Osmunda regalis, una cosmopolita amb els peus dins l´aigua

El seu primitivisme és tal vegada la característica que millor la defineix i la causa de la seva supervivència al llarg de milions d'anys. No només ha estat capaç d'arribar fins als nostres dies pràcticament inalterable, sinó que a més ha tingut tant d´èxit que actualment és una de les falgueres més cosmopolites de la Terra, doncs habita a tots els continents amb climes temperats, subtropicals i tropicals, excepte a Austràlia i Nova Zelanda. Es troba a tota Europa, a tota Amèrica (nord, centre i sudamèrica), a l´Àsia, a l´Àfrica, a Madagascar i a les Illes Mascarenyes, situades al sud-oest de l'oceà Indic.

Vella Osmunda regalis amb frondes de gairebé dos metres de longitud al llit de l´Arroyo del Parrón al Parque Natural de los Alcornocales a la província de Cadis a mitjan maig. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)

L'origen del seu nom és molt confús, hi ha moltes teories, però la més acceptada fa derivar el nom del gènere del rei Osmund, que va regnar en la Baixa Saxònia cap a l'any 758 de la nostra era. El nom d'espècie "regalis" (reial) tendria doncs el mateix origen i es podria traduir per: "Falguera del Rei Osmund". Produeix frondes heteromorfes: estèrils i fèrtils. Les seves espores tenen una característica única entre les falgueres: són verdes pel seu contingut en clorofil.la, la qual facilita la seva germinació.

La família Osmundaceae és un grup aïllat sense relació amb altres falgueres. S'han trobat fòssils de osmundàcies primitives en estrats del Permià datats entre 289 i 248 milions d'anys de antiguitat Els fòssils de les Osmunda modernes s'han trobat en sediments del Cretàcic datats en uns 65 milions d'anys. La família Osmundaceae inclou quatre gèneres: Leptopteris, Todea, Osmundastrum i Osmunda.

Bellíssima fronda estèril de l´Osmunda regalis anterior. És molt cridaner el seu color verd clar, ressaltant sobre el fons aquós sobre el qual està arrelada. Les frondes estèrils d'aquesta falguera en condicions òptimes poden assolir els dos metres i mig. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)

Fronda nova de l´Osmunda regalis anterior, que al principi brosta ben erecta i es va inclinant a mesura que creix fins que el seu àpex toca l'aigua. Fent doble clic damunt la foto per a ampliar-la es pot veure l'hàbitat aquàtic molt ombrejat on viu. Just darrere de la fronda es veu una tija de Equisetum telmateia.

Jove Osmunda regalis cultivada al Jardín botánico del Aljibe de la província de Cadis, on es conserva i reprodueix aquest tresor botànic relativament escàs a Andalusia.

Fronda de la falguera anterior conreada amb els peus dins l'aigua com a ella li agrada. Les frondes són lanceolades i bipinnades. Les pínnules són oblongo-lanceolades i asimètriques.

Osmunda regalis brostant al maig després de la hibernació en el cim del cràter d'un volcà del centre de l´Illa de Faial de l'Arxipèlag de les Açores, anomenat Caldeira do Faial. A l'esquerra de la foto es veuen diverses flors de l´ericàcia Daboecia azorica, endemisme açorià que creix com una estora. Damunt la fronda es veuen les gotes d'aigua deixades pel pas de la brisa marina carregada d'humitat, fenomen natural típic de la Macaronèsia anomenat Pluja Horitzontal, que rega diverses vegades al dia aquest meravellós arxipèlag perdut enmig de l´oceà Atlàntic.

Osmunda regalis conreada al magnífic Jardim botânico do Faial a l´illa del mateix nom de l'Arxipèlag de les Açores. En aquest jardí està sembrada a ple sol i no sembla afectar-la negativament, tal vegada per l'elevada humitat ambiental d'aquestes illes atlàntiques.

Fronda tendra recent brostada amb la típica forma enrotllada dels brots nous de totes les falgueres, que segueixen el principi matemàtic de Fibonacci. S'aprecia el sac fibrós com una teranyina que la protegeix a mesura que es va expandint. L´Osmunda regalis és caducifòlia, perd les frondes a l'hivern i rebrota a la següent primavera.

Fronda fèrtil d´Osmunda regalis que creix erecta i té dos tipus de pinnes: les inferiors són semblants a les de les frondes estèrils, mentre que les pinnes superiors o apicals estan constituïdes per grups d'esporangis carregats d'espores verdes. Els esporangis de la foto són encara inmadurs. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)

Bellíssima fronda fèrtil amb els esporangis madurs, fotografiada al Jardim botânico do Faial a mitjan maig. Donant-li un petit cop amb un dit surt un nigul d'espores que són dispersades pel vent i l'aigua.

Una altra fronda fèrtil d´Osmunda regalis amb els esporangis madurs. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)

Detall dels esporangis de la fronda anterior, els quals, a diferència de la majoria de falgueres, no estan organitzats en sorus, sinó que es desenvolupen directament damunt el nervi central de les pínnules.