L´Asplenium hemionitis és una de les falgueres més boniques  de la Macaronèsia. El disseny de les seves frondes i la simetria dels seus sorus són el resultat de milions d'anys d'evolució. Pertany a la  gran família de les Aspleniaceae i la seva dotació cromosòmica és  diploide ( 2n = 72 ). Les seves frondes, de consistència coriàcia i un  color verd brillant, es confonen amb les fulles d'heura, per aquest  motiu els portuguesos l´anomenen "Feto de folha de hera". A les Illes  Canàries rep el nom de "Hierba candil". Necessita humitat permanent  durant tot l'any, que aconsegueix gràcies al fenomen de la pluja  horitzontal que proveeix d'aigua els boscos de Laurisilva, que són el  seu hàbitat.
Vell  exemplar d´Asplenium hemionitis a l´Illa de Faial de l´Arxipèlag  de les Açores. En aquestes illes la humitat és tan gran que aquesta falguera pot viure a plè sol, arribant a colonitzar les parets que voregen els camins i carreteres.
Frondes d´Asplenium hemionitis, d'un viu color verd brillant i una  textura coriàcia, com de plàstic. Mesuren fins a 35 cms. amb el pecíol  una mica més llarg que la làmina.
Va arribar a poblar  gran part d'Europa i el Nord d'Àfrica, coincidint amb un període de  clima subtropical, càlid i humit, en que els boscos de Laurisilva varen  tenir la seva màxima expansió. Amb l'última glaciació va anar retrocedint  cap al sud i l'est, fugint del fred, quedant reclòs des de llavors en  els quatre arxipèlags de la Macaronèsia, diverses localitats de  Portugal on persisteixen petits reductes de Laurisilva, com són la  Serra de Mafra i la Serra de Sintra-Cascais, i en algunes localitats  fresques i humides del nord d'Àfrica (el Marroc, Algèria i Tunísia).
La simetria dels sorus sembla dissenyada per un matemàtic. Els de una  meitat són la imatge especular dels de l'altra meitat. Tenen una  estructura linear i es distribueixen seguint els nervis de la fronda. Els de la foto són inmadurs, coberts encara per l´indusi que  és membranaci, rígid, estret i sencer.
Revers d'una altra fronda amb els sorus madurs, amb l´indusi aixecat  per a que els esporangis puguin dispersar les espores. A la foto s'aprecia  una pols fosca al voltant dels sorus que són les espores.  També es  pot veure el pecíol llarg i negre de les frondes. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la).
Detall dels sorus madurs amb l´indusi blanc aixecat. Es veuen els  esporangis negres desplegats que van dispersant les espores com  petites catapultes.
Esporangi d´Asplenium hemionitis, que per alguna raó no ha pogut  dispersar les espores. Encara romanen dins la borsa transparent a  mig estripar, que els serveix d'úter fins a la seva maduració.
Diminutes espores d´Asplenium hemionitis. El petit tamany denota la seva dotació cromosòmica diploide.
A la localitat de Taganana a l´Illa de Tenerife es troba un bellíssim  híbrid entre Asplenium hemionitis i Asplenium onopteris, anomenat Asplenium x tagananaense.
L´Asplenium x tagananaense té un aspecte antediluvià. Els llargs  pecíols negres de les seves frondes són una característica que  comparteixen ambdós progenitors. La làmina té una estructura  intermèdia, encara que els seus sorus recorden més al progenitor Asplenium hemionitis. Aquestes dues últimes fotos pertanyen a la  magnífica web de fotografies de falgueres d'Andrew Leonard. Podeu  veure més fotos en aquest enllaç: Andrew Leonard´s fern site
 
 
 
 
 
  
 


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada