El seu primitivisme és tal vegada la característica que millor la  defineix i la causa de la seva supervivència al llarg de milions d'anys.  No només ha estat capaç d'arribar fins als nostres dies pràcticament  inalterable, sinó que a més ha tingut tant d´èxit que actualment és una de  les falgueres més cosmopolites de la Terra, doncs habita a tots els  continents amb climes temperats, subtropicals i tropicals, excepte a  Austràlia i Nova Zelanda. Es troba a tota Europa, a tota Amèrica  (nord, centre i sudamèrica), a l´Àsia, a l´Àfrica, a Madagascar i a les  Illes Mascarenyes, situades al sud-oest de l'oceà Indic. 
Vella Osmunda regalis amb frondes de gairebé dos metres de longitud al llit de l´Arroyo del Parrón al Parque Natural de los Alcornocales a la  província de Cadis a mitjan maig. (Doble clic damunt la foto per a  ampliar-la)
L'origen del seu nom és molt confús, hi ha moltes teories, però la més  acceptada fa derivar el nom del gènere del rei Osmund, que va regnar en  la Baixa Saxònia cap a l'any 758 de la nostra era. El nom d'espècie  "regalis" (reial) tendria doncs el mateix origen i es podria traduir per:  "Falguera del Rei Osmund". Produeix frondes heteromorfes: estèrils i  fèrtils. Les seves espores tenen una característica única entre les  falgueres: són verdes pel seu contingut en clorofil.la, la qual facilita la  seva germinació.
La família Osmundaceae és un grup aïllat sense relació amb altres falgueres. S'han trobat fòssils de osmundàcies primitives en estrats del Permià datats entre 289 i 248 milions d'anys de antiguitat Els fòssils de les Osmunda modernes s'han trobat en sediments del Cretàcic datats en uns 65 milions d'anys. La família Osmundaceae inclou quatre gèneres: Leptopteris, Todea, Osmundastrum i Osmunda.
La família Osmundaceae és un grup aïllat sense relació amb altres falgueres. S'han trobat fòssils de osmundàcies primitives en estrats del Permià datats entre 289 i 248 milions d'anys de antiguitat Els fòssils de les Osmunda modernes s'han trobat en sediments del Cretàcic datats en uns 65 milions d'anys. La família Osmundaceae inclou quatre gèneres: Leptopteris, Todea, Osmundastrum i Osmunda.
Bellíssima fronda estèril de l´Osmunda regalis anterior. És molt  cridaner el seu color verd clar, ressaltant sobre el fons aquós sobre el  qual està arrelada. Les frondes estèrils d'aquesta falguera en  condicions òptimes poden assolir els dos metres i mig. (Doble clic  damunt la foto per a ampliar-la)
Fronda nova de l´Osmunda regalis anterior, que al principi brosta ben  erecta i es va inclinant a mesura que creix fins que el seu àpex toca  l'aigua. Fent doble clic damunt la foto per a ampliar-la es pot veure  l'hàbitat aquàtic molt ombrejat on viu. Just darrere de la fronda es veu  una tija de Equisetum telmateia.
Jove  Osmunda regalis cultivada al Jardín botánico del Aljibe de la  província de Cadis, on es conserva i reprodueix aquest tresor botànic  relativament escàs a Andalusia. 
Fronda de la falguera anterior conreada amb els peus dins l'aigua com a  ella li agrada. Les frondes són lanceolades i bipinnades. Les pínnules  són oblongo-lanceolades i asimètriques.
Osmunda regalis brostant al maig després de la hibernació en el cim del  cràter d'un volcà del centre de l´Illa de Faial de l'Arxipèlag de les  Açores, anomenat Caldeira do Faial. A l'esquerra de la foto es veuen  diverses flors de l´ericàcia Daboecia azorica, endemisme açorià que  creix com una estora. Damunt la fronda es veuen les gotes d'aigua  deixades pel pas de la brisa marina carregada d'humitat, fenomen natural  típic de la Macaronèsia anomenat Pluja Horitzontal, que rega diverses  vegades al dia aquest meravellós arxipèlag perdut enmig de l´oceà  Atlàntic.
Osmunda regalis conreada al magnífic Jardim botânico do Faial a l´illa del mateix nom de l'Arxipèlag de les Açores. En aquest jardí està  sembrada a ple sol i no sembla afectar-la negativament, tal vegada per  l'elevada humitat ambiental d'aquestes illes atlàntiques.
Fronda tendra recent brostada amb la típica forma enrotllada dels brots  nous de totes les falgueres, que segueixen el principi matemàtic de  Fibonacci. S'aprecia el sac fibrós com una teranyina que la protegeix a  mesura que es va expandint. L´Osmunda regalis és caducifòlia, perd les  frondes a l'hivern i rebrota a la següent primavera.
Fronda fèrtil d´Osmunda regalis que creix erecta i té dos tipus de  pinnes: les inferiors són semblants a les de les frondes estèrils,  mentre que les pinnes superiors o apicals estan constituïdes per grups  d'esporangis carregats d'espores verdes. Els esporangis de la foto són  encara inmadurs. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)
Bellíssima fronda fèrtil amb els esporangis madurs, fotografiada al  Jardim botânico do Faial a mitjan maig. Donant-li un petit cop amb un  dit surt un nigul d'espores que són dispersades pel vent i l'aigua.
Una altra fronda fèrtil d´Osmunda regalis amb els esporangis madurs. (Doble clic damunt la foto per a ampliar-la)
Detall dels esporangis de la fronda anterior, els quals, a diferència de  la majoria de falgueres, no estan organitzats en sorus, sinó que es  desenvolupen directament damunt el nervi central de les pínnules.












Hola, trobo força interessants els articles que estàs escribint en aquest blog!; una molt bona sincronia entre imatges i explicacions i en molts casos al darrera de tot plegat un més que lloable treball d'anàlisi -cromosòmic fins i tot-que és nota rigorós però explicat alhora de forma ben amena, lo qual te doble mèrit. Un blog divulgatiu i alhora científicament actiu, a través del qual és possible ampliar el coneixement envers la flora mallorquina i alhora contagiar la il.lusió per la botànica en general. Felicitats.
ResponEliminaRespecte al que has escrit sobre l'Osmunda regalis jo també vaig dedicar-hi unes quantes línies l'any passat, en un blog que faig sobre la flora de Tossa i Massís de Cadiretes (provincia de Girona). Potser ho trobis també d'agrat o d'interès: http://selvadetossa.blogspot.com/2010/04/la-germinacio-dels-llorers-al-torrent.html
Salutacions!
-Marc Bret