dimarts, 22 de novembre de 2011

Acrocarpus fraxinifolius, un arbre per al futur


-Converteix al fong Armillaria mellea en micoriza i viu amb ell en simbiosi.

-Activa gens ancestrals en el seu genoma i es fa resistent al fred.


Vull explicar-vos la història d'un arbre extraordinari que, sent tropical estricte i de fulla perenne, va activar diversos gens ancestrals que tenia bloquejats al seu genoma tal vegada des de feia milions d'anys i es va transformar en un arbre caducifoli, entrant en hibernació en els mesos més freds de l'hivern de Mallorca per a poder arribar fins a la primavera sense sofrir la congelació de les seves branques. En algun moment de la seva evolució sobre la Terra va aconseguir superar una època de fred intens a força de mutacions adaptatives, que vàren gravar un record indeleble al seu genoma en forma de diversos gens de resistència a les baixes temperatures, els quals posteriorment li vàren deixar de ser útils en canviar de nou el clima i fer-se més càlid.

Arbre mundani, Acrocarpus fraxinifolius, nascut en la primavera de 1987. A la fotografia tenia 16 anys i mesurava uns 14 metres. En l'actualitat té 24 anys i s'apropa als 20 metres d'altura.

Els gens que el vàren fer resistent al fred no vàren desaparèixer sinó que romangueren bloquejats, dormits, inactivats al seu genoma fins que forçat per les baixes temperatures de l'hivern de Mallorca els va desbloquejar per a sobreviure.

Al Nadal de 1986 una parella d'amics recent casats, Toni i Avelina, vàren viatjar a Kenya de lluna de mel. Abans de partir em vàren demanar què volia d'Àfrica i jo els vaig dir: "llavors d'arbres". Em vàren dur un munt de fruits africans: unes beines de l'arbre del corall sud-africà, Erythrina caffra, un gran fruit de baobab ple de llavors, Adansonia digitata, un pesat i allargat fruit de l'arbre de les salsitxes, Kigelia aethiopica, diverses càpsules de la euphorbiàcia de sabana Croton dichogamus, un parell de fruits de la passió, Passiflora edulis i les beines d'una lleguminosa desconeguda les llavors de la qual vaig sembrar de seguida creient que es tractava d'una acàcia.

 Llavors d´Acrocarpus fraxinifolius.

Va germinar una sola llavor i d'ella va néixer un arbret de grans fulles pinnades que va romandre gairebé sense créixer durant quatre anys. Alguna cosa impedia el seu creixement i jo no aconseguia activar-lo ni amb abonaments ni amb compost. En la primavera de l'any 1991 al meu jardí va morir un llimer, Citrus aurantifolia, al mateix lloc on abans ja havien mort diversos arbres, doncs la terra estava envaïda pel miceli del fong Armillaria mellea que atacava les arrels de qualsevol arbre quan acabava de sembrar i en pocs mesos moria fulminat. Ja no m'atrevia a sembrar res en aquell lloc infecte.

Petit arbre mundani de dos mesos d´edat.

Un dia mirant el petit arbre tropical que no creixia se'm va ocórrer la idea de sembrar-lo a la zona contaminada pel fong, doncs vaig pensar que de totes maneres acabaria morint dins el cossiol. Fou el millor que vaig poder fer per ell. Als pocs dies va experimentar un canvi espectacular, la seva gemma apical va començar a créixer a una velocitat increible i a principis de la tardor d'aquell mateix any mesurava més de tres metres. No m'ho podia creure. Quan el vaig sembrar no superava els 15 centímetres, tenia les fulles groguenques i musties i feia l'efecte que s'estava morint. Què havia ocorregut?, Quina cosa havia obrat el miracle?

Ara després de més de 20 anys crec tenir ja la resposta a aquestes preguntes. Com molts arboricultors forestals saben el fong Armillaria mellea, encara que en general es comporta com un assassí arboricida en envair i podrir les arrels dels arbres sensibles, amb algunes espècies forestals també es pot comportar com un fong simbiont amb les funcions de micoriza, de manera que en lloc de matar-los es forma entre ells una associació molt profitosa per a tots dos, és a dir, una simbiosi. I això fou precisament el que li va ocórrer al petit arbre moribund. Al clot que vaig cavar per a sembrar-lo hi havia encara trossos d'arrels dels arbres que allà havien mort. Estaven blanques pel miceli del fong i la terra feia olor de putrefacció, l'olor agre típica de l´Armillaria mellea. Sabedor de la inutilitat de qualsevol mesura per a eradicar aquesta plaga, no em vaig molestar ni tan sols en llevar els trossos d'arrels podrides. 

 Bolets d´Armillaria mellea.

Per alguna raó que desconec al miceli del fong li va caure simpàtic l´arbret kenyata, va envoltar les seves esquàlides arrels en una blanca abraçada de vida i va començar a subministrar-li aigua i minerals. Quan la gemma apical va iniciar el creixement i es vàren obrir les primeres fulles, l´arbret li va tornar el favor al fong i li va subministrar a canvi hidrats de carboni sintetitzats per les fulles a través de la fotosíntesi. S'havia iniciat un matrimoni de conveniència que li va permetre a l´arbret convertir-se en dues dècades en un arbre imponent amb un gruixa del tronc de més de 30 centímetres i una altura superior als 19 metres.

Al cap de 10 anys encara desconeixia la identitat de l'arbre kenyata, creia que es tractava d'una acàcia africana i no aconseguia trobar el seu nom. Un dia vaig entrar al fòrum de plantes de Infojardín, vaig posar diverses fotos de la meva suposada acàcia i el prestigiós botànic especialista en arbres tropicals D. José Manuel Sánchez de Lorenzo-Cáceres en pocs minuts em donà la resposta: Acrocarpus fraxinifolius, una leguminosa arbòria originària de la Índia, Birmània, Tailàndia, Indonèsia i Malàisia, que al seu hàbitat original forma part dels exuberants boscos tropicals d'aquests països i assoleix els 50 metres d'altura. Per fi ja li podia donar un nom a l'arbre més alt, exòtic i espectacular del meu jardí.

 Fotografia de les terrasses del meu jardí en la primavera de l'any 2006 en la qual es veu al centre de la imatge l'arbre mundani amb la seva cridanera brotació vermella després de la hibernació. (Recoman ampliar la foto amb un doble clic per a veure millor els detalls)

Aquesta lleguminosa forestal rep diferents noms segons el país on creix o és conreada. A la Índia li diuen MUNDANI, a Austràlia i a Àfrica tropical on s'han fet grans plantacions l´anomenen PINK CEDAR i a Amèrica Llatina on també ha estat introduït amb gran èxit com a espècie forestal li diuen CEDRE ROSAT, MUNDANI o LÀZCAR. Aquest últim nom l'hi vàren posar els mexicans en honor al president Lázaro Cárdenas, gran impulsor del cultiu d'aquest arbre asiàtic. Localment rep molts altres noms, però els més coneguts són els que he esmentat.

Fa uns deu anys es va produir una gran nevada en ple mes de novembre, la neu es va acumular damunt la capçada de l'arbre mundani que encara conservava les fulles i el pes va esqueixar una branca d'uns 4 centímetres de gruixa. En lloc de llançar-la al munt de llenya per a  cremar, li vaig retallar l'extrem més tendre, la vaig deixar sense fulles i la vaig clavar profundament dins la terra al costat d'una paret de marge que mira al sud on acabava d'arrabassar un Eucalyptus gunnii mort fulminantment per l'atac del fong Armillaria mellea. Anteriorment havia mort allà mateix una savina mediterrània, Juniperus phoenicea subsp. turbinata. Vàren passar els mesos, la branca va acabar amagada entre l'herba i em vaig oblidar d'ella.

Un dia de primavera, molt temps després, vaig passar prop de la paret on estava clavada la branca del mundani i unes fulles vermelles que sobresortien per damunt l'herba em vàren cridar l'atenció. Em vaig acostar i la meva sorpresa va ser majúscula. Era la branca que havia brostat després de 22 mesos. No m'ho podia creure. Era com un miracle, doncs les estaques de les lleguminoses arbòries solen ser molt reàcies a arrelar i aquesta no només havia tret arrels i havia brostat, sinó que a més ho havia fet en un sòl infestat pel miceli del fong assassí. Novament quedava demostrada la simbiosi entre les arrels del mundani i el miceli de l´Armillaria mellea. Actualment la branca arrelada s'ha convertit en un bell arbre d'uns 7 metres, sa i vigorós. El fong ja té tot el que necessita per a viure i des de llavors ha respectat tots els arbres i arbustos que hi ha al costat del mundani: un Tilia cordata, una Feijoa sellowiana, un Brachychiton populneus, dues Livistona chinensis, diversos Citrus sinensis, un Anagyris foetida, una Agave attenuata, un Buxus balearica i un Buxus sempervirens.

Estaca arrelada d´Acrocarpus fraxinifolius.

Uns anys després vaig intentar fer un amurgonament aeri a una branca del mundani però després de 12 mesos seguia sense treure arrels. Cansat d'esperar la vaig tallar, li vaig empastifar la base amb hormones d´arrelament i la vaig sembrar dins un cossiol. Uns sis mesos després va brostar una gemma a la part baixa de l'estaca. Encara que al principi semblava créixer bé, aviat va quedar estancada. Va estar diversos mesos sense créixer, com paralitzada. Jo no entenia quin era el motiu.

Va coincidir llavors que el fong Armillaria mellea va matar de forma fulminant el meu únic exemplar masculí de prunera de Sud-àfrica, Harpephyllum caffrum. Després d'arrabassar-la d'arrel i cremar-la, se'm va ocórrer sembrar al seu lloc l'estaca de mundani que no creixia. Per tercera vegada es va produir el miracle i el segon fill clònic de l´Acrocarpus fraxinifolius nascut d'una llavor kenyata va començar a brostar vigorosament i en pocs mesos es va tranformar en un bell arbret. Novament quedava demostrada la simbiosi de les arrels del mundani amb el miceli del fong que tants arbres, arbustos i lianes m'ha matat en els 22 anys que tinc el jardí.

Brot de l´estaca arrelada després de tres mesos de la sembra.

Mateix mundani clònic un any després en ple estiu.

 Pare clònic de l'arbre anterior brostant vigorosament a finals de març després de superar exitosament els llargs mesos de l'hivern mallorquí amb diverses gelades de fins a -2ºC.

Inflorescències en escovilló de l´Acrocarpus fraxinifolius anterior amb els brots de fulles noves d'un intens color vermell sang per la seva riquesa en antocians.

Fotografia de les inflorescències anteriors feta amb zoom per la gran altura de les branques del mundani.


Primeres bajoques madures d´Acrocarpus fraxinifolius als 25 anys d´edat. (Aquesta foto i les tres seqüents, juntament amb el text que les acompanya, les he afegit 10 mesos després de publicar aquest article).

Fa ja més de 10 anys que el meu arbre mundani floreix cada primavera, però mai havia quallat cap fruit. Pensava que la causa era l'absència dels seus pol·linitzadors naturals. El passat mes d'abril de 2012 el meu mundani va tenir una floració espectacular, es va cobrir completament de flors. Estava magnífic, la qual cosa no va passar desapercebuda per uns ocellets diminuts que acudien cada horabaixa a libar llépoles l'abundant nèctar de les flors. Per fi sabia que les flors de l´Acrocarpus fraxinifolius als boscos tropicals dels seus països d'origen són pol.linitzades per aus. A Mallorca per descomptat no hi viuen les mateixes aus tropicals asiàtiques, però dues espècies mediterrànies vàren descobrir el nèctar del meu arbre mundani i s'han convertit en les seves pol.linitzadores substitutes: Sylvia atricapilla i Parus major. No descart que altres espècies d'aus hagin visitat les flors. Amb els anys les aniré descobrint i amb l'ajuda dels meus amics ornitòlegs les aniré identificant.

