escasses diferències entre fèrtils i estèrils. Les pinnes de les frondes fèrtils, a més, estan menys separades que en la varietat spicant.
La varietat spicant és la més abundant i més àmpliament distribuïda, mentre que la varietat homophyllum és molt més escassa i només viu a Galícia i Portugal.
Presenta dues varietats: el Blechnum spicant subsp. spicant var. spicant té les frondes fèrtils i estèrils molt diferents, unes erectes amb les pinnes separades i les altres pèndules amb les pinnes molt juntes, mentre que el Blechnum spicant subsp. spicant var. homophyllum té totes les frondes erectes amb escasses diferències entre fèrtils i estèrils. Les pinnes de les frondes fèrtils, a més, estan menys separades que en la varietat spicant.
La varietat spicant és la més abundant i més àmpliament distribuïda, mentre que la varietat homophyllum és molt més escassa i només viu a Galícia i Portugal.
Frondes estèrils fotografiades a l´Illa de Faial de l'Arxipèlag de les  Açores, brostant en ple mes de maig amb l'augment de les temperatures de  la primavera. 
Anvers d'una fronda estèril amb les pinnes sense pecíol inserides  directament en el raquis. A les frondes fèrtils les pinnes són  peciolades. Les frondes del Blechnum spicant són molt coriàcies i  rasposes al tacte. Semblen de plàstic. La làmina és oblongo-lanceolada  més ampla a la seva part central.
Revers d'una fronda estèril amb el raquis molt prominent. Les pinnes  presenten unes nervacions paral·leles lleugerament oblíques a cada  costat del nervi central que semblen sorus immadurs.
Blechnum spicant subsp. spicant var. spicant al maig en el moment de la  seva màxima esplendor amb les vigoroses frondes fèrtils erectes i la  roseta de frondes estèrils horitzontals a la part inferior. Es pot  apreciar millor la seva bellesa ampliant la foto, que es va fer al  maig al Parc Natural de Madeira.
Frondes fèrtils de la falguera anterior vistes d'aprop. Crida l'atenció  l'intens color vermell sang del pecíol i el raquis. A diferència de les  frondes estèrils, les fèrtils tenen les pinnes molt separades i  peciolades.
Detall del pecíol i el raquis de les frondes fèrtils amb el seu bonic  color vermell. Les frondes estèrils tenen un pecíol molt més curt de  color verd.
Anvers d'una fronda fèrtil de Blechnum spicant subsp. spicant var.  spicant. S'aprecia l'empremta dels sorus que estan en el seu revers i la  vora denticulada de les pinnes.
Revers de la fronda anterior amb els sorus iniciant la maduració. Es  veuen els esporangis com a bolletes negres davall l´indusi a punt  d'iniciar la dispersió de les espores.
Sorus lleugerament més madurs que els de la foto anterior. Es  distribueixen en dues fileres paral·leles molt juntes seguint el nervi  central de la pinna. Cada sorus està cobert per un indusi blanc ben  desenvolupat. Amb freqüència els sorus són confluentes formant cenosorus  continuus. S'aprecia la vora espiculada de les pinnes amb petites  dentícules. Es veu també el detall de la inserció de les pinnes en el  raquis amb un petit pecíol. A la Doodia caudata, una altra blechnàcia  molt parescuda, les pinnes de les frondes fèrtils no tenen pecíol i  s'insereixen directament en el raquis amb una àmplia base d'inserció. (Veure l´article de la Doodia caudata)





 
 





Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada