Fou un error sense altra explicació que el no haver consultat els  experts de les Illes Balears. Si ho haguessin fet, no l'haurien catalogada  entre les plantes extintes a la Llista Vermella de la Flora Vascular  Espanyola de l'any 2008. Afortunadament l'error fou ràpidament esmenat  pels excel·lents botànics de la Universitat Balear. La Marsilea strigosa, doncs, segueix ben viva, perillosament amenaçada però viva,  exposada, això sí, a la depredació del territori on té el seu hàbitat.
Aquesta  falguera aquàtica viu dins basses temporals que es formen amb les  primeres pluges de la tardor a depressions de la roca calcària. El seu  cicle vital es completa en uns set mesos. Durant els restants cinc mesos  roman en letargia estival en forma de rizomes enterrats en el llot  ressec del fons de la bassa.
Bassa temporal plena d'aigua al febrer, envoltada de matoll mediterrani:  ullastres, mates llentiscleres, estepes, albons, pins blancs, aladerns de fulla estreta,  orquídies, crocus, esparregueres, romaníns, gageas, etc...
El  seu cicle vital, doncs, s'inicia a finals de setembre o principis  d'octubre, quan s'humiteja el llot de la bassa, la qual cosa desperta  la Marsilea de la letargia estival. Dels entrenusos del seu rizoma  brosten frondes de llarg pecíol que creixen cap a la superfície de  l'aigua i, quan hi arriben, obren les seves quatre pinnes en forma  de trèvol de quatre fulles, que aconsegueixen mantenir-se en flotació  gràcies a l'emissió de diminutes bombolles d'aire pels estomes del revés  de les pinnes. Mentrestant el rizoma va acumulant nutrients gràcies a  l'energia dels rajos solars. 
Frondes de Marsilea strigosa surant i realitzant la fotosíntesi a ple  sol amb els seus rizomes enterrats dins el llot. Comparteixen la bassa  amb els calapotins del calàpot Bufo balearicus.
Al març les  gemmes dels entrenusos produeixen frondes fèrtils anomenades esporocarps amb esporangis plens d'espores, que romanen submergits dins  el llot del fons de la bassa. A mitjan primavera els esporangis s'obrin i  dispersen les espores dins l'aigua. Aquestes poden ser grosses i femenines, megàspores o petites i masculines, micròspores. Ràpidament germinen i  de les megàspores neixen gametòfits femenins amb una oòsfera, que és  fecundada per un anterozoide produït pels gametòfits masculins nascuts  de les micròspores. De la oòsfera fecundada brosta un embrió amb una  diminuta fronda i un esbós de rizoma, que en poques setmanes ha  d'interrompre el seu creixement i entrar en letargia, ja que a finals de primavera la bassa s'asseca i la petitíssima Marsilea acabada de  neixer roman enterrada dins el llot ressec, esperant que passin els  llargs mesos de l'estiu mallorquí i arribin les primeres pluges de la  següent tardor.
Mateixa  bassa anterior a mitjan juny, ja completament seca, amb els rizomes de les Marsileas aletargiats per l'estivació. 
Damunt la superfície del llot ressec es poden distingir les petites petjades deixades pel pas d'aus limícoles, tortugues mediterrànies (Testudo  hermanni) i conills, just abans d'assecar-se del tot.
Els experts botànics de la Universitat balear i els grups ecologistes duen molts d'anys reclamant als  poders polítics la protecció d'aquests  hàbitats tan fràgils i tan vulnerables a la cobdícia humana. Fins ara  ningú els ha escoltat, i aquesta bellíssima falguera aquàtica, aquest  petit gran tresor botànic, segueix any rere any complint amb el seu  cicle vital, aliè al greu perill que corre la seva existència.
 
 


Es una molt bona noticia. Natros a l'Ebre donem la Marsilea quadrifolia per extinta
ResponEliminaEnhorabona pel teu bolg. ¡M'ha encantat! Ets un crak! Una abraçada molt forta!
ResponElimina