Aquest ocellet, Sylvia atricapilla, acudia cada horabaixa a libar les flors recent obertes.


Bajoca madura d´Acrocarpus fraxinifolius recollida al setembre de 2012.


Bajoca anterior oberta mostrant les llavors del seu interior.


Detall de les primeres llavors madures del meu arbre mundani.

Les llavors de l´Acrocarpus fraxinifolius tenen una gruixada cutícula impermeable que dificulta molt la seva germinació en impedir la hidratació de l'embrió, torbant-se a vegades fins a 4 anys en germinar. Per a accelerar el procés a les grans explotacions forestals australianes, africanes i americanes sotmeten les llavors a un bany d'àcid sulfúric que escarifica químicament la cutícula i la fa permeable a l'entrada de l'aigua per a que s'hidrati l'embrió.

Un altre mètode més efectiu i barat, encara que més laboriós, consisteix en fer una petita osca a la part arrodonida de cada llavor amb un tallaungles o un petit ganivet.  

Llavors de mundani amb una petita osca a la part arrodonida feta amb un tallaungles.

Després se submergeixen les llavors en aigua temperada durant 24 hores. Els cotilèdons i l'embrió s'hidraten ràpidament i tripliquen el seu tamany.

Llavors de la fotografía anterior submergides en aigua.

Llavors ja hidratades després de 24 hores en remull. 

D'aquesta manera s'escurça molt la seva germinació, passant de diversos mesos o fins i tot diversos anys a només una setmana. Després se sembren a planters ombrejats a una temperatura constant d'uns 20 - 25ºC.

Llavor d´Acrocarpus fraxinifolius naixent als 4 dies de la sembra.

 Petit arbre mundani recent nascut. Als cotilèdons s'aprecia la cicatriu de l'osca feta amb el tallaungles.

Igual que el mango i l'anacard, l´Acrocarpus fraxinifolius prospera millor en climes tropicals i subtropicals amb una estació seca i una estació humida. Les seves arrels pivotants penetren profundament al sòl on troben la humitat necessària per a suportar sense problemes els mesos de sequera. En condicions molt favorables el seu creixement és espectacular arribant a créixer fins a 8 metres en un sol any. A les plantacions dels països tropicals es pot talar als 10 anys de la sembra, ja que a aquesta edat el seu tronc assoleix una gruixa i una altura considerables. Una vegada talat rebrota amb facilitat des de la base, obtenint-se així als 10 anys una segona collita de fusta. Les seves arrels fixen el nitrogen atmosfèric, de manera que el seu cultiu enriqueix la terra i afavoreix el bon desenvolupament dels arbres circumdants. El tronc és recte i sense nervadures. No precisa ser podat, ja que s´autopoda de manera natural, caient per si mateixes les branques inferiors. És resistent a la majoria de plagues. Per pròpia experiència he observat que els insectes fitòfags no l´ataquen.

 Base de la soca del mundani als 24 anys d´edat. Observau com les arrels principals sobresurten fora de la terra i li donen l´aspecte d´una pota de garsa.

L´Acrocarpus fraxinifolius és doncs un arbre per al futur. En les properes dècades les plantacions d'aquesta lleguminosa arbòria cobriran grans extensions a tots els països amb climes favorables, aportaran la fusta necessària per a cobrir gran part de la demanda dels mercats de la fusta i permetran preservar els boscos i selves naturals de la tala indiscriminada, salvant de l'extinció a milers d'espècies animals i vegetals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada