La Dryopteris oligodonta, anomenada pels canaris "Helecho macho", és l´única falguera de la família aspidiaceae endèmica de les  Illes Canàries, encara que també ha estat descrita a l´Illa de Santo Antâo de l´Arxipèlag de Cabo Verde. El seu nom botànic està format per la combinació de quatre paraules gregues: dryos-pteris = roure-falguera, es a dir, falguera que viu davall els roures o falguera dels roures, per la tendència que tenen les falgueres del gènere Dryopteris a viure a l´ombra fresca i humida d´arbres planifolis (lauràcies i ericàcies a les illes macaronèsiques) i oligos-odonthos = poques-dents, en referència a les  pinnes poc dentades de la falguera.
 Dryopteris oligodonta al bellíssim bosc de Laurisilva del "Sendero de las Vueltas de Taganana" al Parc Rural d´Anaga situat al nord de l´illa de Tenerife.
Vigorosa  Dryopteris oligodonta a l´ombra d´un til o garoé, Ocotea foetens, al paradisíac Bosque de los Tiles de l´Illa de la Palma. 
"Helecho  macho" amb les arrels descalçades a l´ombra intensa d´un "viñátigo",  Persea indica, al Bosque de los Tiles. (Doble click damunt la foto  per a ampliar-la)
Hàbitat de la  Dryopteris oligodonta al bosc de laurisilva del Parc Rural d´Anaga a Tenerife.
Frondes  noves d´una altra Dryopteris oligodonta al mateix hàbitat que l´anterior, creixent damunt un gruixat substrat format per les fulles i branques descompostes dels arbustos que li donen ombra.
Detall de l´anvers de les pinnes d'una fronda nova amb les dents  arrodonides  en escàs nombre que li donen el nom. Realment semblen una  dentadura. Al veure aquesta imatge es comprèn el motiu pel qual Rodolfo  Emilio Giuseppe Pichi Sermolli, el botànic florentí que la va  descriure l´any 1951, li donà el nom de "oligodonta".
Revers  de les pinnes amb els sorus inmadurs coberts per un indusi reniforme tipic del gènere Dryopteris. (Doble click damunt  la foto per a ampliar-la)
Sorus madurs iniciant la dispersió de les espores. Es veu bé el detall  de les dents de les pinnes i el reticulat verd dibuixat pels nervis de  cada pínnula o dent.
Sorus amb els esporangis ja completament desplegats després de la  dispersió de les espores. Les tres fotos anteriors amb les diferents  etapes dels esporangis estan fetes a mitjan maig, la qual cosa significa que  aquesta falguera va dispersant espores durant tot l'any.
Sorus de Dryopteris oligodonta vists al microscopi a 10 augments. En el  sorus inferior es veu  un esporangi ja desplegat i a baix el revers del  nervi central de la pinna amb tricomes glandulosos.
Detall  dels tricomes glandulosos del nervi central de la pinna anterior  vists al microscopi a 40 augments. (Doble click damunt la foto per a  ampliar-la)
Pàlea del revers d´una pinna de Dryopteris oligodonta, formada per les carcasses transparents de cèl.lules seques i buides.
I per a acabar en aquesta foto es poden veure els pecíols de les frondes coberts per grans pàlees marrons  en forma d´abrig.
A l´Illa de la Gomera es va trobar un híbrid entre la Dryopteris  oligodonta i la Dryopteris guanchica al qual se li donà el nom de  Dryopteris x cedroensis.


 
 

 
 





 
 
Molt bé, Joan. Són extraordinaris els teus comentaris sobre falgueres, molses i líquens. Per una altra banda, t'he de dir que no m'he extranyat gens perquè seguesc molt assíduament la teva pàgina i les teves intervencions a distints blocs ino conec un altre referent com tu a tot Internet. També m'agrada que acompanyis les teves intervencions en fotografies molt aclaridores del que dius. Enhorabona. Rafel.
ResponEliminaMoltes gràcies, Rafel. Ets molt amable.
ResponEliminaJoan
aixó es impresionant son interesants
ResponEliminase que neixen a partir dels poros i que és estrany que les voletes vagin en linia
ResponElimina